De Mollet a Montcada, pel turó de les Maleses

Aprofitant aquests últims dies de vacances, ahir vaig intentar de perfeccionar una travessa que he fet unes quantes vegades per la Serralada Litoral. Vaig sortir de l’estació de Mollet, creuar el Besòs i pujar pel municipi de Sant Fost. A la dreta surt un camí cap a Sant Cebrià de Cabanyes que agafem, passem un dipòsit i entrem en una zona de vinyes a on vaig trobar els raïms a punt per la verema. A l’esquerra trobem la masia de Can Torrents Vell, fa un temps havia pujat per aquí fins a la font de la Canaleta i per un corriol molt embrossat vaig sortir a un camí que em va dur a la font de la Guineu. Ahir després de la masia, vaig agafar un camí a l’esquerra amb cadena (una mica abans de Sant Cebrià), a la bifurcació giro a la dreta i pel següent corriol a la dreta hauria d’arribar a la font de la Guineu (si no vaig entendre malament les indicacions que duia), el camí estava molt embardissat i vaig haver de girar cua amb unes quantes esgarrinxades. Tornem a la pista i tornem a pujar, amb la xafogor tant alta ja duia la samarreta totalment xopa. Arribem a una pista gran, a l’esquerra veiem la torre de guaita del turó de la Coscollada i anem a la dreta. Als pocs metres ens surt un corriol a l’esquerra, més o menys net que ens du al turó de les Maleses. Feia temps que no pujava (surt als dos llibres que tinc publicats) cada vegada el tenen més reconstruït, però algun ignorant ha arrencat el rètol de l’entrada. Després d’esmorzar i contemplar l’entorn, vaig agafar el corriol que de baixada em va dur a la pedrera Vallensana. A l’esquerra podríem anar a Can Ruti i Marina, però jo volia baixar a la dreta fins a Montcada. Els esbarzers han crescut una mica en algun tros del camí, però es pot passar. Agafem el segon corriol que veiem a la dreta i sortim a una pista gran. A la dreta ens queda la font dels Caçadors, anem a l’esquerra i a la dreta per sobre del talús trobem el corriol que mena a la font del Avellaners, només gotejava. Al bassal encara hi havia larves de salamandra, cosa estranya ja  que normalment fan la metamorfosi com a molt tard al juliol, però amb aquest estiu tan poc calorós,... En vaig apropar a l’ermita de Sant Pere de Reixac i en pujadeta fins al coll de Moià (coll de l’antena, ahir vaig saber el seu autèntic nom). Aquí vaig seguir una ruta marcada pel parc amb color taronja que em va dur a la font del Tort, es passa davant del restaurant i en poca estona es surt a la ctra.  de la Roca i al Besòs. Aran només hem de seguir les marques del GR 92 fins a l’estació de Montcada i Reixac. En total vaig invertir unes 4 hores i el recorregut és al voltant de 15 quilòmetres.