Sant Jordi apropa la muntanya a L'Hospitalet

Torna a apropar-se el dia de Sant Jordi i per segon any consecutiu la biblioteca Tecla Sala m’ha ofert la possibilitat de portar les meves obres. Si us ve de gust el dimarts 23  a les 19 h, em trobareu a la rambla de l’Hospitalet. Portaré les diferents publicacions de les quals sóc autor o en les que he col·laborat:

Dos llibres de rutes pels voltants de l’àrea metropolitana, en les que trobareu diferents propostes per fer, utilitzant el transport públic.

-          Barcelonès. 17 excursions a peu.

-          20 excursions pel voltant de Barcelona. En transport públic.

I quatre mapes realitzats per l’editorial Piolet, en els que podeu trobar cartografia actualitzada, rutes marcades i comentades, tot això acompanyat de fotografies dels indrets més significatius.

-          Garraf

-          Muntanyes d’Ordal

-          Parc de la Serralada de Marina

-          De l’Ametlla de Mar a l’Ampolla. GR 92

Llibres de muntanya per Sant Jordi, a L’Hospitalet.

Ja s’apropa la diada de Sant Jordi, aquell cavaller que va matar el drac per salvar la princesa. Encara que a mi personalment això de matar rèptils no m’estimula gaire, si que em motiva pel contrari el  costum de regalar llibres en aquest dia. I més quan el llibre és de muntanya, i per que aquest rotllo? Per informar-vos que el dilluns 23, de 19 a 20h em podreu trobar a una parada de la Rambla de L’Hospitalet  ( preparada per la biblioteca Tecla Sala) i si us passeu per allà podreu adquirir qualsevol dels meus dos llibres i mapes. Us els podreu portar dedicats i si voleu xerrar una estoneta. Pels que encara no els coneixeu, us faré un breu resum:

-          20 excursions a peu pel voltant de Barcelona. Entransport públic. Com el seu nom indica trobareu un recull de 20 sortides de diferents dificultats per les serres litoral i prelitorals al voltant de l’àrea metropolitana.

-          Barcelonés. 17 excursions a peu. Itineraris per les serres de Marina, Collserola i la muntanya de Montjuïc.

-          Garraf. Cartografia actualitzada per l’editorial Piolet, amb sis rutes marcades i breument ressenyades.

Córrer per la carena litoral de Collserola

Avui us presento altra aventureta de les meves corrent per Collserola. Aquesta en concret ressegueix la banda més propera de la serra, la que permet copsar vistes sobre la ciutat i la planícia litoral. El recorregut és de 18-19 km, amb pujades i baixades constants.  Comença a la parada de RENFE de Ciutat Meridiana tot pujant pel carrer Vallcivera, deixant l’aqüeducte a la dreta hem de pujar per les escales, alternant corriols i carrers asfaltats de Torre Baró fins arribar al principi de la Ctra. de les Aigües. Aquest primer tram de pujada el vaig fer caminant per escalfar la màquina. Ara sí, començo a córrer per la pista tot girant a l’esquerra per arribar al coll de la Ventosa (una mica abans deixo la baixada a la font del Ferro, Barcelonès 17 excursions a peu). Passo per sobre la ctra. del Cementiri i pujant, i baixant arribo al Portell de Valldaura. Aquest tram és bastant exigent i transcorre per corriol. Aquí valoro la opció de pujar al turó de la Magarola o fer tota la marrada de la pista, opto per la segona opció. Aquest tram més planer em permet contemplar Barcelona amb tranquil·litat. Ara sí, pujo fins al turó de Sant Cebrià per sobre de la gossera i baixo fins a Vista Rica. Deixo camins, entre ells el que hem duria a la Font Groga i per corriol surto a l’Arrabassada. La creuo amb compte i pujo uns metres per asfalt en direcció al Tibidabo, per agafar el corriol en pujada cap a la font de la Salamandra i el coll de la Vinassa. Estiro una mica, bec i menjo i continuo passant per la falda del Tibidabo. Faig un trosset asfaltat que em fa passar sota la torre de Collserola i baixo per un tros amb molt pendent. Travesso Vallvidrera i pujo fins al turó d’en Cors, ara només haig de continuar per la pista i encarar la última pujada fins a Sant Pere Màrtir. Després de recuperar l’alè, baixo pel corriol fins al mirador dels Xiprers, faig el tros més pedregós i divertit fins petar al parc de Cervantes. Ara només creuo la Diagonal i arribo a l’Hospitalet cansat però molt satisfet.

Els senglars de Collserola baixen a la ciutat

Avui us parlaré dels senglars a Collserola i a la ciutat. Estem davant del mamífer més gran que podem trobar a prop de Barcelona, el pes dels adults oscil·laria entre 50 i 90 Kg. La seva població a Collserola està prop dels 650 exemplars degut a la gran disponibilitat d’aliment, i la manca de depredadors com el llop o el linx.  La seva dieta és omnívora, mengen productes agrícoles, llavors, fruits, tòfones, arrels, fongs, insectes del sòl i animals petits. Però, últimament han trobat aliment molt més fàcil a prop dels nuclis urbans, és fàcil veure’ls a Esplugues, Vallvidrera, la Ciutat Meridiana, fins i tot a parcs urbans de L’Hospitalet. Encara que són d’hàbits nocturns es poden veure de dia abeurant al pantà de Vallvidrera, o passant corrent muntanya avall per la Ctra. de les Aigües (van passar a 4-5 metres de mi, un diumenge per la tarda). Aquestes poblacions  elevades, suposen un perill pels humans, ja que augmenten el nombre d’atropellaments i poden desequilibrar els ecosistemes. Encara que no ens agradi actualment la caça és l’únic mitjà per controlar les seves poblacions i el sentit comú, no oblidem que és un animal salvatge i no una mascota. Aquí us poso una imatge d’un que em va sorprendre prop de la font de la Marquesa (la podeu trobar al llibre del Barcelonès)

Avencs, coves i baumes

La presència d’aquestes particularitats geològiques que fan moltes vegades les delícies dels excursionistes, està relacionada amb el tipus de substrat geològic de l’espai natural. Al terreny silícic de Collserola, no abunden les coves però trobem alguna petita com la de Santa Margarida i la del Bisbe, amb fonts a dintre (descrites al llibre del Barcelonès). Al Maresme constituït bàsicament per granit tampoc en trobem gaires, sobresurt però la de les Bones Dones sota el Montcabrer, amb restes prehistòrics. Pel contrari el terreny calcari es farcit de coves, avencs, esquerdes, dolines (coves reomplertes de sediments), degut a la fàcil dissolució d’aquest material. Per veure aquest material haurem d’anar al Garraf, amb els avencs de la Flauta o el de l’Esquerrà entre centenars, o a l’Ordal amb l’avenc de l’Esquirol o el de l’Ordal (prop del poble). El conglomerat també és el rei de baumes i coves, a Sant Llorenç del Munt trobem per exemple la Cort Fosca, al costat de l’Hospital de Sang, reminiscència d’antigues guerres. Montserrat també és un clar exponent, amb moltes coves amb nom de sants, com la Santa Cova o Santa Anna. Als humans sempre ens han fascinat aquestes entrades rocoses, ja sigui com a lloc de culte o com a protecció.

Dos racons a prop de Barcelona

Aquest estiu amb la TV de L'H vam sortir a filmar dos petits reportatges pel telenotícies nit del cap de setmana. El dos es van emetre dintre de la secció a 10 km de l’Hospitalet, el primer emès el 28 d’agost, transcorre per Collserola, i des de la residència Vista Rica visita l’emblemàtica Font Groga, també surt un trosset de la font de la Salamandra i vistes del Tibidabo. El segon va sortir el 4 de setembre i el vam gravar a Montjuïc, al voltant del castell i el penya-segat del Morrot, amb un petit trosset al final de la bassa de la Fuixarda. Aquests dos racons estan molt a prop de l’àrea metropolitana, tenen fàcil accés i un encant propi. Si voleu més informació sobre aquests indrets al llibre Barcelonès 17 excursions a peu en trobareu alguna ruta.