La fauna caiguda a pous, cisternes i cocones.

En el transcurs de les nostres caminades segurament trobarem petges del l’activitat agrícola dels antics, com barraques de vinyes, pous o murets agrícoles. Si ens fixem una mica més, trobarem cisternes per emmagatzemar aigua o menjar, antigues sitges o cocones excavades a la roca fetes servir com a reservori d’aigua, dipòsits de preparació d’insecticides per lluitar contra plagues vinícoles... Però quin us fa la fauna d’aquestes restes? Algunes d’aquestes estructures encara acumulen aigua i són utilitzades pels amfibis per reproduir-se, principalment gripaus i salamandres. Com la salamandra de la foto, la qual vaig treure d’una font de l’Ordal a on havia deixat les larves i no podia sortir. Malauradament, molts com el tòtil entren per deixar les larves i moren ofegats al no poder sortir. D’altres són utilitzades per petits rèptils com a refugi, dracs i sargantanes que poden sortir amb facilitat. Aquestes preses atrauen a serps com la llisa, la verda, la de ferradura o la blanca, entren per alimentar-se i queden atrapades. Per això, hi ha entitats com la Societat  Catalana d’Herpetologia (estudien amfibis i rèptils) que es dediquen a fer rescats cada cert temps. Dintre de les meves excursions, també entra el tema del rescat de fauna, principalment per la zona de Collserola, Garraf i Ordal. Els mamífers també cauen, principalment per accident. Aquests tenen una mortalitat molt alta, ja que són  homeoterms (regulen la seva temperatura corporal) han de menjar amb freqüència i si passen dies abans del rescat, acaben morint. Ratolins, conills i musaranyes són els mamífers més freqüents, però aquesta primavera passada vaig treure una cria de senglar, viva per cert.