Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maresme 17 excursions a peu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maresme 17 excursions a peu. Mostrar tots els missatges

dimarts, 29 de juliol del 2014

La serra del Corredor entre Caldetes i Llavaneres


Malgrat tenir unes rutes penjades anteriorment al wikiloc, avui  he trobat més interessant explicar-vos una ruta pel parc natural del Corredor- Montnegre que vaig fer la setmana passada. Aquest recorregut parteix de la població de Caldes d’Estrac, puja fins al cim del Montalt amb els seus 596 m i descendeix a la població de Sant Andreu de Llavaneres. Són prop de 20 km, el primer tram és dur, però ombrejat i el segon no té gaire dificultat tècnica. Al llibre Maresme17 excursions a peu, a la ruta 10 trobareu quelcom semblant però no entre les dues parades de rodalies, si no entre els dos nuclis urbans de Llavaneres i Sant Vicenç.
Arribem a la parada de Caldes d’Estrac i travessem tot el nucli urbà.
Sortim per la riera de Torrentbó seguint les petges del PR fins que girem a l’esquerra cap al restaurant Castell de l’Oliver. Arribem al nucli de Sant Vicenç de Montalt i pugem fortament per una urbanització. Caminem per la pineda mediterrània i baixem fins a una zona de conreus amb una bassa agrícola. A partir d’ara pujarem més o menys sostingudament alternant trossos boscosos molt ombrívols fins arribar a la pedra de Ferradura. Els entesos diuen que hi ha unes inscripcions prehistòriques, que jo no he sabut veure mai. Ara agafarem un corriol que després de suar molt ens durà al cim del Montalt. Aquí podem contemplar les fantàstiques vistes litorals. Sortim del cim per un corriol i anem baixant per bosc fins a sortir a una pista gran. Som al GR 83 o camí de l’exili, que rememora el recorregut fet pels republicans a les acaballes de la Guerra Civil. Aquest tros de pista és fa una mica monòton fins arribar al coll de Pallarès, a on abandonem el camí marcat. Al poc arribem  al camí Fondo, força espectacular entre talussos granítics que ens durà a una pista. Entrem al nucli de Sant Andreu de Llavaneres, el creuem sencer  i ara només ens quedarà baixar la riera fins a la parada de rodalies.   

divendres, 4 de juliol del 2014

La Serralada de Marina entre Montcada i El Masnou


Recorregut variat entre els alzinars del Vallès i les pinedes i les vistes del Maresme. Apart de copsar aquestes diferències de vegetació degudes a les vessants muntanyoses, passarem per set fonts, tres cims (un d’ells un poblat ibèric), veurem monuments històrics, vinyes....  Comencem a caminar a la parada de rodalies de Montcada i Reixac- Manresa, seguint les petges del GR 92 creuem les vies d’altra de les línies de rodalies que passa pel municipi. Passem el Besòs, creuem la ctra. de la Roca i enfilem per una pista cap a la font del Tort.

Pugem per un corriol que segueix una de les rutes del parc fins al coll de Moià. Ara per pista i amb unes vistes fantàstiques del Vallès baixem en direcció a l’ermita de Sant Pere de Reixac. Abans d’arribar-hi, anem a la dreta i més tard a l’esquerra fins a la font dels Avellaners. Sortim de la font per un corriol i menem  a una pista que en pujada ens apropa a la font dels Caçadors. Just al costat agafem un caminet ascendent marcat que ens salvarà un desnivell fort fins a dur-nos al cim del poblat ibèric de les Maleses. Parem una estona per contemplar els 360 º de vistes que tenim. Retrocedim un tros de corriol i anem a l’esquerra entre una clapa de bosc fins a una pista. Pugem al turó de la Coscollada amb la seva torre de guaita. Baixem per la pista molt transitada per ciclistes. Anem recte i arribem a una bassa temporal a on trobem capgrossos de gripau corredor. Aquest amfibi oportunista, amb una permanència d’un mes d’aigua a la tolla, en té prou per fer la metamorfosi. Baixem fins arribar-nos a la Conreria, actualment casa de colònies. Seguim les marques del GR 92, creuem la ctra.  i pugem per asfalt. Continuem per la pista en pujada amb vistes litorals. Anem a l’esquerra i pugem per un corriol al turó de Galzeran amb la torre de guaita. Un cop relaxats amb la visió baixem per una zona de vinyes a l’esquerra, fins al collet dels Nou Pins a on retrobem el GR. Ara ens tocarà baixar fins a trobar un corriol a l’esquerra. Aquest és el meu tros preferit de la serralada, descendint trobem: la font del Safareig, la font dels Eucaliptus, la de l’Esquerda, el Pi bord, coves de vinya i la font del Fonoll. Sortim a la urbanització Mas Coll, més tard arribem a Alella i per la riera baixem a El Masnou a on trobem la parada de rodalies.
 

 

dijous, 2 de gener del 2014

Les rutes del blog al 2013


Enceto el quart any de vida del blog i com ja tinc el costum, aprofito la primera entrada per fer un resum de totes les entrades de l’any anterior. Si al 2011 vaig fer 44 entrades, al 2012 només 24 i per aquest 2013 han quedat unes minses 18 entrades. Quins són els motius? Potser costa més trobar rutes no ressenyades, o que siguin originals o que no trepitgin les dels llibres o mapes... o potser tinc menys motivació o d’altres aficions. Últimament també faig sortides més llargues i conseqüentment, més a prop de casa: Collserola, Garraf, Ordal, Marina... El racó del naturalista un dels meus filons, sembla estar una mica eixut. Hauré de revifar-lo. Però, quan fas una feina de divulgació com aquesta, crec que el balanç ha de ser positiu. Darrera deixo dos mapes en els quals he col·laborat i el meu tercer llibre de rutes. Ja per acabar la novetat d’aquest any: rutes marcades amb GPS i penjades a Wikiloc, al final de l’entrada veureu les quatre últimes que seran ressenyades al 2014. Per cert, també he rebut un premi, el Versatile blogger.

Les rutes del blog al 2012: Primera entrada de l’any 2013

Entrades al racó del naturalista




Collserola




Garraf



Ordal



Puigventós


Serralada litoral


Publicacions





Rutes wikiloc





 

divendres, 20 de desembre del 2013

El Maresme entre Argentona i Vilassar de Dalt


 Aquest estiu vaig realitzar aquesta travessa per la Serralada Litoral, la tenia guardada esperant la publicació de Maresme 17 excursions a peu. La finalitat és mostrar-vos una ruta per la muntanya litoral maresmenca i que us facin venir ganes de descobrir els secrets excursionistes d’aquesta comarca. I de retruc si no sabeu que regalar per aquestes festes, penseu en aquest llibre excursionista. En aquesta ruta vaig recórrer un dels trossos més atractius de la Serralada Litoral. Després d’arribar en bus fins a Argentona (em va despistar una mica el recorregut urbà), i passar per l’església i el museu del Càntir, vaig sortir del nucli urbà per una pista forestal.

A continuació entre un ambient boscós passem per la font del Camí, de les Sureres, de l’Esquirolet, de l’Esquirol, del Grup i del Ferro. Val a dir, que gràcies al col·lectiu Grup de Fonts s’han pogut conservar molts d’aquests reservoris d’aigua. Ara pugem fins al cim de l’estructura geològica anomenada mont illa, culminada pel castell de Burriac. Després de descansar (en el meu cas esmorzar) baixem pel corriol fins al monòlit. Fem esquerra per la pista i dreta per un corriol. Ara hem d’anar seguint primer esquerra i després dreta fins sortir a una pista, que en pujada ens menarà al turó d’en Cirers. Baixarem fins al coll de Gironella, aquí agafarem una pista carenera que ens durà al dolmen de la Roca d’en Toni. Aquí agafarem un camí a l’esquerra que per alzinar ens menarà a la curiosa font del Dirol. Continuarem descendint fins arribar al nucli urbà i al bus de Vilassar de Dalt.
 

divendres, 25 d’octubre del 2013

Maresme. 17 excursions a peu

Aquesta és una de les entrades que escric amb més satisfacció, ja que us informo que s’ha publicat el meu tercer llibre de rutes de muntanya. La gestació d’un llibre fins que surt a la llum és molt llarga, aquest en concret el vaig començar a dissenyar cap al 2008. Coneixia alguna petita part del Maresme, (principalment la banda de llevant), i en un principi vaig haver de fer una llarga feina de camp. No fa falta dir-vos, que aquesta part és la més interessant per a mi: cercar camins a partir del mapa, descobrir fonts, platges, masies... conèixer pobles, buscar animalons, fongs, fotos interessants.... i al final dissenyar 17 rutes lineals per fer entre els diferents municipis de la comarca. Com no podia ser d’altra manera les excursions estan pensades per utilitzar el transport públic, principalment la línia R1 de rodalies i els busos als pobles interiors. Un cop recopilada tota la informació de camp, fet el redactat amb les imatges i els mapes, els ha tocat a Cossetània donar forma a aquest projecte dintre de la col·lecció d’Azimut Comarcal Sèrie A peu. Si voleu més informació o fer un tastet del llibre, podeu anar aquí. He intentat que les rutes passessin per indrets significatius de la comarca, pels 30 municipis, trepitjant el mínim asfalt possible, i en definitiva mostrar aquesta porció de Catalunya d’una manera atractiva per l’excursionista, això espero. La culminació del llibre arriba en el “bateig” o presentació en societat de la nova criatura, en aquest cas es farà a la llibreria Horitzons, situada al c. València núm. 149. El dia escollit és el dimecres, 13 de novembre a les 19h i podreu gaudir d’una xerrada amb una presentadora de luxe: Isa, la meva dona i acompanyant en aquest periple d’escriptor. També em podreu sentir a mi, tot acompanyat d’unes imatges il·lustratives d’aquesta fantàstica comarca.