Recorregut per la banda de ponent de Collserola, menys
concorreguda i amb molts atractius naturalistes pel caminaire. Comencem a
caminar a l’estació de rodalies de El Papiol, hem de fer un tram urbà en pujada
fins a sortir del nucli urbà. A les afores trobem les escletxes, com el seu nom
indica són unes esquerdes molt curioses situades al costat d’una bòbila.
Continuem per pista entre pins i algun bolet de tardor. Ara ens tocarà baixar
fins a la Rierada a on trobem el salt d’aigua, espectacular i en un ambient
ombrívol. Remuntem fins a Sant Bartomeu de la Quadra i baixem per un caminet a
la Font Fresca. Pugem de valent fins a Santa Creu d’Olorda amb la seva àrea de
lleure i ermita romànica. Tornem a baixar de manera marcada i passem per davant
d’un forn de calç. Agafem un corriol que ens durà a Can Parellada i més tard
a la vall de Sant Feliu. Girem a l’esquerra i passem a tocar de l’ermita de la
Salut. Anem per corriolets fins a sortir a Can Gelabert, entre ametllers i
conreus. Arribem al casc urbà de Sant Just Desvern, a on anem a buscar la
parada del bus a on finalitzo la ruta. Si volem al costat trobem el Trambaix.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Collserola. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Collserola. Mostrar tots els missatges
dimarts, 25 de novembre del 2014
Caminant entre El Papiol i Sant Just
Recorregut per la banda de ponent de Collserola, menys
concorreguda i amb molts atractius naturalistes pel caminaire. Comencem a
caminar a l’estació de rodalies de El Papiol, hem de fer un tram urbà en pujada
fins a sortir del nucli urbà. A les afores trobem les escletxes, com el seu nom
indica són unes esquerdes molt curioses situades al costat d’una bòbila.
Continuem per pista entre pins i algun bolet de tardor. Ara ens tocarà baixar
fins a la Rierada a on trobem el salt d’aigua, espectacular i en un ambient
ombrívol. Remuntem fins a Sant Bartomeu de la Quadra i baixem per un caminet a
la Font Fresca. Pugem de valent fins a Santa Creu d’Olorda amb la seva àrea de
lleure i ermita romànica. Tornem a baixar de manera marcada i passem per davant
d’un forn de calç. Agafem un corriol que ens durà a Can Parellada i més tard
a la vall de Sant Feliu. Girem a l’esquerra i passem a tocar de l’ermita de la
Salut. Anem per corriolets fins a sortir a Can Gelabert, entre ametllers i
conreus. Arribem al casc urbà de Sant Just Desvern, a on anem a buscar la
parada del bus a on finalitzo la ruta. Si volem al costat trobem el Trambaix. 
dijous, 2 de gener del 2014
Les rutes del blog al 2013
Enceto el quart any de
vida del blog i com ja tinc el costum, aprofito la primera entrada per fer un
resum de totes les entrades de l’any anterior. Si al 2011 vaig fer 44 entrades,
al 2012 només 24 i per aquest 2013 han quedat unes minses 18 entrades. Quins són
els motius? Potser costa més trobar rutes no ressenyades, o que siguin
originals o que no trepitgin les dels llibres o mapes... o potser tinc menys
motivació o d’altres aficions. Últimament també faig sortides més llargues i conseqüentment,
més a prop de casa: Collserola, Garraf, Ordal, Marina... El racó del
naturalista un dels meus filons, sembla estar una mica eixut. Hauré de revifar-lo.
Però, quan fas una feina de divulgació com aquesta, crec que el balanç ha de
ser positiu. Darrera deixo dos mapes en els quals he col·laborat i el meu
tercer llibre de rutes. Ja per acabar la novetat d’aquest any: rutes marcades
amb GPS i penjades a Wikiloc, al
final de l’entrada veureu les quatre últimes que seran ressenyades al 2014. Per cert, també he rebut un premi, el Versatile blogger.
Les
rutes del blog al 2012: Primera entrada de l’any 2013
Entrades al racó del naturalista
La
natura a la tardor Setembre
Collserola
Garraf
Ordal
Puigventós
Serralada litoral
Publicacions
Maresme.
17 excursions a peu Octubre
Rutes wikiloc
dissabte, 23 de novembre del 2013
Travessant Collserola entre Sant Cugat i L’Hospitalet
Per aquells que es vulguin fer una idea bastant global de Collserola, els hi recomano aquesta ruta entre el Vallès i el Barcelonès. La meva intenció quan la vaig marcar aquest estiu, va ser buscar un entrenament amè i variat de cara a la marató que tinc en ment. Al blog ja he explicat excursions entre aquestes dues poblacions, però de diferent traçat. Collserola dóna molt de joc en quan a combinacions. Arribem a la parada de FGC de Sant Cugat, baixem pel c. Àngel. Anem a l’esquerra per la rambla Ribatallada, i per l’avinguda Pla del Vinyet. Aquí trobem la pista forestal que entre conreus i bosc ens menarà a Can Borrell. Anem a la dreta, i esquerra i en una pujadeta agafem un corriol en baixada forta fins al pantà de Can Borrell. Aquest és una de les dues masses d’aigua de la serra, he llegit al butlletí del parc, que volen fer un treball de restauració i condicionament properament. Si mirem és fàcil veure tortugues exòtiques i gambúsies, també al•lòctones.
dijous, 29 d’agost del 2013
El Papiol- L'Hospitalet, per Collserola
A continuació teniu un recorregut complert
per la vessant oest de Collserola. Sortim de l’estació de rodalies del Papiol
per buscar les marques del PR C-35. Aquesta és una de les meves zones
preferides de Collserola, ja que passem entre conreus de fruiters, figueres,
ametllers... a tocar de les basses de les Argiles i entre antigues cisternes.
Aquestes es troben amagades entre la vegetació i malauradament cauen amfibis
com el gripau corredor o la granoteta de punts, o alguna serp. La meva feina és
treure’ls. Després del cementiri fem un tros de bosc a on alguna vegada he
sorprès algun rapinyaire forestal i passem a l’ombra del Puig Madrona. Després
de visitar la joia romànica de la Salut i transitar per un tros de bosc seguint
el GR 96 arribem a les Cases de Can Castellví. Fem un trosset de ctra. i fem el
c. Sibèria.
Arribem a un dels entorns més idíl·lics del parc: la Rierada.
Creuarem aquest curs d’aigua permanent diverses vegades, acompanyats per
avellaners, falgueres, verns,... i algun espiadimonis. Hem de vigilar no caure
(parlo per experiència). Si parem atenció podrem observar barbs, peixos autòctons
que viuen en aquest afluent del Llobregat. Arribem a Can Bosquets i començarem
a remuntar la serra de Can Balasc entre roures, alzines i pins. Passem a tocar
de Can Pascual i pugem a l’esquerra fins a un collet. Aquí trobarem les marques
de la marató de Collserola, que per una drecera boscosa molt atractiva ens
conduirà fins al coll de Can Cuiàs. Farem una mica de volta per la pista per
evitar la ctra. de Molins i després de creuar-la serem a l’àrea del turó d’en
Corts. Caminem per la carena amb vistes de la planícia litoral i urbana fins
pujar a Sant Pere Màrtir. Ara només ens quedarà descendir fins creuar la
Diagonal (si baixem una estona a l’esquerra, tenim la parada de metro de Zona
Universitària) i acabarem a L’Hospitalet a on podrem agafar el metro a Pubilla
Cases.
divendres, 26 d’abril del 2013
El ponent de Collserola entre Molins i Sant Just
Avui us presento una ruta pel ponent de Collserola entre
les poblacions de Molins de Rei i Sant Just Desvern. Recorregut molt divers en
quant a paisatges i punts d’interès, que m’ha semblat interessant ressenyar-lo
amb l’ajut del GPS.
Sortim de l’estació de rodalies de Molins de Rei, anem a
l’esquerra i passem sota les vies per unes escales. Agafem el c. Sant Antoni
Maria Claret recte que més tard s’anomena Avinguda de la Mancomunitat, després
esquerra c. de la Riera de Bonet i dreta c. Sant Pere de Romaní. Per una pista
de terra entrem en el paisatge mosaic d’aquesta banda de la serra. Arribem a
una zona a on s’acumula l’aigua de pluja, aquí podem trobar larves o postes de
dues espècies de gripaus: la granoteta pintada i el gripau corredor, també
algun insecte o petits crustacis. Pugem a l’esquerra entre vegetació
mediterrània i arribem a l’ermita de Sant Pere de Romaní. Parem una estoneta a
contemplar les vistes de la vall del Llobregat i el veí Ordal. Retrocedim uns
metres i pugem amunt entre murets, i restes agrícoles que coronen el modest cim
d’en Mulei. Després davallem fins al coll de Frares. Agafem el corriol cap a
Can Bofill i una mica abans d’arribar ens desviem a la dreta, per anar
resseguint un corriol per sobre el mas. Baixem fins a la font de la Tartana, indret ideal per descansar i
prendre un most. Continuem fins a la pista que va de Castellciuró fins a Sta.
Creu d’Olorda i pugem fortament. Deixem les masies restaurants de Can Ribes i
Can Portell a la nostra esquerra i arribem a la pedrera dels Ocells. A on a
part dels nombrosos ocells, podem contemplar les aigües acolorides pels
diferents minerals. Al costat trobem l’àrea i l’ermita romànica de Santa Creu d’Olorda
amb els seus restaurants i barbacoes. Travessem l’esplanada i baixem per un
corriol esglaonat fins petar a una pista que fem a l’esquerra. Davallem per l’alzinar
al costat del torrent de Can Serra. Passem una cadena i pugem momentàniament
unes escales que ens duran a la font de Can Ferriol, amb el seu safareig amb
peixos. Retornem a la pista i als pocs metres anem a l’esquerra, passem un forn
de calç. Deixem la pista cap a la Torre del Bisbe i anem per un corriol a la
dreta, a on encara podem trobar marques de roderes de carro a les roques. Arribem
a Can Parellada, som a la pista principal de la vall de Sant Feliu que fem a l’esquerra.
A la següent bifurcació pugem a l’esquerra entre garrofers. A la nostra dreta
veiem l’ermita de la Salut i a l’esquerra un columbari. Deixem la pista a l’esquerra
cap a la Penya del Moro i anem a la dreta per corriol. Pugem per la pineda,
passem per un camí enclotat, amb murets i conreus de cirerers. Sortim a un camí
més gran, que cap a l’esquerra ens dura a Can Gelabert. Passem la riera i
arribem a un polígon industrial. Agafem a l’esquerra el c. Juan Ramón Jiménez,
després girem a la dreta i anem recte fins a la parada del Trambaix situada al
costat de l’edifici Walden de Sant Just Desvern, a on finalitzem el nostre
itinerari.
diumenge, 14 d’abril del 2013
Sant Jordi apropa la muntanya a L'Hospitalet
Torna a apropar-se el dia de Sant Jordi i per segon any
consecutiu la biblioteca Tecla Sala m’ha ofert la possibilitat de portar les
meves obres. Si us ve de gust el dimarts 23 a les 19 h, em trobareu a la rambla de l’Hospitalet.
Portaré les diferents publicacions de les quals sóc autor o en les que he col·laborat:
-
Barcelonès.
17 excursions a peu.
-
20
excursions pel voltant de Barcelona. En transport públic.
I quatre mapes realitzats per l’editorial Piolet, en els
que podeu trobar cartografia actualitzada, rutes marcades i comentades, tot
això acompanyat de fotografies dels indrets més significatius.
-
Garraf
-
Muntanyes
d’Ordal
-
Parc
de la Serralada de Marina
-
De
l’Ametlla de Mar a l’Ampolla. GR 92
dilluns, 18 de març del 2013
La fauna caiguda a pous, cisternes i cocones.
En el transcurs de les nostres caminades segurament
trobarem petges del l’activitat agrícola dels antics, com barraques de vinyes,
pous o murets agrícoles. Si ens fixem una mica més, trobarem cisternes per emmagatzemar
aigua o menjar, antigues sitges o cocones excavades a la roca fetes servir com
a reservori d’aigua, dipòsits de preparació d’insecticides per lluitar contra
plagues vinícoles... Però quin us fa la fauna d’aquestes restes? Algunes
d’aquestes estructures encara acumulen aigua i són utilitzades pels amfibis per
reproduir-se, principalment gripaus i salamandres. Com la salamandra de la
foto, la qual vaig treure d’una font de l’Ordal a on havia deixat les larves i
no podia sortir. Malauradament, molts com el tòtil entren per deixar les larves
i moren ofegats al no poder sortir. D’altres són utilitzades per petits rèptils
com a refugi, dracs i sargantanes que poden sortir amb facilitat. Aquestes preses atrauen a serps com la llisa, la verda, la de ferradura o la blanca, entren per alimentar-se i
queden atrapades. Per això, hi ha entitats com la Societat Catalana d’Herpetologia (estudien amfibis i
rèptils) que es dediquen a fer rescats cada cert temps. Dintre de les meves
excursions, també entra el tema del rescat de fauna, principalment per la zona
de Collserola, Garraf i Ordal. Els mamífers també cauen, principalment per accident. Aquests tenen una mortalitat molt alta,
ja que són homeoterms (regulen la seva temperatura corporal)
han de menjar amb freqüència i si passen dies abans del rescat, acaben morint.
Ratolins, conills i musaranyes són els mamífers més freqüents, però aquesta
primavera passada vaig treure una cria de senglar, viva per cert. dimecres, 2 de gener del 2013
Les rutes del blog al 2012
L’entrada que teniu al davant commemora els dos anys del
blog que esteu llegint, i pretén ser un resum de les rutes lineals, la secció del
racó del naturalista i les publicacions en les quals he col·laborat durant
aquest any. Les entrades potser s’han espaiat una mica més que al 2011, però l’
interès en la divulgació continua sent el mateix. Aquí teniu la recopilació:
Entrades al racó del naturalistaEls ametllers i la pol.linització: gener
El senderisme i la fauna: abril
Recorregut naturalista per Collserola: maig
La fauna d’aquesta tardor octubre
Collserola i els bolets.
octubre
Collserola
Córrer
per la carena litoral de Collserola: abrilCaminada nocturna per Collserola novembre
Garraf- Ordal
Caminant
entre Gavà i Castelldefels, amb pluja i bolets novembreCamí dels monjos
De Sant Quirze a Sant Cugat, per la serra de Galliners i el Camí dels Monjos. març
Riu Llobregat
Córrer
pel riu Llobregat, entre Sant Boi i L’Hospitalet. maig
Serralada Litoral
Serralada
Litoral: Tiana- Mollet juliol
Publicacions
Excursionisme
i transport públic, a Vèrtex Número de gener- febrer, amb cinc rutesRessenyes excursionistes Dels boscos del Maresme a la plana del Vallès. Vèrtex juliol- agost
Muntanyes d'Ordal Cartografia de Piolet amb sis rutes marcades. Setembre
dimarts, 27 de novembre del 2012
Caminada nocturna per Collserola
A la tardor les hores de llum vespertines cada cop són
menys, però això no ha de ser cap excusa per sortir a caminar, al menys en el
meu cas. Últimament he fet un parell de vegades el recorregut entre la Ciutat
Meridiana de Barcelona (barri a on treballo) i L’Hospitalet (a on visc) tot
travessant la carena litoral de Collserola. El recorregut és d’unes quatre
hores i són uns 17 km. Més o menys, la meitat del recorregut l’he fet amb llum de
dia. Començo a caminar al c. Vallcivera (surt de l’estació de RENFE) i enfilo
un tram d’escales, asfalt i agafo la pista a la dreta cap a la font Muguera.
Als pocs metres la deixo per pujar per un corriol a l’esquerra, a on agafo
altre amb molta pendent (fotografia presa des d'aquí, mirant a la Ciutat Meridiana) que em du a un carrer. Pujo per asfalt a la dreta, amb
vistes de la Torre del Baró (principis s. XX) i arribo a la ctra. de les Aigües. En poca estona
per pista sóc al coll de la Ventosa, a on travesso per sobre la ctra. del
Cementiri. En aquest tros enfilo per la pista cap a Can Ferrer, i a sota meu a
part de Barcelona veig als operaris treballant a la ctra. de les Aigües. Paso
pel Forat del vent, arribo a unes cases i enfilo a l’esquerra per una traça de
corriol (abans hi havia unes escales) tot seguint el GR 92, ja que la pista se’m
fa molt pesada. Som al Portell de Valldaura a on retrobo la pista, passo per
sobre la ctra. de Cerdanyola i agafo el corriol a la dreta. A continuació faig
un dels meus trossos preferits, amb forta pendent entre arboç, matabous i
alzines, pujo al turó d’en Fotja amb la seva torre de guaita, la Magarola i
després per pista al turó de Sant Cebrià fins a petar a la residència Vista
Rica i l’Arrabassada. Fins aquí he arribat amb llum natural i una mica de
penombra, ara a les fosques he de vigilar els senglars (molt abundants), creuar
l’Arrabassada i pujar per corriol al coll de la Vinassa. A estones encenc el
frontal, ja que per la pista el reflex de la llum urbana permet veure una mica.
Paso per Can Tano i les cases del Tibidabo fins a la Torre de Collserola i
baixo a Vallvidrera. Ara una estoneta de llum artificial fins al mirador del
Turó d’en Cors, continuo per corriol i pista. Les sensacions i la solitud són increïbles, a part de les vistes nocturnes de Barcelona. Passo per sota Sant Pere Màrtir arribo a la
plaça Mireia. Faig un trosset de corriol i ja entro a la zona urbana de Sant Just,
Esplugues i al final L’Hospitalet. diumenge, 21 d’octubre del 2012
Collserola i els bolets.
Si hi ha un tret diferenciador a Collserola en
aquestes dates, és la presència de bolets. Aquests són les estructures
reproductores dels fongs i tenen la missió de dispersar les espores. La
morfologia típica generalment és constituïda per un barret i un peu, però també podem trobar
reticulats, de forma de cassola, arborescents,...
El fong té una estructura subterrània anomenada
micel.li constituïda per uns filaments o hifes. El seu paper és basic en l’ecosistema, ja que
descompon la matèria orgànica morta i algunes espècies simbiòtiques aporten
nutrients a la vegetació.
En les darreres setmanes he fet uns quants
itineraris per Collserola, i he trobat de tots tipus: comestibles com l’apagallums
a les zones de pineda, tòxics com el pixacà a prop de la font del Ferro de Sant
Just, alguns que creixen sobre els arbres com els lignícoles. Per la zona del
Papiol, altres anys havia trobat ous del diable (de forma fàl·lica) o la gita
de bruixa caracteritzats per la ferum que desprenen ja que fan servir les
mosques per dispersar les espores. A la imatge podeu veure uns exemplars del gènere
Boletus que vaig trobar ahir per la zona de Molins.
diumenge, 17 de juny del 2012
Caminant entre Cerdanyola i Vallvidrera
Avui us presento un recorregut que vaig fer el dijous
passat per la tarda, aprofitant aquestes tardes primaverals tan propícies per
caminar. Arribem a Cerdanyola, sortim de l’estació i enfilem amunt fins a la “C”
que trobem a la placeta. Passem pel riu Sec (que porta bastant aigua), sortim del
casc urbà i fem via fins a la riera de Sant
Cugat. En aquest curs d’aigua trobem molts barbs de rius, granotes comunes,
tòtils i alguna serp d’aigua. Com no hi havia molta gent, vaig decidir no fer
cap drecera, i continuar per la pista d’Horta, passem sota l’aqüeducte del
Ripoll (a la ruta 3, de 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona trobareu més informació). A l’esquerra trobem
l’ermita de Santa Maria de les Feixes, recentment restaurada (des del meu
parer, no gaire apropiadament). Passem Can Catà i quan portem uns 4 km a l’esquerra
trobem la font de Can Lloses, entre til·lers, convidant al descans. Una mica
després abandonem la pista i seguim les petges del GR cap a la dreta, per fer
un tros boscà i ombrívol que ens durà a la font de les Heures i a la font Vella
de Can Ferrer. Agafem el corriol a la dreta que surt després de l’última font,
sortim a una pista i anem a l’esquerra. Arribem a la carena litoral
barcelonina, una mica a ponent ens quedaria el Forat del Vent. Remuntem i per
una pista recentment preparada arribem al Portell de Valldaura, als 7 km aproximadament.
Només passar el pontet agafem un corriol a la dreta que en fort pendent ens
menarà al turó de Valldaura i a continuació, per corriols selvàtics arribem al
turó de la Magarola. Amb el dia clar, les vistes barcelonines són esplèndides.
Aquí vaig decidir evitar la pujada al turó de Sant Cebrià i continuar per la
pista, se’m va fer un xic monòton però al final vaig arribar a Vista Rica cap
als 10 km. Després de travessar l’Arrabassada i fer una desena de metres per la
ctra. del Tibidabo, a la dreta ens surt un corriol, l’agafem. Pugem pel bosc, i
a la dreta al costat d’un gran plataner trobem la font de la Salamandra.
Acabada de netejar, i amb una prunera al costat. Continuem fins al Coll de la
Vinassa, i anem a la dreta, seguim les marques fins a la font del Canet i la
seva surera. Arribem a una pista gran i anem a la dreta baixant per l’alzinar.
Passem a tocar del centre d’informació de Collserola, de Vil·la Joana i per les
escales arribem a la parada de FGC del Baixador de Vallvidrera, després d’haver
fet uns 13,5 km en unes 3h i 30 minutets.dissabte, 26 de maig del 2012
Recorregut naturalista per Collserola
Moltes vegades tenim la idea que les muntanyes al voltant
de les ciutats són pobres en biodiversitat i que hem de recórrer boscos
atapeïts per veure animals, res més lluny de la realitat. La major part de les meves sortides per fer
observacions de fauna són a la banda sud-est de Collserola, al paisatge mosaic
comprés entre El Papiol i Esplugues, format per pinedes, alzinars, barrancs, herbassars,
brolles amb garric i ginesta, conreus amb masies,.... El recorregut que us
presento avui, el comencem a L’Hospitalet (es pot començar a la Diagonal, a la
parada de Zona Universitària), travessem el parc Cervantes i pugem fins a la
falda de Sant Pere Màrtir. En aquest turonet castigat pels incendis, trobem
clapes de pins, ametllers, figueres, ginesta,... abunden els conills, les serps
verdes, i els xoriguers. Trobem disperses antigues basses per sulfatar que
daten del temps de la fil·loxera, quan tota aquesta zona eren vinyes. En
aquests pous viuen tòtils, petits gripaus de la banda de solana. Arribem a la
plaça Mireia i girem a l’esquerra per buscar la font del Ferro, porxada i
convidant al descans. Baixem per anar a buscar el seu torrent amb una bona
massa d’alzinar i la bassa de Can Baró amb els seus capgrossos. Pel camí podem
veure algun sargantaner gros (sargantanes amb la cua molt llarga, cada cop més escasses)
o algun ratolí. Deixem a la dreta el camí cap a la font del Rector i passem l’entrada
a les instal·lacions d’aigua. Molt a prop està la riera de Sant Just, un dels
pocs punts de Collserola a on encara es reprodueix el gripau comú. A l’esquerra
trobem el corriol dels Ametllers, recentment restaurat, sortim a una pista gran,
asfaltada. Anem a la dreta fins Can Merlés, una mica abans a la dreta trobem l’accés
a la font, mereix la pena visitar-la amb el seu curiós sistema d’extracció d’aigua.
Fem un tros molt feixuc per asfalt en pujada (passen pocs cotxes) i una mica
abans d’arribar a la ctra. de Molins- Vallvidrera agafem un corriol a l’esquerra.
En la major part del recorregut veurem pinyes rossegades per esquirols i
furgades de senglars. Pugem un tros de pista i arribem a un nus de camins,
baixem pel corriol desdibuixat que tenim enfront fins a petar a una pista gran.
Ara descendim cap a la vall de Sant
Feliu, amb la pedrera enfront. Anem a l’esquerra i ens anem atansant a la Penya
del Moro i el seu poblat ibèric (val la pena pujar, contemplar les vistes i possiblement algun
rapinyaire). Ara descendim veient tota la vall de Sant Just i agafem un
corriol a l’esquerra pel pedregar. Deixem un colomar i anem a la dreta. De mica
en mica, entre ametllers i garrofers arribem a Can Gelabert, amb la seva bassa
amb granotes. D’aquí passem la riera de Sant Just i pel polígon entrem al casc
urbà a on trobem parades de bus i el Trambaix. diumenge, 15 d’abril del 2012
Llibres de muntanya per Sant Jordi, a L’Hospitalet.
Ja s’apropa la diada de Sant Jordi, aquell cavaller que
va matar el drac per salvar la princesa. Encara que a mi personalment això de
matar rèptils no m’estimula gaire, si que em motiva pel contrari el costum de regalar llibres en aquest dia. I més
quan el llibre és de muntanya, i per que aquest rotllo? Per informar-vos que el
dilluns 23, de 19 a 20h em podreu trobar a una parada de la Rambla de L’Hospitalet ( preparada per la biblioteca Tecla Sala) i
si us passeu per allà podreu adquirir qualsevol dels meus dos llibres i mapes. Us
els podreu portar dedicats i si voleu xerrar una estoneta. Pels que encara no
els coneixeu, us faré un breu resum:
-
20 excursions a peu pel voltant de Barcelona. Entransport públic. Com el seu
nom indica trobareu un recull de 20 sortides de diferents dificultats per les
serres litoral i prelitorals al voltant de l’àrea metropolitana.
-
Barcelonés. 17 excursions a peu. Itineraris per les
serres de Marina, Collserola i la muntanya de Montjuïc.
-
Garraf.
Cartografia actualitzada per l’editorial Piolet, amb sis rutes marcades i
breument ressenyades.
divendres, 6 d’abril del 2012
Córrer per la carena litoral de Collserola
Avui us presento altra aventureta de les meves corrent
per Collserola. Aquesta en concret ressegueix la banda més propera de la serra,
la que permet copsar vistes sobre la ciutat i la planícia litoral. El recorregut
és de 18-19 km, amb pujades i baixades constants. Comença a la parada de RENFE de Ciutat
Meridiana tot pujant pel carrer Vallcivera, deixant l’aqüeducte a la dreta hem
de pujar per les escales, alternant corriols i carrers asfaltats de Torre Baró
fins arribar al principi de la Ctra. de les Aigües. Aquest primer tram de
pujada el vaig fer caminant per escalfar la màquina. Ara sí, començo a córrer
per la pista tot girant a l’esquerra per arribar al coll de la Ventosa (una
mica abans deixo la baixada a la font del Ferro, Barcelonès 17 excursions a peu). Passo per sobre la ctra. del
Cementiri i pujant, i baixant arribo al Portell de Valldaura. Aquest tram és
bastant exigent i transcorre per corriol. Aquí valoro la opció de pujar al turó
de la Magarola o fer tota la marrada de la pista, opto per la segona opció.
Aquest tram més planer em permet contemplar Barcelona amb tranquil·litat. Ara
sí, pujo fins al turó de Sant Cebrià per sobre de la gossera i baixo fins a
Vista Rica. Deixo camins, entre ells el que hem duria a la Font Groga i per
corriol surto a l’Arrabassada. La creuo amb compte i pujo uns metres per asfalt
en direcció al Tibidabo, per agafar el corriol en pujada cap a la font de la
Salamandra i el coll de la Vinassa. Estiro una mica, bec i menjo i continuo
passant per la falda del Tibidabo. Faig un trosset asfaltat que em fa passar
sota la torre de Collserola i baixo per un tros amb molt pendent. Travesso
Vallvidrera i pujo fins al turó d’en Cors, ara només haig de continuar per la
pista i encarar la última pujada fins a Sant Pere Màrtir. Després de recuperar
l’alè, baixo pel corriol fins al mirador dels Xiprers, faig el tros més
pedregós i divertit fins petar al parc de Cervantes. Ara només creuo la
Diagonal i arribo a l’Hospitalet cansat però molt satisfet.diumenge, 12 de febrer del 2012
Caminant per Collserola, entre Cerdanyola i Barcelona.
El recorregut descrit a continuació transcorre per la
banda de llevant de la serra de Collserola, només és de 9 km i es pot fer en
unes 2h i 30 minuts. Tenim múltiples opcions per anar entre Cerdanyola i
Barcelona, al llibre 20 excursions a peu en transport públic, teniu altre opció a la ruta 3. El recorregut que us
explicaré, transcorre principalment per alzinar, visitarem diverses fonts i pujarem a la carena litoral, gaudint de les seves fantàstiques vistes. Després de recórrer
una mica del casc urbà de Cerdanyola, passarem la riera de Sant Cugat, a on
podrem observar la població de barbs cua-roig que hi viuen i una mica després
veurem un dels sis trossos de l’aqüeducte del Vallès que trobem a Collserola. A
continuació seguirem les petges del GR 92 i passarem davant de Can Catà. Poc
després girem a l’esquerra cap a Can Fermí i a la dreta per un corriol fins a la
font de Can Lloses. Deixem aquesta font entre til·lers i tornem a agafar la
pista amb les marques del GR. Veurem Can Lloses transformat en centre caní a l’esquerra
i les marques ens faran deixar la pista, per entrar en un corriol exuberant que
ens durà a la font de les Heures i a la de Can Ferrer, en aquesta última al
bassal podem trobar larves de salamandra. Pugem fins al forat del Vent, i anem
a l’esquerra amb la ciutat al nostres peus, travessem la ctra. del Cementiri i
al poc trobem a l’esquerra la font de Santa Eulàlia. Baixem i travessem la
ctra. Alta de les Roquetes que a l’esquerra ens duria al cim de la Torre del
Baró. Passem per terreny obert i sortim al barri de Canyelles, a on en baixada
arribem a la parada de metro del mateix nom.diumenge, 8 de gener del 2012
Les travesses al blog durant el 2011
Ara fa justament un any
que vaig començar aquest blog de difusió de rutes en transport públic i
entrades sobre natura anomenades “el racó del naturalista”. La meva experiència
ha estat molt positiva amb 44 entrades: 18 del racó naturalista, 10 d’informació
diversa, i 16 travesses en transport
públic (de les quals dos són vídeos fets per mi i dos filmacions de l’extinta
TV L’Hospitalet). He pensat com a primera entrada d’aquest any 2012, fer un
llistat d’aquestes en funció de l’espai natural, com una mena d’índex del 2011.
Al costat veureu el mes de publicació, encara que si pitjeu a sobre anireu a l'entrada corresponent.
Collserola: Marina- Litoral:
Garraf:
12- Travessia
Begues- Castelldefels Gener
Ordal:
Foix- Olèrdola:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)