De Mollet a Montcada, pel turó de les Maleses

Aprofitant aquests últims dies de vacances, ahir vaig intentar de perfeccionar una travessa que he fet unes quantes vegades per la Serralada Litoral. Vaig sortir de l’estació de Mollet, creuar el Besòs i pujar pel municipi de Sant Fost. A la dreta surt un camí cap a Sant Cebrià de Cabanyes que agafem, passem un dipòsit i entrem en una zona de vinyes a on vaig trobar els raïms a punt per la verema. A l’esquerra trobem la masia de Can Torrents Vell, fa un temps havia pujat per aquí fins a la font de la Canaleta i per un corriol molt embrossat vaig sortir a un camí que em va dur a la font de la Guineu. Ahir després de la masia, vaig agafar un camí a l’esquerra amb cadena (una mica abans de Sant Cebrià), a la bifurcació giro a la dreta i pel següent corriol a la dreta hauria d’arribar a la font de la Guineu (si no vaig entendre malament les indicacions que duia), el camí estava molt embardissat i vaig haver de girar cua amb unes quantes esgarrinxades. Tornem a la pista i tornem a pujar, amb la xafogor tant alta ja duia la samarreta totalment xopa. Arribem a una pista gran, a l’esquerra veiem la torre de guaita del turó de la Coscollada i anem a la dreta. Als pocs metres ens surt un corriol a l’esquerra, més o menys net que ens du al turó de les Maleses. Feia temps que no pujava (surt als dos llibres que tinc publicats) cada vegada el tenen més reconstruït, però algun ignorant ha arrencat el rètol de l’entrada. Després d’esmorzar i contemplar l’entorn, vaig agafar el corriol que de baixada em va dur a la pedrera Vallensana. A l’esquerra podríem anar a Can Ruti i Marina, però jo volia baixar a la dreta fins a Montcada. Els esbarzers han crescut una mica en algun tros del camí, però es pot passar. Agafem el segon corriol que veiem a la dreta i sortim a una pista gran. A la dreta ens queda la font dels Caçadors, anem a l’esquerra i a la dreta per sobre del talús trobem el corriol que mena a la font del Avellaners, només gotejava. Al bassal encara hi havia larves de salamandra, cosa estranya ja  que normalment fan la metamorfosi com a molt tard al juliol, però amb aquest estiu tan poc calorós,... En vaig apropar a l’ermita de Sant Pere de Reixac i en pujadeta fins al coll de Moià (coll de l’antena, ahir vaig saber el seu autèntic nom). Aquí vaig seguir una ruta marcada pel parc amb color taronja que em va dur a la font del Tort, es passa davant del restaurant i en poca estona es surt a la ctra.  de la Roca i al Besòs. Aran només hem de seguir les marques del GR 92 fins a l’estació de Montcada i Reixac. En total vaig invertir unes 4 hores i el recorregut és al voltant de 15 quilòmetres.

Novetats de l'estiu

Després de les vacances i abans de comentar cap tema nou del racó naturalista, o cap  ruta, m’he decidit a fer-vos una recopilació de notícies d’aquest estiu sobre el llibre 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona i altres temes:

Primer comentar-vos que Cossetània Edicions ha fet la versió electrònica del llibre, que podeu trobar en format pdf.

Més dades, una entrevista que em van fer a RàdioPrat i altre que va sortir a ElPeriódico.

Al 2010 es va celebrar al club excursionista el segon concurs de ressenyes de muntanya, al qual em vaig presentar. Vaig tenir la sort de ser premiat amb la ruta Travessa per les muntanyes d’Ordal: Begues-Cervelló, que podeu veure integrament a la seva pàgina web o llegir resumida a la revista Vèrtex al número de juliol- agost.

Ruta gravada per Collserola, entre Barcelona i Sant Cugat

Tenia en ment ja fa uns dies sortir a fer una de les rutes del llibre 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona i intentar fer un vídeo amb la càmera digital. Aquí en teniu la mostra, hi ha uns quants aspectes a millorar: el clic de la càmera, els plànols caminant, donar més informació oral,.... però crec que no està malament per ser el primer que faig. La ruta que us he gravat és la número 2 i transcorre per Collserola, trobem molts elements d'interès: el contrast de la solana barcelonina i l'obaga de la font Groga, boscos mediterranis, el pantà de Can Borrell i les seves gambúsies, un ratolí que vaig sorprendre, l'ermita de Sant Medir, el pi d'en Xandri,... La idea és que a partir del vídeo, i si no sabeu que fer aquest estiu, us vinguin ganes de caminar i realitzar alguna de les altres rutes que podeu trobar al llibre.

Travessia per la Serralada Litoral i Marina

Avui us poso la travessia que vaig realitzar a mitjans de juny per la Serralada Litoral i Marina, entre Santa Maria de Martorelles i Badalona. El temps aproximat és d'unes 4 hores i són uns 17 quilòmetres. Arribem al nucli de Santa Maria de Martorelles i retrocedim per la ctra. fins arribar-nos al cementiri, aquí caminem entre vinyes per entrar a la banda obaga de la serralada que ens durà cap a la font de la Mercè, després de passar per la casa de colònies de Can Girona. A partir d'aquí remuntarem fortament amb vistes del castell de Sant Miquel fins trobar a la dreta un corriol que ens durà a la font de Can Gurri. Agafem un corriol que surt de la font que ens menarà a un camí més ample, que farem a la dreta entre alzines. Aquí ja començarem a veure algun ciclista, el camí ens farà passar per la base del turó d'en Galzeran. Comencem a baixar fortament i sortim a la banda de solana de la serralada, a on trobem el GR 92. A l’esquerra veiem les vistes del litoral amb l’observatori de Tiana en primer terme. Creuem la ctra. i deixem la Conreria a l’esquerra, fem un trosset de pujadeta i baixem entre arboç i pins fins al Tanatori de Can Ruti. Seguim per la pista asfaltada, i a la dreta ens surt un corriol que ens durà a la font del Goig, a on podem trobar capgrossos de tòtil. Seguim les petges del camí marcat, deixem Can Ruti a l’esquerra i continuem fins travessar altre carretera. Anirem baixant per terreny més o menys desforestat fins arribar a una pista gran, a la dreta aniríem al monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Anem recte fins a les ruïnes de Ca n’Alemany, i la seva font que trobem per un corriol que surt a l’esquerra. Ara pujarem a la Creu de Montigalà, baixarem per la urbanització i per un carrer que és la continuació de la riera, arribarem a la parada de RENFE de Badalona.

Els insectes d'aquest estiu florit

Tenim la sort de tenir un estiu molt verd, després d'una primavera força plujosa. Així ho testimonien les rieres i torrents amb un cabal no gens menyspreable i evidentment els prats florits, quelcom insòlit en aquesta època de l'any. M'he decidit a fer-vos aquesta entrada per parlar de les bondats dels insectes, de vegades tant menyspreats pels humans. Sobre les flors podem veure tota una legió d'insectes pol·linitzadors: abelles (solitàries i gregàries com la de la mel, hi ha moltes espècies, no només la que ens fa més dolça la vida), borinots, vespes, mosques, escarabats, i com no, les belles papallones. Als boscos trobem tota una sèrie d’escarabats com el banyarriquer (amb unes antenes molt llargues), el cérvol volant, el rinoceront,... aquests freqüents a les  boscúries del Montnegre- Corredor a on s'alimenten de fusta en descomposició. A les fonts, basses, i rierols convivint amb peixos i amfibis, trobem: xinxes barquers, larves d’escarabats aquàtics, sabaters, escorpins aquàtics (inofensius, no com el seu parent terrestre), larves de mosques,... aquests animals formen part de l'ecosistema i intervenen en el seu equilibri. També en tenim de perjudicials pels ecosistemes, les conegudes plagues com la processionària del pi. Alguns que provoquen curioses estructures a les plantes per protegir els ous, com les vespes que fan les gales del roure o les del roser silvestre. En definitiva una animals per admirar ja que porten molt més temps que nosaltres a la Terra, observar-los i aprendre a respectar-los.  Què seria de la natura sense ells?