Malgrat aquesta travessa
pel Garraf és llarga, es pot fer perfectament ara que l’estiu comença a
declinar, això sí, amb una forta provisió d’aigua. Comencem a caminar a Sitges,
passem per sota les vies i trobem les marques del GR 5. Sortim del nucli urbà i
arribem al polígon de les Pruelles. Aquest primer tros en pujada lleugera i
conreus ens farà escalfar una mica la musculatura. Som al coll de la Fita, si
ens volem desviar pel corriol de la dreta arribarem a una petita bassa
temporal. Continuem per la pista fins arribar a una bifurcació.
Continuem en
sentit Vallcarca alternant pineda i terreny obert. Encara em recordo que quan
era petit hi havia una estació de rodalies a la cimentera, suposo que va deixar
de funcionar per poca rendibilitat. Passem Can Planes i les seves vinyes. Arribem
a la bassa de la Casa Vella a on podem veure capgrossos (depèn de l’època de l’any).
Passem un pou i pugem fins a la collada de Vallgrassa. Travessem la ctra. veiem
la masia enlairada i anem a la dreta pel seu exigent fondo. Aquest és un camí
pedregós que ens durà fins a les cocones. Aquests són dos dipòsits cilíndrics,
un ple d’aigua, utilitzats com a reservori d’aigua pels antics pagesos.
Continuem per trams amb més o menys dificultat i pugem fortament fins a la
ctra. d’abans. Caminem una estona sobre asfalt fins al pla de Querol, a on
passem la barrera. Pugem per la ctra. i si volem, seguim les petges del GR. Les
dues possibilitats ens menaran a la dolina de Campgràs i la seva bassa. Aquí hi
viu una colònia de granotes comunes i alguna serp d’aigua que s’alimenta d’elles.
Anem en direcció a l’abocador, deixant el cim de la Morella a la nostra
esquerra. Acabem la pista i fem un corriol molt pedregós que ens farà baixar al
bassot de l’Arbre. Depressió del terreny que mai he vist amb aigua. El tros que
ve a continuació es troba bastant desforestat, primer ens menarà al turó del
Peu de Santa Maria i després al turó d’en Fanxo. D’aquest últim descendirem
fins a Can Ganxo i el casc urbà de Castelldefels. Passem a tocar del castell i
pels seus carrerons arribem a l’estació de rodalies a on acabem la ruta.
Continuem en
sentit Vallcarca alternant pineda i terreny obert. Encara em recordo que quan
era petit hi havia una estació de rodalies a la cimentera, suposo que va deixar
de funcionar per poca rendibilitat. Passem Can Planes i les seves vinyes. Arribem
a la bassa de la Casa Vella a on podem veure capgrossos (depèn de l’època de l’any).
Passem un pou i pugem fins a la collada de Vallgrassa. Travessem la ctra. veiem
la masia enlairada i anem a la dreta pel seu exigent fondo. Aquest és un camí
pedregós que ens durà fins a les cocones. Aquests són dos dipòsits cilíndrics,
un ple d’aigua, utilitzats com a reservori d’aigua pels antics pagesos.
Continuem per trams amb més o menys dificultat i pugem fortament fins a la
ctra. d’abans. Caminem una estona sobre asfalt fins al pla de Querol, a on
passem la barrera. Pugem per la ctra. i si volem, seguim les petges del GR. Les
dues possibilitats ens menaran a la dolina de Campgràs i la seva bassa. Aquí hi
viu una colònia de granotes comunes i alguna serp d’aigua que s’alimenta d’elles.
Anem en direcció a l’abocador, deixant el cim de la Morella a la nostra
esquerra. Acabem la pista i fem un corriol molt pedregós que ens farà baixar al
bassot de l’Arbre. Depressió del terreny que mai he vist amb aigua. El tros que
ve a continuació es troba bastant desforestat, primer ens menarà al turó del
Peu de Santa Maria i després al turó d’en Fanxo. D’aquest últim descendirem
fins a Can Ganxo i el casc urbà de Castelldefels. Passem a tocar del castell i
pels seus carrerons arribem a l’estació de rodalies a on acabem la ruta.
