Córrer per muntanya

Em rondava pel cap fer una entrada, que aglutinés tota la informació que tinc penjada al wikiloc sobre recorreguts fets corrent, en compte de caminant. També m’interessava donar-vos una mica la meva visió de l’anomenat running o trail running. Jo portaré uns 8-9 anys sortint a córrer, primer per asfalt, després tímidament per alguna pista de Collserola i últimament més intensivament per terreny muntanyós.  Quins aspectes crec que s’han de tenir en compte? El primer la planificació de rutes assequibles a la nostra condició física, evidentment això exigeix conèixer l’entorn. Es a dir pujades i baixades, terreny pedregós o llis, o longitud aproximada del recorregut que volem fer. Segon portar el material adequat: calçat, roba, gorra, aliment i beguda. A mi em sobta molt la gent que entrena sense aigua o a hores amb forta insolació, jo no ho recomanaria.

Per portar l’aigua i el menjar, tenim dues opcions: motxilla amb bossa d’aigua o camel-bag, o ronyonera amb bidó o bidonets. Jo m’estimo més la segona opció, ja que la motxilla em carrega molt la part muscular del coll. Però, en recorreguts com el de Garraf vinculat a sota, és imprescindible un carregament d’aigua entorn de dos litres. Evidentment alguna de les rutes que trobareu a sota són circulars fetes des de l’Hospitalet i d’altres estan fetes utilitzant el transport públic a l’anada. Ja per acabar important: agafeu mapes, GPS o rutes d’Internet, sortiu a la muntanya, investigueu i dissenyeu les vostres pròpies rutes per córrer. Amb la varietat està el gust.  

Collserola

De L'Hospitalet al Tibidabo. 17 km

Circular per Collserola 20 km

Circular Collserola 2 17 km

Collserola pel Tibidabo i el pantà de Vallvidrera 22 km

Circular Collserola, per Sta Creu d'Olorda 23 km

Garraf

Dolina de Campgràs- Sant Boi 17 km GPS + 8 km no marcats

Riu Llobregat

De L'Hospitalet a la Platja del Prat 30 km

De Gavà a L'Hospitalet, per l'Ordal i el Llobregat 25 km

 

 

 

Muntanyes d’Ordal, entre Vallirana i Gelida.

Una de les travessies més complertes que podeu fer per les muntanyes d’Ordal i sense trepitjar pràcticament asfalt, és la que teniu al davant. Invertireu unes 4h 30 minuts en recórrer els prop de 15,5 km. Al meu segon llibre 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona, la trobareu descrita de manera molt semblant,però en sentit invers. Arribem a Vallirana amb el bus L57, ens hem de baixar a la última parada, a la benzinera. Pugem tot seguint les marques del PR C-70 fins a les ruïnes de Cal Beco i el coll de Verdeguer. Entre pins arribem a la font de Sant Ponç amb el seu safareig amb fauna aquàtica.

Baixem fins arribar al monestir romànic de Sant Ponç i una mica després, entrem en un fondo humit que en pujada ens aproparà al cim de les Agulles. Aquí vaig esmorzar i fer la fotografia que acompanya la ressenya. Baixem fins al coll de Portell i tornem a pujar fins al Roc Forellac. Des d’aquí en dies clars, s’albiren fins als Pirineus. Baixem de manera marcada fins arribar a la Font Freda i al torrent de Vallbardina. Trobem les marques del GR 5 que ens duran a Gelida. Però, primer veurem el castell enlairat i passarem per la font de Cantillepa. Arribarem al nucli urbà i baixarem seguint el recorregut del funicular, fins a l’estació de rodalies a on acabem la ruta.

De Vallirana a Sant Boi, per les Penyes del Moro

Aquesta és una de les rutes que tinc penjada al wikiloc des d’aquest estiu i que ara faré la entrada. És un dels recorreguts fantàstics que podem fer les muntanyes d’Ordal. El bus ens deixa  al municipi de Vallirana, el primer tros és monòton, ja que hem de travessar la urbanització de la Selva Negra fins arribar al inici de la vall d’Arús. Aquí entre cingleres calcàries passarem per les mines de guix de Can Bogunyà (després de la gossera i la font del mateix nom), tot alternant trossos més oberts amb boscosos. Passarem per la font de la Ginebre i una mica més tard arribarem  a les Penyes del Moro. Aquesta plataforma calcària representa un dels meus espais preferits (la imatge de l’encapçalament del bloc hi correspon), la solitud i les vistes són bestials.

Baixem i fem un tros de pista fins entrar en la zona cremada aquest estiu sota el Puig Vicenç, de mica en mica deixem el terreny forestal per entrar en els conreus de cirerers del Baix Llobregat i en els ravals de Torrelles. Després de passar al costat de les instal·lacions de Catalunya en miniatura fem una pujada molt feixuga fins al coll de Querol. A partir d’aquí descendim entre cirerers, i amb vistes del cim del Montbaig coronat per l’ermita de Sant Ramón, fins al barri de la Ciutat Cooperativa de Sant Boi a  on agafem el FGC.  

 

 

Xerrada i excursió per la serralada de Marina

Com ja us comentava a l’entrada anterior, aquest mes de febrer col·laboraré en dos events excursionistes. El primer, el dia 20 (dijous) a les 20 h, aquest consistirà en una xerrada sobre el treball de camp de tres mapes de l’Editorial Piolet: Muntanyes d’Ordal, Serralada de Marina i De l’Ametlla de Mar a l’Ampolla. Mitjançant un recorregut amb imatges us mostraré quina ha estat la meva participació en aquets tres documents. Però, si voleu venir a on heu d’anar? Al CMH (Club Muntanyenc Hospitalet) situat al c. Reforma núm. 5 baixos. 93 338 61 25, e-mail: cmhospit@cmhospitalet.org This e-mail address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it. , www.cmhospitalet.org. Si voleu més informació us podeu posar en contacte amb ells o amb mi, via comentaris al blog.
Però l’objectiu d’aquesta entrada és fer-vos un petit resum de la sortida preparada pel diumenge 23. El recorregut coincidirà amb la ruta 4 del mapa de la Serralada de Marina, us comento les característiques tècniques:

-          Distància: 13 km aproximadament

-          Dificultat: mitjana

-          Temps aproximat: 3h i 30 minuts (sense parades)

-          Hora sortida i transport anada: a les 8,30 h a la parada de Rodalies de L’Hospitalet de Llobregat. Aquí agafarem la línia R4 i baixarem a la parada de Montcada i Reixac- Manresa.

-          Hora tornada i transport tornada: Bus B-29 que surt de Tiana a les 13,35 h o a les 14,10 h. Arribem a Montgat i agafem el tren.

Que veurem al itinerari: el riu Besòs, la font del Tort, dels Avellaners, dels Caçadors i de l’Albà, el poblat ibèric de les Maleses, l’ermita de Sant Pere de Reixac, vistes litorals, el contrast entre la part ombrívola i la solana, l’observatori astronòmic de Tiana... Com ja us comentava a l’anterior entrada, les dues activitats són gratuïtes.

Us esperem!

Treball de camp i cartografia

Com us comentava a l’entrada anterior, el 2013 ha estat un any molt profitós en quan a feina publicada. Han vist la llum dos documents cartogràfics en els quals he col·laborat: Parc de la Serralada de Marina i De l’Ametlla de Mar a l’Ampolla. Quina ha estat la meva participació i implicació en aquests projectes? Jo no tinc la formació en cartografia i en geografia, això ho deixo per les  professionals de l’editorial Piolet. És a dir, jo no sé fer mapes, la meva missió ha estat principalment al camp, revisant camins i localitzant indrets significatius. Per altra banda, ja fa un temps que mantinc una bona relació amb el Club Muntanyenc Hospitalet, entitat de la meva ciutat, i el dia 20 de febrer, m’ha sorgit l’oportunitat d’explicar una mica la meva feina en el món de la cartografia. Què us trobareu si us apropeu a la xerrada? una presentació amb imatges de la meva feina als mapes de Muntanyes d’Ordal, Marina i el GR 92 tarragoní. Bàsicament: preparació, material utilitzat, indrets rellevants, itineraris, imatges... I si us heu quedat amb ganes de fer una ullada al territori cartografiat, el diumenge 23 de febrer, farem un itinerari per la Serralada de Marina. En un principi el núm. 4. De Montcada a Tiana. Pel turó de les Maleses. Com no podria ser d’altre manera, la ruta és lineal i es realitzarà en transport públic. La longitud és de poc més de 13 km i la duració estarà entorn a les quatre hores. Properament faré una entrada amb més informació. No fa falta dir, que les dues activitats són gratuïtes i si voleu podreu adquirir algun dels tres mapes. Si voleu més informació cliqueu aquí.

Les rutes del blog al 2013

Enceto el quart any de vida del blog i com ja tinc el costum, aprofito la primera entrada per fer un resum de totes les entrades de l’any anterior. Si al 2011 vaig fer 44 entrades, al 2012 només 24 i per aquest 2013 han quedat unes minses 18 entrades. Quins són els motius? Potser costa més trobar rutes no ressenyades, o que siguin originals o que no trepitgin les dels llibres o mapes... o potser tinc menys motivació o d’altres aficions. Últimament també faig sortides més llargues i conseqüentment, més a prop de casa: Collserola, Garraf, Ordal, Marina... El racó del naturalista un dels meus filons, sembla estar una mica eixut. Hauré de revifar-lo. Però, quan fas una feina de divulgació com aquesta, crec que el balanç ha de ser positiu. Darrera deixo dos mapes en els quals he col·laborat i el meu tercer llibre de rutes. Ja per acabar la novetat d’aquest any: rutes marcades amb GPS i penjades a Wikiloc, al final de l’entrada veureu les quatre últimes que seran ressenyades al 2014. Per cert, també he rebut un premi, el Versatile blogger.

Les rutes del blog al 2012: Primera entrada de l’any 2013

Entrades al racó del naturalista

La fauna caiguda a pous, cisternes i cocones. Març

El foc als ecosistemes mediterranis Juliol

La natura a la tardor Setembre

Collserola

El ponent de Collserola entre Molins i Sant Just Abril

El Papiol- L'Hospitalet, per Collserola Agost

Travessant Collserola entre Sant Cugat i L’Hospitalet Novembre

Garraf

De Garraf a Castelldefels per la Morella.  Gener

Caminant pel Garraf i l’Ordal Juny

Ordal

Recorrent l’Ordal, entre Sant Sadurní i Gelida. Febrer

L'Ordal entre Gelida i Sant Andreu de la Barca Juliol

Puigventós

Recorrent el Puigventós, entre Monistrol i Olesa. Maig

Serralada litoral

El Maresme entre Argentona i Vilassar de Dalt Desembre

Publicacions

Mapa de la Serralada de Marina Març

GR 92. De l'Ametlla de Mar a l'Ampolla Març

Sant Jordi apropa la muntanya a L'Hospitalet Abril

Maresme. 17 excursions a peu Octubre

Rutes wikiloc

De Garraf a Gavà per la Morella

Muntanyes d’Ordal entre Vallirana i Gelida.

La Serralada de Marina entre Montcada i El Masnou

Travessant el massís del Garraf, entre Sitges i Castelldefels.

 

L'Ordal entre Gelida i Sant Andreu de la Barca

La primera entrada estival del blog torna a tractar sobre les muntanyes d’Ordal, concretament un recorregut que vaig fer ahir entre Gelida i Sant Andreu de la Barca. Vaig sortir de la parada de rodalies de Gelida seguint les petges del GR i alternant corriol, carretera i escales arribem a la parada del funicular de Gelida. Pocs metres amunt trobem l’església de Sant Pere de Gelida (1 km), poc després deixem sota nostre la font de Sant Miquel i agafem unes escales a l’esquerra. Aquí em vaig despistar una mica (veureu unes voltes a la ruta del GPS).

Per això us ho intentaré especificar més: després del tram d’escales arribem a un carrer sense asfaltar, anem a l’esquerra tot seguit i trobem dos escales a la dreta. Hem de pujar per les de més a l’esquerra fortament, fins a un carrer i continuar amunt. Arribem a la base del castell i l’ermita preromànica de Sant Pere, (restes del segle X) i anem a l’esquerra fins arribar a l’entrada del recinte (3 km). Pugem per la pista alternant terreny obert i pinedes, fins arribar a la desviació cap a la font del Senyor (4,2 km). Anem a la dreta i arribem a la bassa a on podem trobar capgrossos de tòtil i granota comuna. A la seva esquerra surt un corriol que ens durà a la mina tapada per una porta metàl•lica. Retrocedim i pugem ara per terreny més obert fins arribar a Ca n’Oller de la Muntanya (5,9 km). Anem a l’esquerra pel carrer principal de la urbanització Safari fins arribar a una mena de placeta. Tornem a anar a la mateixa ma per la ctra. i als 500 metres agafem un corriol a l’esquerra (7,3 km). Pujarem per un terreny ombrívol força atractiu fins a sortir a una pista gran, la farem uns metres de baixada i ràpidament a la dreta ens surt el corriol que ens durà a la Roca Foradada (9,1 km). Ahir la visibilitat no acompanyava, però es podia veure l’Ordal i Collserola perfectament. Llàstima la pila d’urbanitzacions que esquitxen el massís. Retrocedim i continuem recte deixant unes cases a la dreta fins arribar a un dipòsit d’aigua. Entrem dintre del recinte i sortim a al c. del Gregal que fem a l’esquerra (segon tram d’urbanització). L’hem de baixar tot fins arribar a l’Alt de la Creu de l’Aragall (10,4 km). Agafem el camí de la Creu de l’Aragall que ens conduirà entre cases al cim (11,6 km). Veurem la torre de guaita i la creu d’obra, apart de les fantàstiques vistes. Baixem per un corriol que ens durà al c. dels Eucaliptus que farem a l’esquerra, fins agafar un corriol a la mateixa ma (12,2 km). Caminant sobre terreny argilós, entre estepes i matabous arribarem a una zona més amplia des d’on podrem contemplar el cim. Continuarem per la pista fins a Can Ponç (13,9 km), farem un trosset més fins arribar a la ctra. (15,6 km). Només la farem 500 metres fins agafar un corriol que va paral•lel a aquesta i que ens durà a l’entrada de la urbanització Can Llopard. Aquí surt un camí que serpentejant ens durà al casc urbà de Sant Andreu de la Barca (18,7 km) i tot seguint el c. del Raval de Corbera arribarem a la parada dels FGC (19 km) a on acabem el recorregut.

Caminant pel Garraf i l’Ordal

Aquesta excursió que teniu explicada a continuació, és una de les meves preferides. Ruta llarga però que ens permet creuar el massís del Garraf amb els seus contrastos geològics i paisatgístics i un tros de l’Ordal per boscos i conreus de cirerers.

Comencem a caminar a la parada de rodalies de Gavà, anem recte per la rambla i a la dreta pel c. Riera de Sant Llorenç. Travessem tot el barri de Can Tries fins acabar l’asfalt (2,3 km). Continuem paral·lels a la riera i uns metres després a la dreta trobem la font de Can Tries. Caminem per un tros de paisatge mosaic fins a deixar a la nostra dreta Can Roig (3,5 km). Uns metres després agafem un corriol a la dreta que ens du a Ca n’Amat. Passem entre els diferents edificis del mas i remuntem fins a trobar a l’esquerra la font del Ferro (4,3 km). Poc després anirem a l’esquerra seguint les petges del GR 92 i tot passant per la font de la Salamandra entre boscúries arribarem a les cases de Bruguers. Creuem la ctra. i arribem a l’ermita (5,7 km), marcant el inici del Garraf vermell. Pujarem per conglomerat argilós ataronjat fins arribar a una pineda, a on podrem contemplar les ruïnes del castell d’Eramprunyà. Actualment el recinte es troba tancat i només es fan visites concertades. Fem un tros de pista amb unes vistes increïbles. Arribem a un desviament a la dreta (7,3 km), l’agafem. Comencem a trepitjar terreny calcari entre pins. Pugem fins a la Clota (8,7 km), per la nostra esquerra pujaríem a  les Agulles, però nosaltres anem recte fins a les ruïnes i bassa de la Clota. En aquesta bassa podem trobar indicis de la presència de tres amfibis del Garraf: la reineta, la granoteta de punts i la salamandra. Sortim a una pista gran i anem recte, pugem i baixem fins arribar a altre pista que fem a l’esquerra. Tornem a creuar la ctra. BV-2041 i entrem en la Rectoria de Begues. Deixem a la dreta la parròquia de Sant Cristòfor (11 km) i també una morera de fruits molt gustosos. Baixem per la ctra. en direcció a Torrelletes fins agafar la pista a la dreta marcada com a PR. Davallem fortament entre conglomerat fins a trobar la curiosa formació de la Roca del Barret (12,4 km). Ara ens toca pujar fins a la Carrerada, antiga via de transhumància utilitzada pels pastors. Fem un tros de pista entre bosc i algun cirerer, tot contemplant unes vistes fantàstiques. Baixem molt marcadament i agafem un corriol que ens durà paral·lels a la urbanització Can Guey fins al cim del Tabor (15,9 km). Baixem fins l’oratori i continuem carenejant fins arribar a la Creu de Querol (17,4 km). Som a un nus de camins cap a diferents poblacions del Baix Llobregat, anem recte. Entrem en els conreus de cirerers que podem veure florits, secs o amb fruits en funció de l’època de l’any. Agafem un caminet a l’esquerra i per un fondal arribem a la font del Catarrín (18,8 km), amb un bon doll d’aigua fresca protegida per un tap de suro. Continuem davallant, deixem el restaurant Santa Bàrbara a l’esquerra i entrem en asfalt (20,6 km). Hem arribat a la Ciutat Cooperativa de Sant Boi, fem tot el carrer avall (amb vistes de la colònia Güell a l’esquerra) fins arribar a la parada dels FGC de Molí Nou (21,8 km) a on finalitza el nostre recorregut.

La fauna caiguda a pous, cisternes i cocones.

En el transcurs de les nostres caminades segurament trobarem petges del l’activitat agrícola dels antics, com barraques de vinyes, pous o murets agrícoles. Si ens fixem una mica més, trobarem cisternes per emmagatzemar aigua o menjar, antigues sitges o cocones excavades a la roca fetes servir com a reservori d’aigua, dipòsits de preparació d’insecticides per lluitar contra plagues vinícoles... Però quin us fa la fauna d’aquestes restes? Algunes d’aquestes estructures encara acumulen aigua i són utilitzades pels amfibis per reproduir-se, principalment gripaus i salamandres. Com la salamandra de la foto, la qual vaig treure d’una font de l’Ordal a on havia deixat les larves i no podia sortir. Malauradament, molts com el tòtil entren per deixar les larves i moren ofegats al no poder sortir. D’altres són utilitzades per petits rèptils com a refugi, dracs i sargantanes que poden sortir amb facilitat. Aquestes preses atrauen a serps com la llisa, la verda, la de ferradura o la blanca, entren per alimentar-se i queden atrapades. Per això, hi ha entitats com la Societat  Catalana d’Herpetologia (estudien amfibis i rèptils) que es dediquen a fer rescats cada cert temps. Dintre de les meves excursions, també entra el tema del rescat de fauna, principalment per la zona de Collserola, Garraf i Ordal. Els mamífers també cauen, principalment per accident. Aquests tenen una mortalitat molt alta, ja que són  homeoterms (regulen la seva temperatura corporal) han de menjar amb freqüència i si passen dies abans del rescat, acaben morint. Ratolins, conills i musaranyes són els mamífers més freqüents, però aquesta primavera passada vaig treure una cria de senglar, viva per cert.

 

Recorrent l’Ordal, entre Sant Sadurní i Gelida.

Fa unes quantes setmanes que tenia ganes de fer una ruta per l’Ordal, però les condicions meteorològiques m’ho havien impedit. Mirant el mapa, vaig decidir fer una travessa entre aquestes dues localitats del Penedès. En total em van sortir 18,5 km amb un desnivell considerable, tot caminant  unes 5 horetes aproximadament. Arribem en tren fins a l’estació de Sant Sadurní d’Anoia, sortim al costat de les caves Freixenet i agafem el carrer de la Diputació (únic que trobem). Passem la riera de Lavernó i fem el primer carrer a l’esquerra: Camí del mas de la Riera. Trobem les marques del camí de la Garnatxa o PR- C156, que per un corriol a la dreta ens durà al mas de la Riera. Confluïm a la pista d’abans i per terreny obert arribem a les vies del rodalies (1,6 km). Trobem unes barreres, passem les vies del AVE i l’AP 7 per sota. Anem a l’esquerra per les Vinyes de la Viuda. Passem al costat del peatge i fem un petit tros asfaltat que ens mena a la ctra. BP-2427 (2,9 km). Caminem uns 200 m i anem a l’esquerra. Passem per sobre del torrent de Can Solà i pugem pel corriol amb rastres de petjades de senglars. Fem un tros amb vinyes i baixem pel bosc fins a la ctra. d’accés al castell. Baixem i pugem fins agafar a l’esquerra el camí antic, que ens durà al Santuari de la Fontsanta i al castell de Subirats (5,9 km). Travessem el pàrquing i pugem per la ctra. (aquí vaig veure un corriol que m’hagués estalviat un tros d’asfalt). Pugem fortament tot deixant la Casa d’acolliment a la dreta. Quan portem un tros ens surt un corriol a l’esquerra que ens estalvia un tros de pista i ens fa passar al costat d’una tolla temporal d’aigua. Continuem sempre pel camí principal fins arribar a l’avenc d’Ordal (8,7 km). Petita coveta a la que podem baixar amb ajut d’una lot. Anem a l’esquerra seguint les marques del PR en descens per la pineda, a la nostra dreta veiem la petita població de l’Ordal. Arribem al Maset (10,2 km)  i a la intersecció amb el GR 5. Aquest primer tros transcorre en pujada suau per un bosc que ha guanyat terreny als conreus, així ho demostren els murs agrícoles i les restes de barraques que trobem entre els pins. Després la pista s’enfila fortament, mentre gaudim de les vistes de les Agulles i del Roc de Forellac. Arribem a una bifurcació (12,4 km) en pocs metres a la dreta pujaríem al Montcau (643 m), però decideixo anar a l’esquerra. El descens és vertiginós i amb unes immillorables vistes de la plana del Penedès i la població de Sant Sadurní, a on hem començat la ruta. Passem a tocar les ruïnes del corral d’en Ginebreda i enfront veiem Ca n’Oller de la Muntanya. Arribem  a la bassa i a la font del Noguer (13,4 km). Aquí em trobo a dos excursionistes que curiosament porten a les mans el meu segon llibre. Després de conversar una estona amb ells, continuo vers a Can Ginebreda (14,6 km) i els seus ametllers florits. Passem Can Rossell i Can Farigola, i arribem a prop de la font Freda (16 km), (com vaig una mica just de temps per agafar el tren, no em paro). Arribem al casc urbà de Gelida, presidit pel seu castell. Passem la font de Cantillepa (17,4 km) i baixem pels carrers fins a l’església de Sant Pere de Gelida i la parada del funicular. Aquí descendim per trams esglaonats i asfaltats fins a la parada de rodalies de Gelida (18,5 km) a on finalitzem el nostre recorregut.

 

Les rutes del blog al 2012

L’entrada que teniu al davant commemora els dos anys del blog que esteu llegint, i pretén ser un resum de les rutes lineals, la secció del racó del naturalista i les publicacions en les quals he col·laborat durant aquest any. Les entrades potser s’han espaiat una mica més que al 2011, però l’ interès en la divulgació continua sent el mateix. Aquí teniu la recopilació:

Les travesses al blog durant el 2011: resum del primer any d’història del blog

Entrades al racó del naturalista

Els ametllers i la pol.linització: gener

El senderisme i la fauna: abril

Recorregut naturalista per Collserola: maig

La fauna d’aquesta tardor  octubre

Collserola i els bolets. octubre

Collserola

Caminant per Collserola, entre Cerdanyola i Barcelona.: febrer

Córrer per la carena litoral de Collserola: abril

Caminant entre Cerdanyola i Vallvidrera  juny

Caminada nocturna per Collserola  novembre

Garraf- Ordal

Garraf- Ordal, entre Castelldefels i Sant Boi  març

Caminant entre Gavà i Castelldefels, amb pluja i bolets  novembre

GR 5 entre Olesa de Bonesvalls i Sitges  desembre

Camí dels monjos
De Sant Quirze a Sant Cugat, per la serra de Galliners i el Camí dels Monjos. març

Riu Llobregat

Córrer pel riu Llobregat, entre Sant Boi i L’Hospitalet.  maig

De Martorell a Castellbisbal, per la Torre fossada i el gorg de la Botzegada.  setembre

Serralada Litoral

Serralada Litoral: Tiana- Mollet   juliol

Publicacions

Excursionisme i transport públic, a Vèrtex  Número de gener- febrer, amb cinc rutes

Ressenyes excursionistes  Dels boscos del Maresme a la plana del Vallès. Vèrtex juliol- agost

Muntanyes d'Ordal  Cartografia de Piolet amb sis rutes marcades. Setembre

De Martorell a Castellbisbal, per la Torre fossada i el gorg de la Botzegada.

Aquesta vegada us presento una ruta que vaig fer aquest mes de juliol, als voltants del riu Llobregat. El recorregut és curtet, d’uns 10 km i es pot fer en tres hores tranquil·lament. Comencem a caminar a l’estació dels FGC de Martorell Vila, sortim de l’estació per seguir unes marques de pintura que ens fan pujar. Arribem a una pista perpendicular i anem a la dreta fins a la Torre fossada del telègraf. Des d’aquesta edificació del s. XIX dedicada a la comunicació de senyals òptiques gaudim d’unes vistes estupendes del veí Ordal, de la vila de Martorell i del Llobregat amb el pont del Diable. Pugem fins arribar al Puig de Forques, a l’esquerra veiem els massissos de  Puigventós i Montserrat. Baixem per la pista o per corriols que ens fan de drecera per la pineda, tot seguint unes marques liles i blanques. Arribem a una pista gran que fem a l’esquerra, passem per un túnel i fem a la dreta entre les vies de l’AVE i les de rodalies. Girem a l’esquerra sota les vies de l’AVE en direcció al Casal Benviure, edifici noucentista de color vermell que pertany a la masia de Can Coromines. Passem per sobre el torrent de Pegueres i deixem a la dreta la ctra. que ens durà al poble de Castellbisbal. Caminem per una zona de vegetació baixa a on és fàcil detectar la presència de mamífers, trobem excrements i petjades de guilla, i possiblement ens sorprendrà la presència d’algun espantadís conill. El corriol ens menarà al torrent de Pegueres a on podrem contemplar els gresos i els conglomerats rogencs als talussos i el material erosionat per l’aigua, sobre el que caminem. Obviarem un camí a la dreta i passem a tocar de finques agrícoles. Sortim a una zona vallada a on trobem una àrea d’acampada, anem a la dreta i tot seguit agafem un corriol a l’esquerra. Caminem per un corriol estret entre alzines, marfulls, esbarzers,... passem per sobre de dos pontets i arribem al gorg o font de la Botzegada. Trobem un salt d’aigua i un gorg no gaire profund, però força fotogènic. El nivell d’aigua fluctua en funció de les pluges, però podem trobar tota una fauna d’insectes aquàtics com l’escorpí aquàtic o larves de libèl.lules o espiadimonis. Ara només hem de retrocedir fins al pas sota les vies fèrries. I als pocs metres a l’esquerra trobem l’estació de RENFE de Castellbisbal.

 

Muntanyes d'Ordal

Aquest mes d’agost, l'editorial Piolet ha editat el mapa de les Muntanyes d’Ordal a escala 1:20.000. Pels que no coneixeu la zona aquest mapa és la continuació per ponent del Garraf. La cartografia cobreix un espai natural molt singular des del punt de vista geològic (només fa falta mirar els conglomerats rogencs de la portada), paisatgístic, amb gran possibilitat de recorreguts, amb bona comunicació de transport públic i possiblement el que molts excursionistes valoren: poc transitat per humans. També trobem alguna petita pega, la presència de moltes urbanitzacions, però que no entorpeixen la realització d’itineraris. Al mapa a part dels GR i PR de la zona us he seleccionat sis itineraris, que podeu trobar marcats i amb informació tècnica:

1-      Circular pel poble de l’Ordal per l’avenc. Petit recorregut circular per zona boscosa (pineda i alzinar) amb la visita al curiós avenc. Aquest si que l’hem de fer en vehicle privat, ja que el poble té molt poca cobertura amb bus. De pas que fem la ruta podem aprofitar per tastar les seves famoses coques.

2-      Recorregut per Olesa de Bonesvalls, per la cocona del Llauner i el GR-5. Recorregut circular per zona boscosa i zona calcària. Podem visitar el poble amb els seus múltiples pous i el seu hospital medieval.

3-      Volta al turó de Montgoi per les Torretes. Petit recorregut que el podem començar a Martorell Vila (FGC) i visitar diverses mostres del patrimoni humà de l’Ordal com les torretes o la mina de plom.

4-      De Corbera a Gelida per la cinglera del Calaix. Recorregut lineal publicat a la revista Vèrtex (núm. 240. Gener- febrer 2012). Passa per terreny agrícola i boscós, la nomenada cinglera calcària del Calaix, el cim de la Roca Foradada, el castell de Gelida,...

5-      Travessa pels boscos de l’Ordal: des de Gelida fins a Vallirana. Aquesta juntament amb la núm. 6, les podeu trobar a 20 excursions a peu pel voltant deBarcelona, en transport públic. Per a mi la millor de l’Ordal, ja que passem pels principals cims com el Roc de Forellac i el Puig d’Agulles, boscos solitaris, el monestir de Sant Ponç amb la seva font,...

6-      Des de Torrelles fins a Vallirana, pel Puig Vicenç i les Penyes del Moro. Aquí també pugem a dos cims, caminen per terreny boscós i veiem unes vistes que arriben fins a Barcelona.

Llibres de muntanya per Sant Jordi, a L’Hospitalet.

Ja s’apropa la diada de Sant Jordi, aquell cavaller que va matar el drac per salvar la princesa. Encara que a mi personalment això de matar rèptils no m’estimula gaire, si que em motiva pel contrari el  costum de regalar llibres en aquest dia. I més quan el llibre és de muntanya, i per que aquest rotllo? Per informar-vos que el dilluns 23, de 19 a 20h em podreu trobar a una parada de la Rambla de L’Hospitalet  ( preparada per la biblioteca Tecla Sala) i si us passeu per allà podreu adquirir qualsevol dels meus dos llibres i mapes. Us els podreu portar dedicats i si voleu xerrar una estoneta. Pels que encara no els coneixeu, us faré un breu resum:

-          20 excursions a peu pel voltant de Barcelona. Entransport públic. Com el seu nom indica trobareu un recull de 20 sortides de diferents dificultats per les serres litoral i prelitorals al voltant de l’àrea metropolitana.

-          Barcelonés. 17 excursions a peu. Itineraris per les serres de Marina, Collserola i la muntanya de Montjuïc.

-          Garraf. Cartografia actualitzada per l’editorial Piolet, amb sis rutes marcades i breument ressenyades.

Garraf- Ordal, entre Castelldefels i Sant Boi

Aquesta travessa pel Garraf i l’Ordal la vaig realitzar la setmana passada, tot invertint unes 5h i mitja, en recórrer els 21 km i escaig de recorregut. Un cop arribem a l’estació de Castelldefels hem de seguir pel carrer de l’Església tot veient el castell a sobre nostre fins arribar a la zona de Vistalegre. Aquí hem de buscar la riera de la Sentiu fins a sortir a les cases del mateix nom. Tot seguint les petges del PR C 39, passem per la font de la Sentiu i per diverses masies, fins a trobar el camí medieval (antic camí utilitzat per pujar al castell d’Eramprunyà) a trams empedrat que ens menarà pel conglomerat rogenc al GR 92. Pujarem pel terreny calcari fins a la Clota sota les Agulles, una mica després de passar el pou, la bassa i les runes de la Clota agafarem un corriol a la dreta. Passem la ctra. i sortim a la rectoria de Begues, nucli primigeni del municipi. Baixem per la pista asfaltada per agafar la pista a la dreta del PR C 162, que ens farà descendir per terreny rogenc fins a la curiosa i fotogènica Roca del Barret. Remuntarem fins al Puig d’Endi i baixarem per Costa Fustera fins a la urbanització de Can Güell. Fem un trosset d’asfalt fins a agafar un corriol a la dreta que ens menarà a l’oratori de Sant Martí de Porres i més tard a la torre de guaita del turó del Tabor. Parem i contemplem les vistes litorals i boscoses. Anem fent per la pista fins arribar al coll de Querol, en aquest nus de camins hem d’anar recte fins arribar-nos als conreus de cirerers. Tímidament, algun ja havia començat a florir, continuem en baixada i arribem al restaurant de Santa Bàrbara del Llor. Baixem tot recte i entrem a la Ciutat Cooperativa de Sant Boi a on trobem la parada dels FGC de Molí Nou.