Caminada nocturna per Collserola

A la tardor les hores de llum vespertines cada cop són menys, però això no ha de ser cap excusa per sortir a caminar, al menys en el meu cas. Últimament he fet un parell de vegades el recorregut entre la Ciutat Meridiana de Barcelona (barri a on treballo) i L’Hospitalet (a on visc) tot travessant la carena litoral de Collserola. El recorregut és d’unes quatre hores i són uns 17 km. Més o menys, la meitat del recorregut l’he fet amb llum de dia. Començo a caminar al c. Vallcivera (surt de l’estació de RENFE) i enfilo un tram d’escales, asfalt i agafo la pista a la dreta cap a la font Muguera. Als pocs metres la deixo per pujar per un corriol a l’esquerra, a on agafo altre amb molta pendent (fotografia presa des d'aquí, mirant a la Ciutat Meridiana) que em du a un carrer. Pujo per asfalt a la dreta, amb vistes de la Torre del Baró (principis s. XX) i arribo a la ctra. de les Aigües. En poca estona per pista sóc al coll de la Ventosa, a on travesso per sobre la ctra. del Cementiri. En aquest tros enfilo per la pista cap a Can Ferrer, i a sota meu a part de Barcelona veig als operaris treballant a la ctra. de les Aigües. Paso pel Forat del vent, arribo a unes cases i enfilo a l’esquerra per una traça de corriol (abans hi havia unes escales) tot seguint el GR 92, ja que la pista se’m fa molt pesada. Som al Portell de Valldaura a on retrobo la pista, passo per sobre la ctra. de Cerdanyola i agafo el corriol a la dreta. A continuació faig un dels meus trossos preferits, amb forta pendent entre arboç, matabous i alzines, pujo al turó d’en Fotja amb la seva torre de guaita, la Magarola i després per pista al turó de Sant Cebrià fins a petar a la residència Vista Rica i l’Arrabassada. Fins aquí he arribat amb llum natural i una mica de penombra, ara a les fosques he de vigilar els senglars (molt abundants), creuar l’Arrabassada i pujar per corriol al coll de la Vinassa. A estones encenc el frontal, ja que per la pista el reflex de la llum urbana permet veure una mica. Paso per Can Tano i les cases del Tibidabo fins a la Torre de Collserola i baixo a Vallvidrera. Ara una estoneta de llum artificial fins al mirador del Turó d’en Cors, continuo per corriol i  pista. Les sensacions i la solitud són increïbles, a part de les vistes nocturnes de Barcelona. Passo per sota Sant Pere Màrtir arribo a la plaça Mireia. Faig un trosset de corriol i ja entro a la zona urbana de Sant Just, Esplugues i al final L’Hospitalet.