Collserola i els bolets.

Si hi ha un tret diferenciador a Collserola en aquestes dates, és la presència de bolets. Aquests són les estructures reproductores dels fongs i tenen la missió de dispersar les espores. La morfologia típica generalment és constituïda per  un barret i un peu, però també podem trobar reticulats, de forma de cassola, arborescents,...

El fong té una estructura subterrània anomenada micel.li constituïda per uns filaments o hifes. El seu  paper és basic en l’ecosistema, ja que descompon la matèria orgànica morta i algunes espècies simbiòtiques aporten nutrients a la vegetació.

En les darreres setmanes he fet uns quants itineraris per Collserola, i he trobat de tots tipus: comestibles com l’apagallums a les zones de pineda, tòxics com el pixacà a prop de la font del Ferro de Sant Just, alguns que creixen sobre els arbres com els lignícoles. Per la zona del Papiol, altres anys havia trobat ous del diable (de forma fàl·lica) o la gita de bruixa caracteritzats per la ferum que desprenen ja que fan servir les mosques per dispersar les espores. A la imatge podeu veure uns exemplars del gènere Boletus que vaig trobar ahir per la zona de Molins.

 

La fauna d’aquesta tardor

Portava ja una temporada sense fer cap entrada naturalista, degut a aquest estiu tant eixut i al poc èxit en les meves troballes faunístiques. Però ha arribat la tardor i el canvi estacional i les pluges han revertit aquesta situació. Què podem trobar aquests dies a la muntanya? Estem en l’època de migració d’ocells del nord cap al sud i aquests animals segueixen la línia de costa en el seu viatge. Des de qualsevol talaia litoral o fins i tot des de la mateixa ciutat podem veure aligots, falcons, milans... no us imagineu una processó de rapinyaires, però si es veuen freqüentment. A part de parlar dels omnipresents senglars, visibles al fer-se fosc molt a prop de Barcelona, és un bon moment pels animals de petita grandària. Els amfibis com el gripau corredor, la salamandra o el gripauet de punts  han sortit a reproduir-se en els tolls i les fonts. Els vidriols i les serps prenen hàbits més crepusculars i es poden veure pels camins o fondalades. Les cries de sargantanes comunes es poden veure corretejar pels camins. Les aranyes com la tigre de la fotografia, teixeixen  els seus paranys pels insectes desprevinguts. Els pregadéus desprès de reproduir-se, acaben el seu cicle vital. Les femelles us poden aparèixer pels camins, els pobrets mascles... També podeu trobar algun petit vertebrat mort a les carreteres o pistes forestals, els pobres surten a buscar menjar per la nit i són atropellats. Bé, us acabo de fer només un petit repàs, que us serveixi d’estimulant i obriu bé els ulls.

De Martorell a Castellbisbal, per la Torre fossada i el gorg de la Botzegada.

Aquesta vegada us presento una ruta que vaig fer aquest mes de juliol, als voltants del riu Llobregat. El recorregut és curtet, d’uns 10 km i es pot fer en tres hores tranquil·lament. Comencem a caminar a l’estació dels FGC de Martorell Vila, sortim de l’estació per seguir unes marques de pintura que ens fan pujar. Arribem a una pista perpendicular i anem a la dreta fins a la Torre fossada del telègraf. Des d’aquesta edificació del s. XIX dedicada a la comunicació de senyals òptiques gaudim d’unes vistes estupendes del veí Ordal, de la vila de Martorell i del Llobregat amb el pont del Diable. Pugem fins arribar al Puig de Forques, a l’esquerra veiem els massissos de  Puigventós i Montserrat. Baixem per la pista o per corriols que ens fan de drecera per la pineda, tot seguint unes marques liles i blanques. Arribem a una pista gran que fem a l’esquerra, passem per un túnel i fem a la dreta entre les vies de l’AVE i les de rodalies. Girem a l’esquerra sota les vies de l’AVE en direcció al Casal Benviure, edifici noucentista de color vermell que pertany a la masia de Can Coromines. Passem per sobre el torrent de Pegueres i deixem a la dreta la ctra. que ens durà al poble de Castellbisbal. Caminem per una zona de vegetació baixa a on és fàcil detectar la presència de mamífers, trobem excrements i petjades de guilla, i possiblement ens sorprendrà la presència d’algun espantadís conill. El corriol ens menarà al torrent de Pegueres a on podrem contemplar els gresos i els conglomerats rogencs als talussos i el material erosionat per l’aigua, sobre el que caminem. Obviarem un camí a la dreta i passem a tocar de finques agrícoles. Sortim a una zona vallada a on trobem una àrea d’acampada, anem a la dreta i tot seguit agafem un corriol a l’esquerra. Caminem per un corriol estret entre alzines, marfulls, esbarzers,... passem per sobre de dos pontets i arribem al gorg o font de la Botzegada. Trobem un salt d’aigua i un gorg no gaire profund, però força fotogènic. El nivell d’aigua fluctua en funció de les pluges, però podem trobar tota una fauna d’insectes aquàtics com l’escorpí aquàtic o larves de libèl.lules o espiadimonis. Ara només hem de retrocedir fins al pas sota les vies fèrries. I als pocs metres a l’esquerra trobem l’estació de RENFE de Castellbisbal.

 

Muntanyes d'Ordal

Aquest mes d’agost, l'editorial Piolet ha editat el mapa de les Muntanyes d’Ordal a escala 1:20.000. Pels que no coneixeu la zona aquest mapa és la continuació per ponent del Garraf. La cartografia cobreix un espai natural molt singular des del punt de vista geològic (només fa falta mirar els conglomerats rogencs de la portada), paisatgístic, amb gran possibilitat de recorreguts, amb bona comunicació de transport públic i possiblement el que molts excursionistes valoren: poc transitat per humans. També trobem alguna petita pega, la presència de moltes urbanitzacions, però que no entorpeixen la realització d’itineraris. Al mapa a part dels GR i PR de la zona us he seleccionat sis itineraris, que podeu trobar marcats i amb informació tècnica:

1-      Circular pel poble de l’Ordal per l’avenc. Petit recorregut circular per zona boscosa (pineda i alzinar) amb la visita al curiós avenc. Aquest si que l’hem de fer en vehicle privat, ja que el poble té molt poca cobertura amb bus. De pas que fem la ruta podem aprofitar per tastar les seves famoses coques.

2-      Recorregut per Olesa de Bonesvalls, per la cocona del Llauner i el GR-5. Recorregut circular per zona boscosa i zona calcària. Podem visitar el poble amb els seus múltiples pous i el seu hospital medieval.

3-      Volta al turó de Montgoi per les Torretes. Petit recorregut que el podem començar a Martorell Vila (FGC) i visitar diverses mostres del patrimoni humà de l’Ordal com les torretes o la mina de plom.

4-      De Corbera a Gelida per la cinglera del Calaix. Recorregut lineal publicat a la revista Vèrtex (núm. 240. Gener- febrer 2012). Passa per terreny agrícola i boscós, la nomenada cinglera calcària del Calaix, el cim de la Roca Foradada, el castell de Gelida,...

5-      Travessa pels boscos de l’Ordal: des de Gelida fins a Vallirana. Aquesta juntament amb la núm. 6, les podeu trobar a 20 excursions a peu pel voltant deBarcelona, en transport públic. Per a mi la millor de l’Ordal, ja que passem pels principals cims com el Roc de Forellac i el Puig d’Agulles, boscos solitaris, el monestir de Sant Ponç amb la seva font,...

6-      Des de Torrelles fins a Vallirana, pel Puig Vicenç i les Penyes del Moro. Aquí també pugem a dos cims, caminen per terreny boscós i veiem unes vistes que arriben fins a Barcelona.

Ressenyes excursionistes

Una tarda qualsevol passant a prop d’una botiga de muntanya vaig fullejar uns papers d’un centre excursionista. Parlava d’un concurs de ressenyes de muntanya, vaig decidir presentar-ne una en el meu estil. La meva sorpresa va ser que vaig resultar premiat. Aquest any vaig decidir presentar-me a la tercera edició del concurs organitzat pel centre excursionista, que no és altre que el  Foment Martinenc i vaig tornar a sortir premiat, i com a guanyador de la modalitat d’excursionisme. I per si fos poc la revista Vèrtex l’ha publicat en el seu número de juliol- agost. Això et dóna ales per continuar apostant pel mateix format d’excursionisme: recorreguts lineals, sempre en transport públic i destacant aspectes naturalistes i antròpics. En aquest cas la ruta es titula Dels boscos del Maresme a la plana del Vallès, el recorregut és d’uns 15 km i la dificultat és mitjana. Comença a Cabrils i la primera part remunta la carena de la Serralada Litoral, passant per la base del turó de Céllecs. A continuació visitem l’ermita romànica de Sant Bartomeu de Cabanyes i la font propera. Aquí enganxem amb el PR de la ruta prehistòrica, a on visitem algunes mostres megalítiques. Ara ens toca canviar totalment de registre i apropar-nos al riu Mogent amb la seva planícia agrícola, per acabar a la població vallesana de Granollers. Si teniu ocasió de fullejar-la no us decebrà i crec que és una bona proposta per aquest final d’estiu.