Caminada nocturna per Collserola

A la tardor les hores de llum vespertines cada cop són menys, però això no ha de ser cap excusa per sortir a caminar, al menys en el meu cas. Últimament he fet un parell de vegades el recorregut entre la Ciutat Meridiana de Barcelona (barri a on treballo) i L’Hospitalet (a on visc) tot travessant la carena litoral de Collserola. El recorregut és d’unes quatre hores i són uns 17 km. Més o menys, la meitat del recorregut l’he fet amb llum de dia. Començo a caminar al c. Vallcivera (surt de l’estació de RENFE) i enfilo un tram d’escales, asfalt i agafo la pista a la dreta cap a la font Muguera. Als pocs metres la deixo per pujar per un corriol a l’esquerra, a on agafo altre amb molta pendent (fotografia presa des d'aquí, mirant a la Ciutat Meridiana) que em du a un carrer. Pujo per asfalt a la dreta, amb vistes de la Torre del Baró (principis s. XX) i arribo a la ctra. de les Aigües. En poca estona per pista sóc al coll de la Ventosa, a on travesso per sobre la ctra. del Cementiri. En aquest tros enfilo per la pista cap a Can Ferrer, i a sota meu a part de Barcelona veig als operaris treballant a la ctra. de les Aigües. Paso pel Forat del vent, arribo a unes cases i enfilo a l’esquerra per una traça de corriol (abans hi havia unes escales) tot seguint el GR 92, ja que la pista se’m fa molt pesada. Som al Portell de Valldaura a on retrobo la pista, passo per sobre la ctra. de Cerdanyola i agafo el corriol a la dreta. A continuació faig un dels meus trossos preferits, amb forta pendent entre arboç, matabous i alzines, pujo al turó d’en Fotja amb la seva torre de guaita, la Magarola i després per pista al turó de Sant Cebrià fins a petar a la residència Vista Rica i l’Arrabassada. Fins aquí he arribat amb llum natural i una mica de penombra, ara a les fosques he de vigilar els senglars (molt abundants), creuar l’Arrabassada i pujar per corriol al coll de la Vinassa. A estones encenc el frontal, ja que per la pista el reflex de la llum urbana permet veure una mica. Paso per Can Tano i les cases del Tibidabo fins a la Torre de Collserola i baixo a Vallvidrera. Ara una estoneta de llum artificial fins al mirador del Turó d’en Cors, continuo per corriol i  pista. Les sensacions i la solitud són increïbles, a part de les vistes nocturnes de Barcelona. Passo per sota Sant Pere Màrtir arribo a la plaça Mireia. Faig un trosset de corriol i ja entro a la zona urbana de Sant Just, Esplugues i al final L’Hospitalet.

Reportatges sobre 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona.

Fa un temps, l’Associació Local Audiovisual em va plantejar col·laborar en la filmació d’uns reportatges sobre unes quantes rutes del llibre 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona. La idea em va semblar interessant com a complement del llibre i com a eina divulgadora, ja que els documentals no només tindran informació de la ruta, si no dades de la geologia, la vegetació, la fauna i l’element humà dels recorreguts. Els itineraris escollits són els següents:

-          Itinerari 4: Des de Garraf a Castelldefels, per la dolina de Campgràs.

-          Itinerari 7: Travessia pels boscos de l’Ordal: Des de Gelida a Vallirana.

-          Itinerari 11: Passejada per la història de la Serralada de Marina.

-          Itinerari 14: Des de Collbató fins al monestir de Montserrat, per l’ermita de Sant Joan.

-          Itinerari 17: Recorregut pels Cingles del Bertí tot passant pel castell de Sant Martí de Centelles.

Com es poden fer aquests reportatges? D’una forma molt curiosa que s’anomena “crowdfunding”  en anglès, que vindria a ser un micromecenatge. És a dir les persones que trobin interessant el projecte financen amb petites quantitats i a canvi reben unes recompenses: DVDs, samarretes, llibres,... Quin és el problema? El temps, el termini per recollir els diners finalitza als 40 dies d’haver-se aprovat. Si voleu informació més detallada, clickeu aquí.

Caminant entre Gavà i Castelldefels, amb pluja i bolets

El dissabte passat em vaig proposar fer un gran recorregut pel Garraf, però les inclemències meteorològiques em van recomanar fer un canvi de plans. Així vaig escurçar sensiblement la ruta, però em va sortir un recorregut d’uns 12 km força interessant entre Gavà i Castelldefels. De la parada de RENFE hem de pujar amunt la rambla, i continuar recte. Passem el mercat i al final de tot pugem fins a una rotonda. Ens apropem al barri de Can Tries tot anant pels carrerons fins a sortir a la riera. Pugem per la pista i ens desviem a l’esquerra. Passem Can Roig i al següent corriol anem a la dreta fins a Ca n’Amat. En aquest trosset vaig començar a trobar els primer bolets com la gita de bruixa (imatge), bolet sense cap interès gastronòmic però molt fotogènic. Una mica abans de la font del Ferro va caure el primer xàfec, que m’acompanyà per l’alzinar fins a la font de la Salamandra. En pujada relliscosa vaig arribar a l’ermita de Bruguers i aquí si que plovia amb força. Després d’esmorzar i veure que era complicat arribar-me a la rectoria de Begues com tenia pensat, vaig baixar per un corriol que surt del pàrquing del restaurant Solior. I aquí el festival micològic, bolets de diferents coloracions i formes entre els quals destaco alguns apagallums de dimensions considerables. A partir d’aquí caminada per pista amb vistes fantàstiques del Garraf rogenc. Aquí es va començar a obrir el cel, i per pineda vaig arribar a Can Llonch. Després de creuar la ctra.  i anar cap a una construcció el corriol ens fa passar la riera de la Sentiu. I ja sense deixar el camí principal arribo al casc urbà de Castelldefels. Baixo el passeig Lormont i agafo el c. Església fins girar a la dreta cap  a l’estació.

Collserola i els bolets.

Si hi ha un tret diferenciador a Collserola en aquestes dates, és la presència de bolets. Aquests són les estructures reproductores dels fongs i tenen la missió de dispersar les espores. La morfologia típica generalment és constituïda per  un barret i un peu, però també podem trobar reticulats, de forma de cassola, arborescents,...

El fong té una estructura subterrània anomenada micel.li constituïda per uns filaments o hifes. El seu  paper és basic en l’ecosistema, ja que descompon la matèria orgànica morta i algunes espècies simbiòtiques aporten nutrients a la vegetació.

En les darreres setmanes he fet uns quants itineraris per Collserola, i he trobat de tots tipus: comestibles com l’apagallums a les zones de pineda, tòxics com el pixacà a prop de la font del Ferro de Sant Just, alguns que creixen sobre els arbres com els lignícoles. Per la zona del Papiol, altres anys havia trobat ous del diable (de forma fàl·lica) o la gita de bruixa caracteritzats per la ferum que desprenen ja que fan servir les mosques per dispersar les espores. A la imatge podeu veure uns exemplars del gènere Boletus que vaig trobar ahir per la zona de Molins.

 

La fauna d’aquesta tardor

Portava ja una temporada sense fer cap entrada naturalista, degut a aquest estiu tant eixut i al poc èxit en les meves troballes faunístiques. Però ha arribat la tardor i el canvi estacional i les pluges han revertit aquesta situació. Què podem trobar aquests dies a la muntanya? Estem en l’època de migració d’ocells del nord cap al sud i aquests animals segueixen la línia de costa en el seu viatge. Des de qualsevol talaia litoral o fins i tot des de la mateixa ciutat podem veure aligots, falcons, milans... no us imagineu una processó de rapinyaires, però si es veuen freqüentment. A part de parlar dels omnipresents senglars, visibles al fer-se fosc molt a prop de Barcelona, és un bon moment pels animals de petita grandària. Els amfibis com el gripau corredor, la salamandra o el gripauet de punts  han sortit a reproduir-se en els tolls i les fonts. Els vidriols i les serps prenen hàbits més crepusculars i es poden veure pels camins o fondalades. Les cries de sargantanes comunes es poden veure corretejar pels camins. Les aranyes com la tigre de la fotografia, teixeixen  els seus paranys pels insectes desprevinguts. Els pregadéus desprès de reproduir-se, acaben el seu cicle vital. Les femelles us poden aparèixer pels camins, els pobrets mascles... També podeu trobar algun petit vertebrat mort a les carreteres o pistes forestals, els pobres surten a buscar menjar per la nit i són atropellats. Bé, us acabo de fer només un petit repàs, que us serveixi d’estimulant i obriu bé els ulls.