La serra del Corredor entre Caldetes i Llavaneres

Malgrat tenir unes rutes penjades anteriorment al wikiloc, avui  he trobat més interessant explicar-vos una ruta pel parc natural del Corredor- Montnegre que vaig fer la setmana passada. Aquest recorregut parteix de la població de Caldes d’Estrac, puja fins al cim del Montalt amb els seus 596 m i descendeix a la població de Sant Andreu de Llavaneres. Són prop de 20 km, el primer tram és dur, però ombrejat i el segon no té gaire dificultat tècnica. Al llibre Maresme17 excursions a peu, a la ruta 10 trobareu quelcom semblant però no entre les dues parades de rodalies, si no entre els dos nuclis urbans de Llavaneres i Sant Vicenç.
Arribem a la parada de Caldes d’Estrac i travessem tot el nucli urbà.

Sortim per la riera de Torrentbó seguint les petges del PR fins que girem a l’esquerra cap al restaurant Castell de l’Oliver. Arribem al nucli de Sant Vicenç de Montalt i pugem fortament per una urbanització. Caminem per la pineda mediterrània i baixem fins a una zona de conreus amb una bassa agrícola. A partir d’ara pujarem més o menys sostingudament alternant trossos boscosos molt ombrívols fins arribar a la pedra de Ferradura. Els entesos diuen que hi ha unes inscripcions prehistòriques, que jo no he sabut veure mai. Ara agafarem un corriol que després de suar molt ens durà al cim del Montalt. Aquí podem contemplar les fantàstiques vistes litorals. Sortim del cim per un corriol i anem baixant per bosc fins a sortir a una pista gran. Som al GR 83 o camí de l’exili, que rememora el recorregut fet pels republicans a les acaballes de la Guerra Civil. Aquest tros de pista és fa una mica monòton fins arribar al coll de Pallarès, a on abandonem el camí marcat. Al poc arribem  al camí Fondo, força espectacular entre talussos granítics que ens durà a una pista. Entrem al nucli de Sant Andreu de Llavaneres, el creuem sencer  i ara només ens quedarà baixar la riera fins a la parada de rodalies.   

La Serralada de Marina entre Montcada i El Masnou

Recorregut variat entre els alzinars del Vallès i les pinedes i les vistes del Maresme. Apart de copsar aquestes diferències de vegetació degudes a les vessants muntanyoses, passarem per set fonts, tres cims (un d’ells un poblat ibèric), veurem monuments històrics, vinyes....  Comencem a caminar a la parada de rodalies de Montcada i Reixac- Manresa, seguint les petges del GR 92 creuem les vies d’altra de les línies de rodalies que passa pel municipi. Passem el Besòs, creuem la ctra. de la Roca i enfilem per una pista cap a la font del Tort.

Pugem per un corriol que segueix una de les rutes del parc fins al coll de Moià. Ara per pista i amb unes vistes fantàstiques del Vallès baixem en direcció a l’ermita de Sant Pere de Reixac. Abans d’arribar-hi, anem a la dreta i més tard a l’esquerra fins a la font dels Avellaners. Sortim de la font per un corriol i menem  a una pista que en pujada ens apropa a la font dels Caçadors. Just al costat agafem un caminet ascendent marcat que ens salvarà un desnivell fort fins a dur-nos al cim del poblat ibèric de les Maleses. Parem una estona per contemplar els 360 º de vistes que tenim. Retrocedim un tros de corriol i anem a l’esquerra entre una clapa de bosc fins a una pista. Pugem al turó de la Coscollada amb la seva torre de guaita. Baixem per la pista molt transitada per ciclistes. Anem recte i arribem a una bassa temporal a on trobem capgrossos de gripau corredor. Aquest amfibi oportunista, amb una permanència d’un mes d’aigua a la tolla, en té prou per fer la metamorfosi. Baixem fins arribar-nos a la Conreria, actualment casa de colònies. Seguim les marques del GR 92, creuem la ctra.  i pugem per asfalt. Continuem per la pista en pujada amb vistes litorals. Anem a l’esquerra i pugem per un corriol al turó de Galzeran amb la torre de guaita. Un cop relaxats amb la visió baixem per una zona de vinyes a l’esquerra, fins al collet dels Nou Pins a on retrobem el GR. Ara ens tocarà baixar fins a trobar un corriol a l’esquerra. Aquest és el meu tros preferit de la serralada, descendint trobem: la font del Safareig, la font dels Eucaliptus, la de l’Esquerda, el Pi bord, coves de vinya i la font del Fonoll. Sortim a la urbanització Mas Coll, més tard arribem a Alella i per la riera baixem a El Masnou a on trobem la parada de rodalies.

 

 

Maresme. 17 excursions a peu

Aquesta és una de les entrades que escric amb més satisfacció, ja que us informo que s’ha publicat el meu tercer llibre de rutes de muntanya. La gestació d’un llibre fins que surt a la llum és molt llarga, aquest en concret el vaig començar a dissenyar cap al 2008. Coneixia alguna petita part del Maresme, (principalment la banda de llevant), i en un principi vaig haver de fer una llarga feina de camp. No fa falta dir-vos, que aquesta part és la més interessant per a mi: cercar camins a partir del mapa, descobrir fonts, platges, masies... conèixer pobles, buscar animalons, fongs, fotos interessants.... i al final dissenyar 17 rutes lineals per fer entre els diferents municipis de la comarca. Com no podia ser d’altra manera les excursions estan pensades per utilitzar el transport públic, principalment la línia R1 de rodalies i els busos als pobles interiors. Un cop recopilada tota la informació de camp, fet el redactat amb les imatges i els mapes, els ha tocat a Cossetània donar forma a aquest projecte dintre de la col·lecció d’Azimut Comarcal Sèrie A peu. Si voleu més informació o fer un tastet del llibre, podeu anar aquí. He intentat que les rutes passessin per indrets significatius de la comarca, pels 30 municipis, trepitjant el mínim asfalt possible, i en definitiva mostrar aquesta porció de Catalunya d’una manera atractiva per l’excursionista, això espero. La culminació del llibre arriba en el “bateig” o presentació en societat de la nova criatura, en aquest cas es farà a la llibreria Horitzons, situada al c. València núm. 149. El dia escollit és el dimecres, 13 de novembre a les 19h i podreu gaudir d’una xerrada amb una presentadora de luxe: Isa, la meva dona i acompanyant en aquest periple d’escriptor. També em podreu sentir a mi, tot acompanyat d’unes imatges il·lustratives d’aquesta fantàstica comarca.  

Mapa de la Serralada de Marina

Aquesta entrada té com a objectiu fer la presentació del nou mapa de l’editorial Piolet del Parc de la Serralada de Marina. Ens trobem davant una cartografia feta a escala 1:20.000, en un format pràctic per l’excursionista i amb la intenció de recopilar les màximes dades del terreny. La meva col·laboració ha estat principalment treball de camp, localitzant topònims, fonts, edificis emblemàtics... no fa falta dir, que hi ha hagut més coneixedors d’aquest entorn que també han aportat dades (Toni Seuma entre d’altres). Aquí no ha acabat la meva feina, he marcat sis itineraris que podeu trobar descrits per la cara de darrera, acompanyats d’imatges. Marina és un territori amb dues bandes molt diferenciades: la solana amb terreny recobert amb vegetació baixa i algun pi, localitzat al Barcelonès i al Maresme i l’obaga més boscosa amb moltes fonts que es correspondria amb el Vallès. Aquest contrast l’he intentat plasmar alhora de fer la selecció de rutes, les que evidentment estan dissenyades per fer amb transport públic. A continuació us faig una breu descripció:

1-      La solana i el Puig Castellar: recorregut molt curt per la zona més eixuta de la serra, pujant al turó del Pollo a on trobem un poblat iber i unes vistes esplèndides, tot passant per diverses fonts

2-      Badalona: la Vall del Pomar i el monestir: zona mosaic al voltant de Badalona amb ermites, el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, masies amb història, fonts, torrents exuberants....

3-      El Masnou- Montgat. Pel turó de Galzeran: excursió lineal visitant el cim més alt de Marina, caminant entre vinyes, fonts...

4-      De Montcada a Tiana. Pel turó de les Maleses: travessa lineal per zona boscosa en un principi, pujant a altre poblat iber i acabant a la banda de solana

5-      L’obaga de Sant Fost de Campsentelles: itinerari circular entre bosc, vinyes, ermites, fonts....

6-      Fonts, dolmens i cims de Sta. Maria de Martorelles: un dels meus preferits, per la soledat del recorregut, les vistes i l’alzinar tan ben conservat

Avencs, coves i baumes

La presència d’aquestes particularitats geològiques que fan moltes vegades les delícies dels excursionistes, està relacionada amb el tipus de substrat geològic de l’espai natural. Al terreny silícic de Collserola, no abunden les coves però trobem alguna petita com la de Santa Margarida i la del Bisbe, amb fonts a dintre (descrites al llibre del Barcelonès). Al Maresme constituït bàsicament per granit tampoc en trobem gaires, sobresurt però la de les Bones Dones sota el Montcabrer, amb restes prehistòrics. Pel contrari el terreny calcari es farcit de coves, avencs, esquerdes, dolines (coves reomplertes de sediments), degut a la fàcil dissolució d’aquest material. Per veure aquest material haurem d’anar al Garraf, amb els avencs de la Flauta o el de l’Esquerrà entre centenars, o a l’Ordal amb l’avenc de l’Esquirol o el de l’Ordal (prop del poble). El conglomerat també és el rei de baumes i coves, a Sant Llorenç del Munt trobem per exemple la Cort Fosca, al costat de l’Hospital de Sang, reminiscència d’antigues guerres. Montserrat també és un clar exponent, amb moltes coves amb nom de sants, com la Santa Cova o Santa Anna. Als humans sempre ens han fascinat aquestes entrades rocoses, ja sigui com a lloc de culte o com a protecció.

Els amfibis del Maresme

Aprofitant que aquesta setmana ha sortit una nova guia d'amfibis i rèptils del territori català, i avui hem anat al Maresme a fer alguna foto i comprar els famosos maduixots, us faré una introducció d'aquests petits animals que podem trobar en aquesta comarca. Aquests animals d'hàbits nocturns estan lligats a zones d'aigua per la seva reproducció i tenen un paper important en el control de les poblacions d'insectes. A la fotografia podeu veure una salamandra fotografiada aquest matí a Sant Cebrià de Vallalta, aquests amfibis surten per la nit quan la humitat és alta. Viuen a les zones boscoses d'alzinar i podem trobar les seves larves a gran quantitat de fonts com la dels Eucaliptus, o a la dels Tres Raigs. Per altra banda trobem tritons com el verd o el palmejat, que els podem veure a  basses de masies del Corredor o algun dels  estanys de Tordera com a Cal Raba. Granotes com la verda o la reineta a la vora de basses, o torrenteres, és més fàcil sentir-les. Gripaus com el comú, lligat a basses de reg molt grans, que podem trobar caminant per qualsevol pista després d'una pluja. El tòtil lligat als cultius, com per exemple els cirerers d'Arenys de Munt, a on posa les larves als bidons de plàstic. I per últim el corredor i la granoteta de punts, especialistes en colonitzar tolles temporals de poca profunditat, que podem trobar a les zones agrícoles prop de Tordera. Malauradament aquests animals de poca mobilitat es poden trobar atropellats a qualsevol pista forestal, i malgrat el seu aspecte de vegades berrugós o llefiscós fan un paper molt important en els ecosistemes.

Ruta pel Maresme a la TV de L'Hospitalet.

El divendres 1 d'abril vaig tenir la sort de sortir al programa Districte 8 de la TV de L'Hospitalet. Aquí us penjo el tros a on surto jo,  gravat pel meu amic Josep. La ruta transcorre entre les poblacions de Tiana i Teià, per un trosset de la Serralada Litoral,  podeu veure un petit mapa, algunes imatges i les meves explicacions alternades amb els dos presentadors, que són molt bona gent. A la TV de la meva ciutat, no és per fer la pilota, tothom sempre et tracta molt bé. Si us ha interessat la ruta, pròximament a la revista Panxing Maresme de distribució gratuïta, surtirà publicada aquesta mateixa ruta amb una mica més de detall, ja faré una entrada. Espero que la disfruteu.

La floració dels cirerers al Maresme

A la primavera comencen a florir les principals espècies vegetals, si hi ha unes que destaquen són els fruiters i dintre d'ells els cirerers. Aquesta setmana torno a parlar d'ells, és impressionant veure el contrast d'aquests arbres amb les pinedes i els alzinars del voltant, amb tota la munió d'insectes alimentant-se i dispersant el seu pol.len. A quina part del Maresme podem trobar aquests arbres? principalment a Arenys de Munt, parlem dels famosos cirerers d'en Roca d'orígen empordanès i portats a aquesta zona com a conreu alternatiu a la vinya molt malmesa per la fil.loxera. El seu fruit és molt apreciat i té unes característiques pròpies donades pel sauló i la climatologia local. Com podem apropar-nos a aquesta meravella botànica? podem fer dos recorreguts:

- el fondo de Can Rossell, marcat com a itinerari pel parc del Montnegre- Corredor i explicat a un tríptic, pel meu gust una mica brut de deixalles

- el Rial Bellsolell, una pista que surt de la carretera cap a Sant Celoni i que pujant una mica ens porta a fer una passejada d'una mitja hora entre aquests conreus

Us recomano no us perdeu aquest espectacle que possiblement durarà un parell de setmanetes més.

L'aigua a la Serralada Litoral

Hi ha diverses raons per explicar l'atracció que sentim els excursionistes per les fonts: relaxació tot sentint l'aigua, admiració per les construccions, o simplement beure el seu preciat líquid. A la Serralada Litoral en trobem una mostra representativa: font de l'Albà, del Fonoll, de l'Esquerda, dels Eucaliptus,... però en aquesta entrada m'agradaria destacar les de Teià. Per què? degut a la feina feta per l'ADF de Teià, aquest col.lectiu a part de les tasques de prevenció d'incendis i manteniment del refugi del Vedat, fan un manteniment i uns arranjaments espectaculars, especialment dels brocs. Aquí a la foto podeu veure la font de les Perdius, però també trobem la dels Ajupits, del Senglar, o la del Vedat. En aquesta serra les fonts juguen un paper molt important per la fauna, juntament com les basses de reg o l'aigua acumulada a les torrenteres. En algunes d'elles com la dels Eucaliptus o la del Vedat podem veure capgrossos de tòtil o de salamandra, esdevenint un dels pocs punts d'aigua permanent per la reproducció d'aquests amfibis.