La manca d'aigua a les serres litorals

A l’escola de petits ens havien ensenyat que al clima mediterrani hi ha dos pics de precipitació: a la primavera i a la tardor. Però la natura acostuma a ser capriciosa i després d’una primavera molt plujosa amb les fonts plenes i els boscos florits fins a ben entrat el juliol, portem una sequera important. A l’agost no van caure les tempestes típiques de la segona quinzena, i setembre i octubre han deixat a la franja litoral unes precipitacions minses. Com repercuteix això als ecosistemes? Els bolets són inexistents, per aquesta època sempre veia apagallums o rússules pels boscos de Collserola, els torrents temporals i les fonts són eixuts, molts amfibis com la salamandra han tingut una reproducció molt fluixa, per sort la Rierada que té un cabal més gran (imatge), conserva aigua i no hem de patir per la població de barbs. Els tolls d’aigua que serveixen de reproducció a gripaus com el corredor o la granoteta de punts, són inexistents. Cap problema ja que aquests amfibis són oportunistes i s’adapten a les variabilitats hídriques. Els ocells i els mamífers han de caminar o volar més per apaivagar la set, i segurament això els hi repercutirà en la seva dinàmica diària. Tampoc hem de fer el crit al cel, els boscos mediterranis estan adaptats a la manca d’aigua, l’alzina, arbre emblemàtic d’aquest ecosistema té les arrels molt desenvolupades i perforen el terra per buscar aigua. Esperem que el panorama canviï en els propers dies.

Els senglars de Collserola baixen a la ciutat

Avui us parlaré dels senglars a Collserola i a la ciutat. Estem davant del mamífer més gran que podem trobar a prop de Barcelona, el pes dels adults oscil·laria entre 50 i 90 Kg. La seva població a Collserola està prop dels 650 exemplars degut a la gran disponibilitat d’aliment, i la manca de depredadors com el llop o el linx.  La seva dieta és omnívora, mengen productes agrícoles, llavors, fruits, tòfones, arrels, fongs, insectes del sòl i animals petits. Però, últimament han trobat aliment molt més fàcil a prop dels nuclis urbans, és fàcil veure’ls a Esplugues, Vallvidrera, la Ciutat Meridiana, fins i tot a parcs urbans de L’Hospitalet. Encara que són d’hàbits nocturns es poden veure de dia abeurant al pantà de Vallvidrera, o passant corrent muntanya avall per la Ctra. de les Aigües (van passar a 4-5 metres de mi, un diumenge per la tarda). Aquestes poblacions  elevades, suposen un perill pels humans, ja que augmenten el nombre d’atropellaments i poden desequilibrar els ecosistemes. Encara que no ens agradi actualment la caça és l’únic mitjà per controlar les seves poblacions i el sentit comú, no oblidem que és un animal salvatge i no una mascota. Aquí us poso una imatge d’un que em va sorprendre prop de la font de la Marquesa (la podeu trobar al llibre del Barcelonès)

Travessa pel Foix i Olèrdola.

La travessa fent servir el transport públic que us presento avui transcorre per l’espai natural del Foix i Olèrdola. És una de les múltiples versions que es poden fer entre les parades de RENFE dels Monjos i Vilafranca del Penedès. Quan arribem a l’estació una mica deixada dels Monjos, haurem d’anar a la dreta tot deixant una zona industrial a la mateixa mà. L’haurem de vorejar fins a trobar els primers indicatius del PR 148 i el riu Foix. Entre vinyes pujarem fins al castell de Penyafort a on trobem un centre d’informació del Parc natural del Foix. Seguim les petges del PR fins que agafem un corriol emboscat per l’alzinar que ens conduirà a l’idíl·lica font de Sant Llorenç amb una tauleta de fusta. Aquí tenim dues opcions continuar pel corriol que surt de la font fins a la pista que va per sobre la pedrera (la última vegada que el vaig fer estava una mica tancat per la vegetació) o retrocedir i agafar el camí a la dreta en pujada que ens durà la mateixa pista. A la pedrera veurem un parell de basses aprofitades pels amfibis i ocells del Foix. Travessem la carretera i veiem a sobre nostre la masia de Cal Castellví, entrem al fondo de la Sequera. A l’esquerra veurem les impressionants cingleres, amb baumes i habitacles medievals i a la dreta el complex íber, romà i medieval d’Olèrdola. Un mica després de deixar el GR i un forn de calç a la dreta anirem cap a l’esquerra fins a la petita població de Sant Miquel d’Olèrdola, a on trobem un servei de bus fins a Vilafranca. Passem el Sant Sepulcre i seguim els indicatius entre cases, vinyes, pinedes,... passem l’autopista i ja veiem Vilafranca al fons. Passem la residència Mare Ràfols i entrem a la població entre bodegues, per finalitzar a la parada de tren. El temps per fer aquesta ruta està al voltant de 4 hores i són uns 15 quilòmetres aproximadament.