Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Running. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Running. Mostrar tots els missatges

dimecres, 24 de setembre del 2014

Córrer per muntanya


Em rondava pel cap fer una entrada, que aglutinés tota la informació que tinc penjada al wikiloc sobre recorreguts fets corrent, en compte de caminant. També m’interessava donar-vos una mica la meva visió de l’anomenat running o trail running. Jo portaré uns 8-9 anys sortint a córrer, primer per asfalt, després tímidament per alguna pista de Collserola i últimament més intensivament per terreny muntanyós.  Quins aspectes crec que s’han de tenir en compte? El primer la planificació de rutes assequibles a la nostra condició física, evidentment això exigeix conèixer l’entorn. Es a dir pujades i baixades, terreny pedregós o llis, o longitud aproximada del recorregut que volem fer. Segon portar el material adequat: calçat, roba, gorra, aliment i beguda. A mi em sobta molt la gent que entrena sense aigua o a hores amb forta insolació, jo no ho recomanaria.
Per portar l’aigua i el menjar, tenim dues opcions: motxilla amb bossa d’aigua o camel-bag, o ronyonera amb bidó o bidonets. Jo m’estimo més la segona opció, ja que la motxilla em carrega molt la part muscular del coll. Però, en recorreguts com el de Garraf vinculat a sota, és imprescindible un carregament d’aigua entorn de dos litres. Evidentment alguna de les rutes que trobareu a sota són circulars fetes des de l’Hospitalet i d’altres estan fetes utilitzant el transport públic a l’anada. Ja per acabar important: agafeu mapes, GPS o rutes d’Internet, sortiu a la muntanya, investigueu i dissenyeu les vostres pròpies rutes per córrer. Amb la varietat està el gust.  

Collserola






Garraf

Dolina de Campgràs- Sant Boi 17 km GPS + 8 km no marcats

Riu Llobregat



 

 

 

dijous, 2 de gener del 2014

Les rutes del blog al 2013


Enceto el quart any de vida del blog i com ja tinc el costum, aprofito la primera entrada per fer un resum de totes les entrades de l’any anterior. Si al 2011 vaig fer 44 entrades, al 2012 només 24 i per aquest 2013 han quedat unes minses 18 entrades. Quins són els motius? Potser costa més trobar rutes no ressenyades, o que siguin originals o que no trepitgin les dels llibres o mapes... o potser tinc menys motivació o d’altres aficions. Últimament també faig sortides més llargues i conseqüentment, més a prop de casa: Collserola, Garraf, Ordal, Marina... El racó del naturalista un dels meus filons, sembla estar una mica eixut. Hauré de revifar-lo. Però, quan fas una feina de divulgació com aquesta, crec que el balanç ha de ser positiu. Darrera deixo dos mapes en els quals he col·laborat i el meu tercer llibre de rutes. Ja per acabar la novetat d’aquest any: rutes marcades amb GPS i penjades a Wikiloc, al final de l’entrada veureu les quatre últimes que seran ressenyades al 2014. Per cert, també he rebut un premi, el Versatile blogger.

Les rutes del blog al 2012: Primera entrada de l’any 2013

Entrades al racó del naturalista




Collserola




Garraf



Ordal



Puigventós


Serralada litoral


Publicacions





Rutes wikiloc





 

dijous, 29 d’agost del 2013

El Papiol- L'Hospitalet, per Collserola



A continuació teniu un recorregut complert per la vessant oest de Collserola. Sortim de l’estació de rodalies del Papiol per buscar les marques del PR C-35. Aquesta és una de les meves zones preferides de Collserola, ja que passem entre conreus de fruiters, figueres, ametllers... a tocar de les basses de les Argiles i entre antigues cisternes. Aquestes es troben amagades entre la vegetació i malauradament cauen amfibis com el gripau corredor o la granoteta de punts, o alguna serp. La meva feina és treure’ls. Després del cementiri fem un tros de bosc a on alguna vegada he sorprès algun rapinyaire forestal i passem a l’ombra del Puig Madrona. Després de visitar la joia romànica de la Salut i transitar per un tros de bosc seguint el GR 96 arribem a les Cases de Can Castellví. Fem un trosset de ctra. i fem el c. Sibèria.

Arribem a un dels entorns més idíl·lics del parc: la Rierada. Creuarem aquest curs d’aigua permanent diverses vegades, acompanyats per avellaners, falgueres, verns,... i algun espiadimonis. Hem de vigilar no caure (parlo per experiència). Si parem atenció podrem observar barbs, peixos autòctons que viuen en aquest afluent del Llobregat. Arribem a Can Bosquets i començarem a remuntar la serra de Can Balasc entre roures, alzines i pins. Passem a tocar de Can Pascual i pugem a l’esquerra fins a un collet. Aquí trobarem les marques de la marató de Collserola, que per una drecera boscosa molt atractiva ens conduirà fins al coll de Can Cuiàs. Farem una mica de volta per la pista per evitar la ctra. de Molins i després de creuar-la serem a l’àrea del turó d’en Corts. Caminem per la carena amb vistes de la planícia litoral i urbana fins pujar a Sant Pere Màrtir. Ara només ens quedarà descendir fins creuar la Diagonal (si baixem una estona a l’esquerra, tenim la parada de metro de Zona Universitària) i acabarem a L’Hospitalet a on podrem agafar el metro a Pubilla Cases.
 


dimarts, 15 de maig del 2012

Córrer pel riu Llobregat, entre Sant Boi i L’Hospitalet.


Ja fa un temps que surto a investigar el camí de la llera del riu Llobregat i els possibles accessos des de diferents localitats. El camí del riu és molt freqüentat per les seves característiques: camí ample, pla, amb bones vistes,... Aquí us proposo un tros que vaig fer corrent la setmana passada entre Sant Boi i L’Hospitalet d’uns 13 km aproximadament. Vaig arribar en els FGC a Molí Nou (era dia de vaga, però no vaig tenir problemes), després d’estirar pujo en direcció a la Colònia Güell. La deixo a la dreta i vaig a un pontet que està per sobre la parada dels FCG de la Colònia (1km corrent i ens estalviem pagar un bitllet més car). A partir d’aquí baixo per anar per un camí de terra paral·lel a la ctra. que em permet contemplar zona agrícola a l’esquerra. Arribem a la parada de Molí Nou i anem a l’esquerra per zona agrícola oberta fins al Llobregat. Les vistes de Collserola i l’entorn són molt interessants. Ara sí, agafo el camí que deixa el riu a l’esquerra, o sigui vaig pel marge dret del riu (comptant sempre a partir del naixement del curs fluvial) fins al pont, per creuar-lo a l’alçada del camp de fútbol de l’Espanyol. La foto està presa des d'aquest punt, i ens permet contemplar un bon tros de l'Ordal. Ara només hem de continuar fins a l’autovia a on a l’alçada de la benzinera trobem un caminet que ens du fins a l’hospital de Bellvitge. Podem finalitzar aquí quan portem uns 10 km (jo vaig fer uns 3 km fins al meu barri). Si voleu més informació: http://www.parcriullobregat.cat/


divendres, 6 d’abril del 2012

Córrer per la carena litoral de Collserola


Avui us presento altra aventureta de les meves corrent per Collserola. Aquesta en concret ressegueix la banda més propera de la serra, la que permet copsar vistes sobre la ciutat i la planícia litoral. El recorregut és de 18-19 km, amb pujades i baixades constants.  Comença a la parada de RENFE de Ciutat Meridiana tot pujant pel carrer Vallcivera, deixant l’aqüeducte a la dreta hem de pujar per les escales, alternant corriols i carrers asfaltats de Torre Baró fins arribar al principi de la Ctra. de les Aigües. Aquest primer tram de pujada el vaig fer caminant per escalfar la màquina. Ara sí, començo a córrer per la pista tot girant a l’esquerra per arribar al coll de la Ventosa (una mica abans deixo la baixada a la font del Ferro, Barcelonès 17 excursions a peu). Passo per sobre la ctra. del Cementiri i pujant, i baixant arribo al Portell de Valldaura. Aquest tram és bastant exigent i transcorre per corriol. Aquí valoro la opció de pujar al turó de la Magarola o fer tota la marrada de la pista, opto per la segona opció. Aquest tram més planer em permet contemplar Barcelona amb tranquil·litat. Ara sí, pujo fins al turó de Sant Cebrià per sobre de la gossera i baixo fins a Vista Rica. Deixo camins, entre ells el que hem duria a la Font Groga i per corriol surto a l’Arrabassada. La creuo amb compte i pujo uns metres per asfalt en direcció al Tibidabo, per agafar el corriol en pujada cap a la font de la Salamandra i el coll de la Vinassa. Estiro una mica, bec i menjo i continuo passant per la falda del Tibidabo. Faig un trosset asfaltat que em fa passar sota la torre de Collserola i baixo per un tros amb molt pendent. Travesso Vallvidrera i pujo fins al turó d’en Cors, ara només haig de continuar per la pista i encarar la última pujada fins a Sant Pere Màrtir. Després de recuperar l’alè, baixo pel corriol fins al mirador dels Xiprers, faig el tros més pedregós i divertit fins petar al parc de Cervantes. Ara només creuo la Diagonal i arribo a l’Hospitalet cansat però molt satisfet.

diumenge, 11 de desembre del 2011

Córrer per Collserola: Sant Cugat- L'Hospitalet


Avui faig una entrada una mica diferent: fer una excursió corrent per muntanya o un entrenament diferent utilitzant el transport públic. Ahir vaig decidir agafar el FGC fins a Sant Cugat i travessar tota Collserola fins a L’Hospitalet, recorregut que ja he fet moltes vegades caminant. El recorregut és de 18- 19 km, i la duració depèn de la forma física del corredor. Des de l’estació s’ha de fer un tros d’asfalt pla fins al Pla del Vinyet a on surt la pista forestal, que ens fa passar al costat de la Torre Negra i ens porta a Can Borrell. Aquest primer tros és molt agradable, per pista ample i  serveix d’escalfament. A continuació recorrerem la riera de Sant Medir entre bosc, passant-la varis cops fins arribar a una clariana. A la dreta ens queda la font de Sant Sever a on ens podrem hidratar. Remuntem una miqueta i deixem a l’esquerra Can Gener, aquí si baixem a l’esquerra arribaríem a la font de Sant Medir i pel viaducte, a l’ermita. Però a l'anar corrent és més factible fer la pista fins arribar a una altre més gran. Uns metres a l’esquerra trobem la font del Maño, més val veure, per que ara haurem de remuntar la carena litoral, part més dura del recorregut. I efectivament, pugem per la pista asfaltada, passem per Can Puig i arribem a la ctra. de l’Arrabassada. La fem uns metres a l’esquerra i la creuem amb molt de compte, per agafar el corriol fins al coll de la Vinassa. Passem per sota les cases del Tibidabo i anem a la dreta per baixar cap a la Torre de Collserola. Pugem les escales i baixem fins a la ctra. que ens durà a Vallvidrera. Agafarem les escales marcades com a GR i petarem al Passeig de les Aigües. Zona molt freqüentada, però amb unes vistes de Barcelona espatarrants, la fem un trosset fins al mirador dels Xiprers (imatge un dia de tempesta, que per cert em va caure a sobre), a on trobem una font. Baixem pel corriol i arribem al parc de Cervantes i a la Diagonal, aquí trobareu metro, jo encara vaig baixar una mica més cap a L’Hospitalet.