Recorrent l’Ordal, entre Sant Sadurní i Gelida.

Fa unes quantes setmanes que tenia ganes de fer una ruta per l’Ordal, però les condicions meteorològiques m’ho havien impedit. Mirant el mapa, vaig decidir fer una travessa entre aquestes dues localitats del Penedès. En total em van sortir 18,5 km amb un desnivell considerable, tot caminant  unes 5 horetes aproximadament. Arribem en tren fins a l’estació de Sant Sadurní d’Anoia, sortim al costat de les caves Freixenet i agafem el carrer de la Diputació (únic que trobem). Passem la riera de Lavernó i fem el primer carrer a l’esquerra: Camí del mas de la Riera. Trobem les marques del camí de la Garnatxa o PR- C156, que per un corriol a la dreta ens durà al mas de la Riera. Confluïm a la pista d’abans i per terreny obert arribem a les vies del rodalies (1,6 km). Trobem unes barreres, passem les vies del AVE i l’AP 7 per sota. Anem a l’esquerra per les Vinyes de la Viuda. Passem al costat del peatge i fem un petit tros asfaltat que ens mena a la ctra. BP-2427 (2,9 km). Caminem uns 200 m i anem a l’esquerra. Passem per sobre del torrent de Can Solà i pugem pel corriol amb rastres de petjades de senglars. Fem un tros amb vinyes i baixem pel bosc fins a la ctra. d’accés al castell. Baixem i pugem fins agafar a l’esquerra el camí antic, que ens durà al Santuari de la Fontsanta i al castell de Subirats (5,9 km). Travessem el pàrquing i pugem per la ctra. (aquí vaig veure un corriol que m’hagués estalviat un tros d’asfalt). Pugem fortament tot deixant la Casa d’acolliment a la dreta. Quan portem un tros ens surt un corriol a l’esquerra que ens estalvia un tros de pista i ens fa passar al costat d’una tolla temporal d’aigua. Continuem sempre pel camí principal fins arribar a l’avenc d’Ordal (8,7 km). Petita coveta a la que podem baixar amb ajut d’una lot. Anem a l’esquerra seguint les marques del PR en descens per la pineda, a la nostra dreta veiem la petita població de l’Ordal. Arribem al Maset (10,2 km)  i a la intersecció amb el GR 5. Aquest primer tros transcorre en pujada suau per un bosc que ha guanyat terreny als conreus, així ho demostren els murs agrícoles i les restes de barraques que trobem entre els pins. Després la pista s’enfila fortament, mentre gaudim de les vistes de les Agulles i del Roc de Forellac. Arribem a una bifurcació (12,4 km) en pocs metres a la dreta pujaríem al Montcau (643 m), però decideixo anar a l’esquerra. El descens és vertiginós i amb unes immillorables vistes de la plana del Penedès i la població de Sant Sadurní, a on hem començat la ruta. Passem a tocar les ruïnes del corral d’en Ginebreda i enfront veiem Ca n’Oller de la Muntanya. Arribem  a la bassa i a la font del Noguer (13,4 km). Aquí em trobo a dos excursionistes que curiosament porten a les mans el meu segon llibre. Després de conversar una estona amb ells, continuo vers a Can Ginebreda (14,6 km) i els seus ametllers florits. Passem Can Rossell i Can Farigola, i arribem a prop de la font Freda (16 km), (com vaig una mica just de temps per agafar el tren, no em paro). Arribem al casc urbà de Gelida, presidit pel seu castell. Passem la font de Cantillepa (17,4 km) i baixem pels carrers fins a l’església de Sant Pere de Gelida i la parada del funicular. Aquí descendim per trams esglaonats i asfaltats fins a la parada de rodalies de Gelida (18,5 km) a on finalitzem el nostre recorregut.