Tenim la sort de tenir un estiu molt verd, després d'una primavera força plujosa. Així ho testimonien les rieres i torrents amb un cabal no gens menyspreable i evidentment els prats florits, quelcom insòlit en aquesta època de l'any. M'he decidit a fer-vos aquesta entrada per parlar de les bondats dels insectes, de vegades tant menyspreats pels humans. Sobre les flors podem veure tota una legió d'insectes pol·linitzadors: abelles (solitàries i gregàries com la de la mel, hi ha moltes espècies, no només la que ens fa més dolça la vida), borinots, vespes, mosques, escarabats, i com no, les belles papallones. Als boscos trobem tota una sèrie d’escarabats com el banyarriquer (amb unes antenes molt llargues), el cérvol volant, el rinoceront,... aquests freqüents a les boscúries del Montnegre- Corredor a on s'alimenten de fusta en descomposició. A les fonts, basses, i rierols convivint amb peixos i amfibis, trobem: xinxes barquers, larves d’escarabats aquàtics, sabaters, escorpins aquàtics (inofensius, no com el seu parent terrestre), larves de mosques,... aquests animals formen part de l'ecosistema i intervenen en el seu equilibri. També en tenim de perjudicials pels ecosistemes, les conegudes plagues com la processionària del pi. Alguns que provoquen curioses estructures a les plantes per protegir els ous, com les vespes que fan les gales del roure o les del roser silvestre. En definitiva una animals per admirar ja que porten molt més temps que nosaltres a la Terra, observar-los i aprendre a respectar-los. Què seria de la natura sense ells?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada