Travessant Collserola entre Sant Cugat i L’Hospitalet

Per aquells que es vulguin fer una idea bastant global de Collserola, els hi recomano aquesta ruta entre el Vallès i el Barcelonès. La meva intenció quan la vaig marcar aquest estiu, va ser buscar un entrenament amè i variat de cara a la marató que tinc en ment. Al blog ja he explicat excursions entre aquestes dues poblacions, però de diferent traçat. Collserola dóna molt de joc en quan a combinacions. Arribem a la parada de FGC de Sant Cugat, baixem pel c. Àngel. Anem a l’esquerra per la rambla Ribatallada, i per l’avinguda Pla del Vinyet. Aquí trobem la pista forestal que entre conreus i bosc ens menarà a Can Borrell. Anem a la dreta, i esquerra i en una pujadeta agafem un corriol en baixada forta fins al pantà de Can Borrell. Aquest és una de les dues masses d’aigua de la serra, he llegit al butlletí del parc, que volen fer un treball de restauració i condicionament properament. Si mirem és fàcil veure tortugues exòtiques i gambúsies, també al•lòctones.

Passem pel mur i voregem el pantà fins a la cua. Ara hem de pujar fins a una pista i agafar un corriol molt embrossat en pujada, que ens menarà a la primera pista que hem deixat a la dreta quan sortíem de Can Borrell. A la nostra esquerra ens queden unes instal•lacions amb animals domèstics. Passem el torrent de les Monelles i pugem fins arribar a Quatre Camins. Ara ens toca baixar fins a Can Gener i agafar un corriol a l’esquerra fins a la font de Sant Medir i la seva alzina. Passem pel viaducte i arribem al camp del Miracle i l’ermita de Sant Medir. Agafem la pista, passem per la font del Maño i anem a l’esquerra. Entrem en un dels santuaris de la zona: la reserva natural de la Font Groga, primer paral•lels al ombrívol torrent de la Salamandra i després a l’esquerra fins arribar a la famosa Font Groga. El nom li ve de l’aigua ferruginosa que brolla, al voltant trobem arbres curiosos com la magnòlia. Pugem fortament per la roureda fins a la residència Vista Rica, agafem un corriol a la dreta que ens conduirà a la Arrabassada. La creuem i pugem fins a la Font de la Salamandra protegida pel seu plàtan. D’aquí en pujada fins al coll de la Vinassa i a la dreta per la pista. Anem seguint les petges del GR 92 en baixada fins a la font del Canet i la seva surera (ens hem de fixar com cada font té el seu arbre peculiar). Davallem, anem dreta i esquerra fins creuar el revolt de les Monges. Fem via fins al segon pantà del nostre recorregut, el de Vallvidrera, el voregem. Quan vaig fer la ruta, es podia pujar fins a la font de l’Espinagosa, actualment estan fent obres i haureu de continuar pel GR 96, fent una mica més de volta (potser un parell de km més). Al final arribem al turó d’en Cors, agafem la pista fins a la plaça Mireia. Ara només haurem d’anar baixant per la banda de solana entre vegetació baixa. Trepitgem asfalt, passem la ronda de Dalt per sobre, i arribem al terme municipal de l’Hospitalet i a la parada de Pubilla Cases.

Maresme. 17 excursions a peu

Aquesta és una de les entrades que escric amb més satisfacció, ja que us informo que s’ha publicat el meu tercer llibre de rutes de muntanya. La gestació d’un llibre fins que surt a la llum és molt llarga, aquest en concret el vaig començar a dissenyar cap al 2008. Coneixia alguna petita part del Maresme, (principalment la banda de llevant), i en un principi vaig haver de fer una llarga feina de camp. No fa falta dir-vos, que aquesta part és la més interessant per a mi: cercar camins a partir del mapa, descobrir fonts, platges, masies... conèixer pobles, buscar animalons, fongs, fotos interessants.... i al final dissenyar 17 rutes lineals per fer entre els diferents municipis de la comarca. Com no podia ser d’altra manera les excursions estan pensades per utilitzar el transport públic, principalment la línia R1 de rodalies i els busos als pobles interiors. Un cop recopilada tota la informació de camp, fet el redactat amb les imatges i els mapes, els ha tocat a Cossetània donar forma a aquest projecte dintre de la col·lecció d’Azimut Comarcal Sèrie A peu. Si voleu més informació o fer un tastet del llibre, podeu anar aquí. He intentat que les rutes passessin per indrets significatius de la comarca, pels 30 municipis, trepitjant el mínim asfalt possible, i en definitiva mostrar aquesta porció de Catalunya d’una manera atractiva per l’excursionista, això espero. La culminació del llibre arriba en el “bateig” o presentació en societat de la nova criatura, en aquest cas es farà a la llibreria Horitzons, situada al c. València núm. 149. El dia escollit és el dimecres, 13 de novembre a les 19h i podreu gaudir d’una xerrada amb una presentadora de luxe: Isa, la meva dona i acompanyant en aquest periple d’escriptor. També em podreu sentir a mi, tot acompanyat d’unes imatges il·lustratives d’aquesta fantàstica comarca.  

La natura a la tardor

Avui encara que no ho sembli per la bonança climatològica, comença la tardor. El fotoperíode, és a dir les hores de llum diàries van minvant i progressivament la temperatura ha de baixar. La fauna i la flora varien el seu cicle biològic en funció d’aquests factors, la biologia estudia aquest canvis en una disciplina anomenada fenologia. L’objectiu d’aquesta entrada dintre del anomenat racó del naturalista, intentarà fer-vos cinc cèntims dels canvis de la natura, que podrem observar en els nostres recorreguts, per les serres litorals. Ara és el moment de trobar fruits molt interessants com les mores (dels esbarzers, la morera ja ha fet els fruits), les figues, alguna vinya encara conserva el raïm, podem veure el fruit d’algun aranyoner per fer el preuat patxaran, figueres de moro i els seus “higos chumbos”, les dolces cireres d’arboç.... Ja comencem a trobar els primers bolets com els apagallums o algun jove pet de llop comestible. La tardor és una bona època per la fauna, els insectes pol.linitzen voraçment, la papallona de l’arboç vola acrobàticament alimentant-se i reproduint-se, la femella de pregadéus ( imatge presa a prop del coll de Querol: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5254116) acaba de pondre la seva valuosa posta i es disposa a morir.

Les cries de sargantana acaben de néixer i creuen ràpidament pistes i corriols davant nostre, els llangardaixos ocel·lats i les serps prenen el sol als murets d’obra. No hem d’oblidar que en aquestes èpoques, el cel s’omple d’ocells visitants com: rapinyaires, esplugabous, cigonyes, abellerols,.... que van a passar l’hivern a latituds més càlides. Ara només hem d’esperar les preuades pluges i serà el torn de certs amfibis com la salamandra, la reineta, o els gripaus que aprofitaran aquest element líquid per sortir a alimentar-se o reproduir-se. Com podeu veure la natura en les nostres sortides de tardor, no ens pot deixar indiferent.

El Papiol- L'Hospitalet, per Collserola

A continuació teniu un recorregut complert per la vessant oest de Collserola. Sortim de l’estació de rodalies del Papiol per buscar les marques del PR C-35. Aquesta és una de les meves zones preferides de Collserola, ja que passem entre conreus de fruiters, figueres, ametllers... a tocar de les basses de les Argiles i entre antigues cisternes. Aquestes es troben amagades entre la vegetació i malauradament cauen amfibis com el gripau corredor o la granoteta de punts, o alguna serp. La meva feina és treure’ls. Després del cementiri fem un tros de bosc a on alguna vegada he sorprès algun rapinyaire forestal i passem a l’ombra del Puig Madrona. Després de visitar la joia romànica de la Salut i transitar per un tros de bosc seguint el GR 96 arribem a les Cases de Can Castellví. Fem un trosset de ctra. i fem el c. Sibèria.

Arribem a un dels entorns més idíl·lics del parc: la Rierada. Creuarem aquest curs d’aigua permanent diverses vegades, acompanyats per avellaners, falgueres, verns,... i algun espiadimonis. Hem de vigilar no caure (parlo per experiència). Si parem atenció podrem observar barbs, peixos autòctons que viuen en aquest afluent del Llobregat. Arribem a Can Bosquets i començarem a remuntar la serra de Can Balasc entre roures, alzines i pins. Passem a tocar de Can Pascual i pugem a l’esquerra fins a un collet. Aquí trobarem les marques de la marató de Collserola, que per una drecera boscosa molt atractiva ens conduirà fins al coll de Can Cuiàs. Farem una mica de volta per la pista per evitar la ctra. de Molins i després de creuar-la serem a l’àrea del turó d’en Corts. Caminem per la carena amb vistes de la planícia litoral i urbana fins pujar a Sant Pere Màrtir. Ara només ens quedarà descendir fins creuar la Diagonal (si baixem una estona a l’esquerra, tenim la parada de metro de Zona Universitària) i acabarem a L’Hospitalet a on podrem agafar el metro a Pubilla Cases.

 

El foc als ecosistemes mediterranis

Els ecosistemes mediterranis han evolucionat adaptant-se als fenòmens climàtics: la precipitació, la temperatura, la humitat ambiental i encara que consti d’entendre al foc. Durant mil·lennis abans de l’arribada dels humans, els vegetals han sobreviscut a aquest factor tant comú en el nostre clima. Ja sabem que per que es faci un foc, es necessita: combustible, oxigen i sequedat ambiental, trinomi molt comú en les èpoques estivals.

La capacitat de regeneració de la natura, té en compte els factors naturals, ni de molt menys els incendis provocats i amb una freqüència tant elevada en “l’època humana”.

Quines són les dues estratègies de les plantes mediterrànies al foc?

La primera és rebrotar, el foc els hi destrueix la part aèria, però sobreviuen les parts subterrànies, tornant a regenerar les tiges i les fulles després del incendi. Aquest és el cas de les alzines, els roures, el marfull, l’arboç, el bruc,... i la segona germinar, el foc destrueix per complert la planta, però les llavors moltes vegades resistents al foc, germinen ocupant l’hàbitat buit. Aquesta estratègia és pròpia del pi blanc, el pi pinyer, les estepes, el romaní,...

Però sens dubte hi ha una espècie vegetal única, que ha desenvolupat una cobertura especial de protecció: la surera. Totes les suredes que podem trobar a la serralada litoral o al Corredor- Montnegre (entre d’altres espais naturals), tenen aquest recobriment al tronc que els permet sobreviure al foc i rebrotar després del incendi.