Com a última entrada d’aquest any us presento una
filmació que vaig fer divendres passat sobre una ruta del llibre 20 excursions a peu pel voltant de
Barcelona. En transport públic. Al mes de juliol vaig filmar una per
Collserola i ara la segona, per la Serralada Litoral. Crec que una mica millorada: he intentat que no es
senti el clic de la càmera (no sempre ho he aconseguit), el Bosc Bonic és molt difícil
de transmetre mitjançant imatges, però ho he intentat, les fonts amb el
sorollet de l’aigua crec que convida a visitar-les, la filmació de les larves
de salamandra m’ha quedat poc nítida degut a les ones de l’aigua,...Però
resumint, la intenció com sempre submergir-vos durant uns 8 minuts i escaig en
una ruta que es pot fer en un matí tranquil·lament per un indret poc freqüentat
i amb una visió hivernal de la muntanya, que de vegades no tenim.
Aquí trobaràs itineraris en forma de travessia entre dues localitats, tot fent servir el transport públic.
dimarts, 27 de desembre del 2011
diumenge, 11 de desembre del 2011
Córrer per Collserola: Sant Cugat- L'Hospitalet
Avui faig una entrada una mica diferent: fer una excursió
corrent per muntanya o un entrenament diferent utilitzant el transport públic. Ahir
vaig decidir agafar el FGC fins a Sant Cugat i travessar tota Collserola fins a
L’Hospitalet, recorregut que ja he fet moltes vegades caminant. El recorregut
és de 18- 19 km, i la duració depèn de la forma física del corredor. Des de l’estació
s’ha de fer un tros d’asfalt pla fins al Pla del Vinyet a on surt la pista
forestal, que ens fa passar al costat de la Torre Negra i ens porta a Can
Borrell. Aquest primer tros és molt agradable, per pista ample i serveix d’escalfament. A continuació recorrerem
la riera de Sant Medir entre bosc, passant-la varis cops fins arribar a una
clariana. A la dreta ens queda la font de Sant Sever a on ens podrem hidratar.
Remuntem una miqueta i deixem a l’esquerra Can Gener, aquí si baixem a l’esquerra
arribaríem a la font de Sant Medir i pel viaducte, a l’ermita. Però a l'anar
corrent és més factible fer la pista fins arribar a una altre més gran. Uns
metres a l’esquerra trobem la font del Maño, més val veure, per que ara haurem
de remuntar la carena litoral, part més dura del recorregut. I efectivament, pugem per la pista asfaltada,
passem per Can Puig i arribem a la ctra. de l’Arrabassada. La fem uns metres a
l’esquerra i la creuem amb molt de compte, per agafar el corriol fins al coll
de la Vinassa. Passem per sota les cases del Tibidabo i anem a la dreta per
baixar cap a la Torre de Collserola. Pugem les escales i baixem fins a la ctra.
que ens durà a Vallvidrera. Agafarem les escales marcades com a GR i petarem al
Passeig de les Aigües. Zona molt freqüentada, però amb unes vistes de Barcelona
espatarrants, la fem un trosset fins al mirador dels Xiprers (imatge un dia de tempesta, que per cert em va caure a sobre), a on trobem una
font. Baixem pel corriol i arribem al parc de Cervantes i a la Diagonal, aquí
trobareu metro, jo encara vaig baixar una mica més cap a L’Hospitalet.
dissabte, 3 de desembre del 2011
La diversitat de rèptils del Garraf
Avui us parlaré dels rèptils que podeu trobar al Garraf. Aquest massís calcari és un hàbitat
idoni per aquests vertebrats, ja que té una insolació molt alta, gran quantitat
d’insectes, micromamífers, petits ocells,... que són les seves preses i de refugis per aquests animals tant
maltractats per la opinió pública. Al voltant de les construccions humanes
podem trobar dracs de paret, sargantanes comunes i sargantaners grossos,
guaitant algun insecte o termoregulant la seva temperatura corporal. Als
fondals humits, entre les herbes i protegits per la cobertura vegetal trobem
vidriols, llangardaixos sense potes que s’alimenten de petits invertebrats.
Possiblement en el transcurs d’alguna caminada veurem passar algun llangardaix
comú amb els ocels blaus característics del mascle o alguna petita bívia,
llangardaix amb unes potetes minúscules. Sens dubte els animals més temuts i
més comuns al Garraf, les serps, ens sorprendran pel camí o les trobarem
atrapades en alguna de les múltiples cisternes d’ús agrícola abandonades pel
massís; a on cauen o entren per caçar dracs i després no poden sortir. Estem
parlant de l’escàs escurçó, de la serp verda, la blanca, la llisa o la ferradura (imatge). Totes molt beneficioses com
a controladores de les poblacions de rosegadors. Però l’estrella d’aquest
hàbitat és la tortuga mediterrània, viu entre la vegetació baixa o en antics bancals
abandonats. Actualment trobem individus autòctons i d’altres alliberats en un procés
de reintroducció dut a terme per varies associacions. Jo en les meves
excursions n’he vist alguna, si per casualitat en trobeu, no oblideu que és un
animal, no una joguina i s’han de deixar al seu hàbitat. Si voleu veure al
centre d’informació de la Pleta en tenen un parell en un tancat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)