dilluns, 10 de desembre del 2012

GR 5 entre Olesa de Bonesvalls i Sitges



Gebrada matinal amb l'Hospital Medieval d'Olesa al darrera
Aquest pont volia fer una travessa inèdita (per a mi, es clar), per això el dissabte a les 7,45 h vaig agafar a Gavà el bus 902. Després d’un recorregut fantàstic pel taronja de Bruguers, la població de Begues, i el Garraf boscós arribo al barri de l’Hospital d’Olesa. Anava preparat pel vent, i la fredor gebradora matinal amb la que vaig passar per aquest bonic nucli i després per l’Hospital Medieval (s. XIII). El primer tros va paral·lel a la riera de Begues, després pujo i baixo fins a un fondo. Em va sorprendre molt gratament aquest primer tros de pineda, que per corriol em fa petar a una pista. Les marques em duen a l’esquerra fins a l’avenc de l’Esquerrà (3,6 km). Aquesta fissura calcària de 236 metres de fondària es troba acompanyada d’una fantàstica alzina, que serveix com a punt d’ancoratge per prospeccions espeleològiques. Desprès de mirar amb molt compte continuo per la pista fins arribar a la intersecció amb el GR 92-3. A l’esquerra pujaríem a la Mola i la seva torre de guaita. Continuo recte gaudint dels primers margallons, de les vistes litorals i de les serres prelitorals penedesenques (només conec el Montmell). Arribo a un oratori i baixo a l’esquerra fins a Can Grau (5,8 km). Sota d’aquest centre ambiental trobem una bassa que baixo a inspeccionar, faig la ctra. a l’esquerra fins a retrobar el GR 5. El tros que ve a continuació és esplèndid, permetent-me copsar el Garraf en el seu màxim esplendor (m’ha sortit la vena poètica, i això que sóc de ciències). Veig el Montgrós de Sant Pere de Ribes, Plana Novella, el Rascler amb el radar, els masos de Mas Bargalló i Mas de Liona... això sí el tros és una mica feixuc degut al pedregar. Surto al encreuament dels Quatre Camins (9,2 km), penso que la pista serà més fàcil, però la baixada és important i la calor comença a notar-se (gran contrast tèrmic). Arribo al Masset de Dalt, m’entretinc una mica buscant una cisterna que havia prospectat antigament amb la intenció de trobar animals atrapats, però no la trobo. Per fi arribo a una zona coneguda, un encreuament de pistes (10,1 km). A continuació vaig fer l’últim tros de la ruta 1, que vaig marcar al mapa del Garraf. Deixo momentàniament el GR per agafar una drecera ascendent que surt a la dreta d’uns roures i torno a agafar el camí marcat que en alternança de trossos boscosos i oberts em durà al coll de Pota de Cavall (12,1 km). Baixo per terreny pedregós fins a les runes del Vilar i pujo per la pista fins al coll de la Fita (14 km). Abans pujo uns metres en direcció al Gafarró per veure una basseta, en la que només veig aigua tèrbola. Baixo fins a les afores de Sitges i pel c. de la Fita, després de creuar el c. dels Capellans arribo a l’estació de tren (17,1 km). El temps caminat s’apropa a les 5 hores, ara a descansar al tren fins a casa.

dimarts, 27 de novembre del 2012

Caminada nocturna per Collserola


A la tardor les hores de llum vespertines cada cop són menys, però això no ha de ser cap excusa per sortir a caminar, al menys en el meu cas. Últimament he fet un parell de vegades el recorregut entre la Ciutat Meridiana de Barcelona (barri a on treballo) i L’Hospitalet (a on visc) tot travessant la carena litoral de Collserola. El recorregut és d’unes quatre hores i són uns 17 km. Més o menys, la meitat del recorregut l’he fet amb llum de dia. Començo a caminar al c. Vallcivera (surt de l’estació de RENFE) i enfilo un tram d’escales, asfalt i agafo la pista a la dreta cap a la font Muguera. Als pocs metres la deixo per pujar per un corriol a l’esquerra, a on agafo altre amb molta pendent (fotografia presa des d'aquí, mirant a la Ciutat Meridiana) que em du a un carrer. Pujo per asfalt a la dreta, amb vistes de la Torre del Baró (principis s. XX) i arribo a la ctra. de les Aigües. En poca estona per pista sóc al coll de la Ventosa, a on travesso per sobre la ctra. del Cementiri. En aquest tros enfilo per la pista cap a Can Ferrer, i a sota meu a part de Barcelona veig als operaris treballant a la ctra. de les Aigües. Paso pel Forat del vent, arribo a unes cases i enfilo a l’esquerra per una traça de corriol (abans hi havia unes escales) tot seguint el GR 92, ja que la pista se’m fa molt pesada. Som al Portell de Valldaura a on retrobo la pista, passo per sobre la ctra. de Cerdanyola i agafo el corriol a la dreta. A continuació faig un dels meus trossos preferits, amb forta pendent entre arboç, matabous i alzines, pujo al turó d’en Fotja amb la seva torre de guaita, la Magarola i després per pista al turó de Sant Cebrià fins a petar a la residència Vista Rica i l’Arrabassada. Fins aquí he arribat amb llum natural i una mica de penombra, ara a les fosques he de vigilar els senglars (molt abundants), creuar l’Arrabassada i pujar per corriol al coll de la Vinassa. A estones encenc el frontal, ja que per la pista el reflex de la llum urbana permet veure una mica. Paso per Can Tano i les cases del Tibidabo fins a la Torre de Collserola i baixo a Vallvidrera. Ara una estoneta de llum artificial fins al mirador del Turó d’en Cors, continuo per corriol i  pista. Les sensacions i la solitud són increïbles, a part de les vistes nocturnes de Barcelona. Passo per sota Sant Pere Màrtir arribo a la plaça Mireia. Faig un trosset de corriol i ja entro a la zona urbana de Sant Just, Esplugues i al final L’Hospitalet.

divendres, 9 de novembre del 2012

Reportatges sobre 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona.


Fa un temps, l’Associació Local Audiovisual em va plantejar col·laborar en la filmació d’uns reportatges sobre unes quantes rutes del llibre 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona. La idea em va semblar interessant com a complement del llibre i com a eina divulgadora, ja que els documentals no només tindran informació de la ruta, si no dades de la geologia, la vegetació, la fauna i l’element humà dels recorreguts. Els itineraris escollits són els següents:

-          Itinerari 4: Des de Garraf a Castelldefels, per la dolina de Campgràs.

-          Itinerari 7: Travessia pels boscos de l’Ordal: Des de Gelida a Vallirana.

-          Itinerari 11: Passejada per la història de la Serralada de Marina.

-          Itinerari 14: Des de Collbató fins al monestir de Montserrat, per l’ermita de Sant Joan.

-          Itinerari 17: Recorregut pels Cingles del Bertí tot passant pel castell de Sant Martí de Centelles.

Com es poden fer aquests reportatges? D’una forma molt curiosa que s’anomena “crowdfunding”  en anglès, que vindria a ser un micromecenatge. És a dir les persones que trobin interessant el projecte financen amb petites quantitats i a canvi reben unes recompenses: DVDs, samarretes, llibres,... Quin és el problema? El temps, el termini per recollir els diners finalitza als 40 dies d’haver-se aprovat. Si voleu informació més detallada, clickeu aquí.

divendres, 2 de novembre del 2012

Caminant entre Gavà i Castelldefels, amb pluja i bolets


El dissabte passat em vaig proposar fer un gran recorregut pel Garraf, però les inclemències meteorològiques em van recomanar fer un canvi de plans. Així vaig escurçar sensiblement la ruta, però em va sortir un recorregut d’uns 12 km força interessant entre Gavà i Castelldefels. De la parada de RENFE hem de pujar amunt la rambla, i continuar recte. Passem el mercat i al final de tot pugem fins a una rotonda. Ens apropem al barri de Can Tries tot anant pels carrerons fins a sortir a la riera. Pugem per la pista i ens desviem a l’esquerra. Passem Can Roig i al següent corriol anem a la dreta fins a Ca n’Amat. En aquest trosset vaig començar a trobar els primer bolets com la gita de bruixa (imatge), bolet sense cap interès gastronòmic però molt fotogènic. Una mica abans de la font del Ferro va caure el primer xàfec, que m’acompanyà per l’alzinar fins a la font de la Salamandra. En pujada relliscosa vaig arribar a l’ermita de Bruguers i aquí si que plovia amb força. Després d’esmorzar i veure que era complicat arribar-me a la rectoria de Begues com tenia pensat, vaig baixar per un corriol que surt del pàrquing del restaurant Solior. I aquí el festival micològic, bolets de diferents coloracions i formes entre els quals destaco alguns apagallums de dimensions considerables. A partir d’aquí caminada per pista amb vistes fantàstiques del Garraf rogenc. Aquí es va començar a obrir el cel, i per pineda vaig arribar a Can Llonch. Després de creuar la ctra.  i anar cap a una construcció el corriol ens fa passar la riera de la Sentiu. I ja sense deixar el camí principal arribo al casc urbà de Castelldefels. Baixo el passeig Lormont i agafo el c. Església fins girar a la dreta cap  a l’estació.

diumenge, 21 d’octubre del 2012

Collserola i els bolets.


Si hi ha un tret diferenciador a Collserola en aquestes dates, és la presència de bolets. Aquests són les estructures reproductores dels fongs i tenen la missió de dispersar les espores. La morfologia típica generalment és constituïda per  un barret i un peu, però també podem trobar reticulats, de forma de cassola, arborescents,...

El fong té una estructura subterrània anomenada micel.li constituïda per uns filaments o hifes. El seu  paper és basic en l’ecosistema, ja que descompon la matèria orgànica morta i algunes espècies simbiòtiques aporten nutrients a la vegetació.

En les darreres setmanes he fet uns quants itineraris per Collserola, i he trobat de tots tipus: comestibles com l’apagallums a les zones de pineda, tòxics com el pixacà a prop de la font del Ferro de Sant Just, alguns que creixen sobre els arbres com els lignícoles. Per la zona del Papiol, altres anys havia trobat ous del diable (de forma fàl·lica) o la gita de bruixa caracteritzats per la ferum que desprenen ja que fan servir les mosques per dispersar les espores. A la imatge podeu veure uns exemplars del gènere Boletus que vaig trobar ahir per la zona de Molins.

 

diumenge, 7 d’octubre del 2012

La fauna d’aquesta tardor


Portava ja una temporada sense fer cap entrada naturalista, degut a aquest estiu tant eixut i al poc èxit en les meves troballes faunístiques. Però ha arribat la tardor i el canvi estacional i les pluges han revertit aquesta situació. Què podem trobar aquests dies a la muntanya? Estem en l’època de migració d’ocells del nord cap al sud i aquests animals segueixen la línia de costa en el seu viatge. Des de qualsevol talaia litoral o fins i tot des de la mateixa ciutat podem veure aligots, falcons, milans... no us imagineu una processó de rapinyaires, però si es veuen freqüentment. A part de parlar dels omnipresents senglars, visibles al fer-se fosc molt a prop de Barcelona, és un bon moment pels animals de petita grandària. Els amfibis com el gripau corredor, la salamandra o el gripauet de punts  han sortit a reproduir-se en els tolls i les fonts. Els vidriols i les serps prenen hàbits més crepusculars i es poden veure pels camins o fondalades. Les cries de sargantanes comunes es poden veure corretejar pels camins. Les aranyes com la tigre de la fotografia, teixeixen  els seus paranys pels insectes desprevinguts. Els pregadéus desprès de reproduir-se, acaben el seu cicle vital. Les femelles us poden aparèixer pels camins, els pobrets mascles... També podeu trobar algun petit vertebrat mort a les carreteres o pistes forestals, els pobres surten a buscar menjar per la nit i són atropellats. Bé, us acabo de fer només un petit repàs, que us serveixi d’estimulant i obriu bé els ulls.

diumenge, 23 de setembre del 2012

De Martorell a Castellbisbal, per la Torre fossada i el gorg de la Botzegada.


Aquesta vegada us presento una ruta que vaig fer aquest mes de juliol, als voltants del riu Llobregat. El recorregut és curtet, d’uns 10 km i es pot fer en tres hores tranquil·lament. Comencem a caminar a l’estació dels FGC de Martorell Vila, sortim de l’estació per seguir unes marques de pintura que ens fan pujar. Arribem a una pista perpendicular i anem a la dreta fins a la Torre fossada del telègraf. Des d’aquesta edificació del s. XIX dedicada a la comunicació de senyals òptiques gaudim d’unes vistes estupendes del veí Ordal, de la vila de Martorell i del Llobregat amb el pont del Diable. Pugem fins arribar al Puig de Forques, a l’esquerra veiem els massissos de  Puigventós i Montserrat. Baixem per la pista o per corriols que ens fan de drecera per la pineda, tot seguint unes marques liles i blanques. Arribem a una pista gran que fem a l’esquerra, passem per un túnel i fem a la dreta entre les vies de l’AVE i les de rodalies. Girem a l’esquerra sota les vies de l’AVE en direcció al Casal Benviure, edifici noucentista de color vermell que pertany a la masia de Can Coromines. Passem per sobre el torrent de Pegueres i deixem a la dreta la ctra. que ens durà al poble de Castellbisbal. Caminem per una zona de vegetació baixa a on és fàcil detectar la presència de mamífers, trobem excrements i petjades de guilla, i possiblement ens sorprendrà la presència d’algun espantadís conill. El corriol ens menarà al torrent de Pegueres a on podrem contemplar els gresos i els conglomerats rogencs als talussos i el material erosionat per l’aigua, sobre el que caminem. Obviarem un camí a la dreta i passem a tocar de finques agrícoles. Sortim a una zona vallada a on trobem una àrea d’acampada, anem a la dreta i tot seguit agafem un corriol a l’esquerra. Caminem per un corriol estret entre alzines, marfulls, esbarzers,... passem per sobre de dos pontets i arribem al gorg o font de la Botzegada. Trobem un salt d’aigua i un gorg no gaire profund, però força fotogènic. El nivell d’aigua fluctua en funció de les pluges, però podem trobar tota una fauna d’insectes aquàtics com l’escorpí aquàtic o larves de libèl.lules o espiadimonis. Ara només hem de retrocedir fins al pas sota les vies fèrries. I als pocs metres a l’esquerra trobem l’estació de RENFE de Castellbisbal.

 

dijous, 6 de setembre del 2012

Muntanyes d'Ordal


Aquest mes d’agost, l'editorial Piolet ha editat el mapa de les Muntanyes d’Ordal a escala 1:20.000. Pels que no coneixeu la zona aquest mapa és la continuació per ponent del Garraf. La cartografia cobreix un espai natural molt singular des del punt de vista geològic (només fa falta mirar els conglomerats rogencs de la portada), paisatgístic, amb gran possibilitat de recorreguts, amb bona comunicació de transport públic i possiblement el que molts excursionistes valoren: poc transitat per humans. També trobem alguna petita pega, la presència de moltes urbanitzacions, però que no entorpeixen la realització d’itineraris. Al mapa a part dels GR i PR de la zona us he seleccionat sis itineraris, que podeu trobar marcats i amb informació tècnica:

1-      Circular pel poble de l’Ordal per l’avenc. Petit recorregut circular per zona boscosa (pineda i alzinar) amb la visita al curiós avenc. Aquest si que l’hem de fer en vehicle privat, ja que el poble té molt poca cobertura amb bus. De pas que fem la ruta podem aprofitar per tastar les seves famoses coques.

2-      Recorregut per Olesa de Bonesvalls, per la cocona del Llauner i el GR-5. Recorregut circular per zona boscosa i zona calcària. Podem visitar el poble amb els seus múltiples pous i el seu hospital medieval.

3-      Volta al turó de Montgoi per les Torretes. Petit recorregut que el podem començar a Martorell Vila (FGC) i visitar diverses mostres del patrimoni humà de l’Ordal com les torretes o la mina de plom.

4-      De Corbera a Gelida per la cinglera del Calaix. Recorregut lineal publicat a la revista Vèrtex (núm. 240. Gener- febrer 2012). Passa per terreny agrícola i boscós, la nomenada cinglera calcària del Calaix, el cim de la Roca Foradada, el castell de Gelida,...

5-      Travessa pels boscos de l’Ordal: des de Gelida fins a Vallirana. Aquesta juntament amb la núm. 6, les podeu trobar a 20 excursions a peu pel voltant deBarcelona, en transport públic. Per a mi la millor de l’Ordal, ja que passem pels principals cims com el Roc de Forellac i el Puig d’Agulles, boscos solitaris, el monestir de Sant Ponç amb la seva font,...

6-      Des de Torrelles fins a Vallirana, pel Puig Vicenç i les Penyes del Moro. Aquí també pugem a dos cims, caminen per terreny boscós i veiem unes vistes que arriben fins a Barcelona.

dimarts, 21 d’agost del 2012

Ressenyes excursionistes


Una tarda qualsevol passant a prop d’una botiga de muntanya vaig fullejar uns papers d’un centre excursionista. Parlava d’un concurs de ressenyes de muntanya, vaig decidir presentar-ne una en el meu estil. La meva sorpresa va ser que vaig resultar premiat. Aquest any vaig decidir presentar-me a la tercera edició del concurs organitzat pel centre excursionista, que no és altre que el  Foment Martinenc i vaig tornar a sortir premiat, i com a guanyador de la modalitat d’excursionisme. I per si fos poc la revista Vèrtex l’ha publicat en el seu número de juliol- agost. Això et dóna ales per continuar apostant pel mateix format d’excursionisme: recorreguts lineals, sempre en transport públic i destacant aspectes naturalistes i antròpics. En aquest cas la ruta es titula Dels boscos del Maresme a la plana del Vallès, el recorregut és d’uns 15 km i la dificultat és mitjana. Comença a Cabrils i la primera part remunta la carena de la Serralada Litoral, passant per la base del turó de Céllecs. A continuació visitem l’ermita romànica de Sant Bartomeu de Cabanyes i la font propera. Aquí enganxem amb el PR de la ruta prehistòrica, a on visitem algunes mostres megalítiques. Ara ens toca canviar totalment de registre i apropar-nos al riu Mogent amb la seva planícia agrícola, per acabar a la població vallesana de Granollers. Si teniu ocasió de fullejar-la no us decebrà i crec que és una bona proposta per aquest final d’estiu.  

divendres, 20 de juliol del 2012

Evolució del material d’excursionisme


Quan vaig començar a fer les primeres excursions a principis dels noranta em vaig comprar les primeres botes, les quals després de cada sortida inevitablement em feien  nafres. Recordo també que fins fa no molts anys portava mitjons normals, samarretes de cotó, texans.... roba que després d’una estoneta estava xopa i em causava més d’un maldecap a la pell. Per això en aquesta entrada, m’he decidit a explicar quatre cosetes, que a mi em van bé sobre el material de muntanya. Aquí va:

-          Motxilla: important que tingui subjecció a la cintura, les d’abans a les poques hores carregaven el coll. Amb una “camel bag”, bossa del camell o gep del camell, es a dir un dipòsit d’aigua amb un tub que et permet hidratar-te sense treure la motxilla. Per a mi un invent fantàstic, el pes es distribueix per la columna i no et descompensa.

-          Calçat: important que tingui membrana impermeable, però més que això, és trobar l’adequat a la forma del teu peu. O ample o més estilitzat, i confiar en una o dues marques que t’agradin.

-          Mitjons: tècnics i antibutllofes, encara que siguin una mica carets. Si patiu de butllofes, es aconsellable fer servir vaselina abans de la sortida.

-          Samarretes, roba interior i pantalons transpirables: aquesta tecnologia de fibra sintètica  ha estat un avenç molt significatiu en quant a comoditat i prevenció de problemes a la pell.

Amb aquesta roba i motxilla més tècnica, puc fer rutes caminant al voltant de sis hores sense cap mena de problema: ni irritacions, ni mals d’esquena, ni butllofes....


diumenge, 1 de juliol del 2012

Serralada Litoral: Tiana- Mollet


Porto una bona temporada investigant la banda obaga de la Serralada Litoral per descobrir fonts i indrets rellevants per un projecte que tinc a les mans. Aquí us poso una de les rutes que vaig fer en la meva labor investigadora. Arribem a Montgat i agafem el bus B-29 fins al poliesportiu de Tiana. Aquí començo a caminar fins a la font de l’Albà, pujo fins al cementiri del Còlera i arribo al coll de Montalegre. Deixo la Conreria a l’esquerra i pel camí asfaltat arribo a la font de les Monges. És una autèntica pena veure aquest espai tant deixat. Continuo per la urbanització fins a agafar la pista forestal que em portarà a altre, que agafo en pujada fins a on es troba la font dels Castanyers en un espai molt curiós, amb cases i un restaurant. Aprofito per esmorzar i reflexiono per desfer el camí, per pujar fins al turó de les Maleses, penso que és una llàstima retrocedir tant camí quan veig la torre a sobre meu. Retrocedeixo una mica i trobo un corriol a la dreta, l’agafo fins a un altre de perpendicular que faig a la mateixa ma. Arribo a un altre també perpendicular i crec que el conec d’un dia que vaig pujar de la font de la Guineu, i efectivament de baixada arribo a l’esmentada font. Surto a un camí gran que faig a la dreta i arribo a la pista gran que a l’esquerra em duria a l’ermita de Sant Cebrià de Cabanyes. Faig un trosset seguint unes indicacions que porto per arribar a la font dels Avellaners, però veig que el camí està molt embrossat, desisteixo. Continuo a la dreta passo a prop de Can Torrents Vell i a l’alçada del cementiri em desvio a la dreta. Vorejo el restaurant i arribo a la plaça de les Glòries Catalanes, amb la font de Sant Pere, el lledoner monumental i les restes de l’església vella. Baixo fins a la pista de sota i arribo a la ctra. principal de Sant Fost. Ara només he de baixar, creuar el Besòs i arribar-me a Mollet- Sant Fost a on agafo el tren de tornada. He estat a prop de 4 hores i he fet uns 13-14 km.

diumenge, 17 de juny del 2012

Caminant entre Cerdanyola i Vallvidrera


Avui us presento un recorregut que vaig fer el dijous passat per la tarda, aprofitant aquestes tardes primaverals tan propícies per caminar. Arribem a Cerdanyola, sortim de l’estació i enfilem amunt fins a la “C” que trobem a la placeta. Passem pel riu Sec (que porta bastant aigua), sortim del casc urbà i fem via fins  a la riera de Sant Cugat. En aquest curs d’aigua trobem molts barbs de rius, granotes comunes, tòtils i alguna serp d’aigua. Com no hi havia molta gent, vaig decidir no fer cap drecera, i continuar per la pista d’Horta, passem sota l’aqüeducte del Ripoll (a la ruta 3, de 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona trobareu més informació). A l’esquerra trobem l’ermita de Santa Maria de les Feixes, recentment restaurada (des del meu parer, no gaire apropiadament). Passem Can Catà i quan portem uns 4 km a l’esquerra trobem la font de Can Lloses, entre til·lers, convidant al descans. Una mica després abandonem la pista i seguim les petges del GR cap a la dreta, per fer un tros boscà i ombrívol que ens durà a la font de les Heures i a la font Vella de Can Ferrer. Agafem el corriol a la dreta que surt després de l’última font, sortim a una pista i anem a l’esquerra. Arribem a la carena litoral barcelonina, una mica a ponent ens quedaria el Forat del Vent. Remuntem i per una pista recentment preparada arribem al Portell de Valldaura, als 7 km aproximadament. Només passar el pontet agafem un corriol a la dreta que en fort pendent ens menarà al turó de Valldaura i a continuació, per corriols selvàtics arribem al turó de la Magarola. Amb el dia clar, les vistes barcelonines són esplèndides. Aquí vaig decidir evitar la pujada al turó de Sant Cebrià i continuar per la pista, se’m va fer un xic monòton però al final vaig arribar a Vista Rica cap als 10 km. Després de travessar l’Arrabassada i fer una desena de metres per la ctra. del Tibidabo, a la dreta ens surt un corriol, l’agafem. Pugem pel bosc, i a la dreta al costat d’un gran plataner trobem la font de la Salamandra. Acabada de netejar, i amb una prunera al costat. Continuem fins al Coll de la Vinassa, i anem a la dreta, seguim les marques fins a la font del Canet i la seva surera. Arribem a una pista gran i anem a la dreta baixant per l’alzinar. Passem a tocar del centre d’informació de Collserola, de Vil·la Joana i per les escales arribem a la parada de FGC del Baixador de Vallvidrera, després d’haver fet uns 13,5 km en unes 3h i 30 minutets.

dissabte, 2 de juny del 2012

Premis Liebster


Fa pràcticament un any i mig que vaig començar a escriure en el blog que teniu al davant. En un principi la idea és difondre el patrimoni que tenim a prop de l’àrea metropolitana de Barcelona i sempre fent servir el transport públic. Tafanejant en diferents blogs havia sentit a parlar dels premis Liebster (paraula alemanya que vol dir favorit) i aquesta setmana he tingut la sort de ser escollit per Xino Xano. Excursions per a no excursionistes entre la seva tria. Crec que és una iniciativa molt interessant per estendre la xarxa entre gent amb les mateixes aficions. Aquí us poso la meva tria:

-          La brolla d’en Toni: blog centrat principalment en la Serralada Litoral amb descripcions acurades de fonts, camins, lèxic,... una referència per trobar allò que busques  

-          Caminando con Blas: relats de l’autor sobre les seves gestes esportives, explicades de manera molt interessant, sobretot per un aficionat a córrer per muntanya

-          Patrimoni i muntanyes: blog sobre el patrimoni humà que trobem a la muntanya i que pot ser un gran centre d’interès per un recorregut

-          Collserola: podem trobar informació molt variada tan de rutes a peu, zones per córrer, com d’activitats culturals

-          Corriols: aquí trobarem rutes per diferents indrets de la geografia catalana amb un gran suport cartogràfic i visual

A continuació us poso les normes pels premiats, i crec que no fa falta dir-ho, sense cap compromís per continuar amb la cadena.

Les normes són:

1.- Copiar i enganxar el logo del premi al bloc, i enllaçar al blocaire que t’ho ha otorgat.

2.- Nominar als teus 5 blogs favorits (han de tenir menys de 200 seguidors) i deixar un breu comentari en els seus blocs per fer-los saber que han rebut el guardó.

3.- Demanar i esperar que aquests bloggers passin el guardó a altres 5 blogs.


dissabte, 26 de maig del 2012

Recorregut naturalista per Collserola


Moltes vegades tenim la idea que les muntanyes al voltant de les ciutats són pobres en biodiversitat i que hem de recórrer boscos atapeïts per veure animals, res més lluny de la realitat. La major part de les meves sortides per fer observacions de fauna són a la banda sud-est de Collserola, al paisatge mosaic comprés entre El Papiol i Esplugues, format per pinedes, alzinars, barrancs, herbassars, brolles amb garric i ginesta, conreus amb masies,.... El recorregut que us presento avui, el comencem a L’Hospitalet (es pot començar a la Diagonal, a la parada de Zona Universitària), travessem el parc Cervantes i pugem fins a la falda de Sant Pere Màrtir. En aquest turonet castigat pels incendis, trobem clapes de pins, ametllers, figueres, ginesta,... abunden els conills, les serps verdes, i els xoriguers. Trobem disperses antigues basses per sulfatar que daten del temps de la fil·loxera, quan tota aquesta zona eren vinyes. En aquests pous viuen tòtils, petits gripaus de la banda de solana. Arribem a la plaça Mireia i girem a l’esquerra per buscar la font del Ferro, porxada i convidant al descans. Baixem per anar a buscar el seu torrent amb una bona massa d’alzinar i la bassa de Can Baró amb els seus capgrossos. Pel camí podem veure algun sargantaner gros (sargantanes amb la cua molt llarga, cada cop més escasses) o algun ratolí. Deixem a la dreta el camí cap a la font del Rector i passem l’entrada a les instal·lacions d’aigua. Molt a prop està la riera de Sant Just, un dels pocs punts de Collserola a on encara es reprodueix el gripau comú. A l’esquerra trobem el corriol dels Ametllers, recentment restaurat, sortim a una pista gran, asfaltada. Anem a la dreta fins Can Merlés, una mica abans a la dreta trobem l’accés a la font, mereix la pena visitar-la amb el seu curiós sistema d’extracció d’aigua. Fem un tros molt feixuc per asfalt en pujada (passen pocs cotxes) i una mica abans d’arribar a la ctra. de Molins- Vallvidrera agafem un corriol a l’esquerra. En la major part del recorregut veurem pinyes rossegades per esquirols i furgades de senglars. Pugem un tros de pista i arribem a un nus de camins, baixem pel corriol desdibuixat que tenim enfront fins a petar a una pista gran. Ara descendim cap  a la vall de Sant Feliu, amb la pedrera enfront. Anem a l’esquerra i ens anem atansant a la Penya del Moro i el seu poblat ibèric (val la pena pujar, contemplar les vistes i possiblement algun rapinyaire). Ara descendim veient tota la vall de Sant Just i agafem un corriol a l’esquerra pel pedregar. Deixem un colomar i anem a la dreta. De mica en mica, entre ametllers i garrofers arribem a Can Gelabert, amb la seva bassa amb granotes. D’aquí passem la riera de Sant Just i pel polígon entrem al casc urbà a on trobem parades de bus i el Trambaix.

dimarts, 15 de maig del 2012

Córrer pel riu Llobregat, entre Sant Boi i L’Hospitalet.


Ja fa un temps que surto a investigar el camí de la llera del riu Llobregat i els possibles accessos des de diferents localitats. El camí del riu és molt freqüentat per les seves característiques: camí ample, pla, amb bones vistes,... Aquí us proposo un tros que vaig fer corrent la setmana passada entre Sant Boi i L’Hospitalet d’uns 13 km aproximadament. Vaig arribar en els FGC a Molí Nou (era dia de vaga, però no vaig tenir problemes), després d’estirar pujo en direcció a la Colònia Güell. La deixo a la dreta i vaig a un pontet que està per sobre la parada dels FCG de la Colònia (1km corrent i ens estalviem pagar un bitllet més car). A partir d’aquí baixo per anar per un camí de terra paral·lel a la ctra. que em permet contemplar zona agrícola a l’esquerra. Arribem a la parada de Molí Nou i anem a l’esquerra per zona agrícola oberta fins al Llobregat. Les vistes de Collserola i l’entorn són molt interessants. Ara sí, agafo el camí que deixa el riu a l’esquerra, o sigui vaig pel marge dret del riu (comptant sempre a partir del naixement del curs fluvial) fins al pont, per creuar-lo a l’alçada del camp de fútbol de l’Espanyol. La foto està presa des d'aquest punt, i ens permet contemplar un bon tros de l'Ordal. Ara només hem de continuar fins a l’autovia a on a l’alçada de la benzinera trobem un caminet que ens du fins a l’hospital de Bellvitge. Podem finalitzar aquí quan portem uns 10 km (jo vaig fer uns 3 km fins al meu barri). Si voleu més informació: http://www.parcriullobregat.cat/


dilluns, 30 d’abril del 2012

El senderisme i la fauna


De vegades coneguts o lectors de les meves rutes, m’han preguntat: trobaré tots aquests animals que comentes als teus recorreguts? Evidentment la resposta és no, per observar la fauna dels espais naturals, has de freqüentar molt el territori, saber els ritmes vitals de la fauna i tenir molta sort. Si parem atenció entre la vegetació, a les flors i volant podem veure tota una munió d’insectes: abelles, abellots, papallones, grills, escarabats,... Si mirem amunt en terreny boscós podem veure gaigs, garses, puputs, mallerengues,.... i en terreny més obert xoriguers, falcons, bernats pescaires, inclús alguna àliga. La fauna aquàtica és relativament fàcil de veure, els amfibis són nocturns però les seves larves o capgrossos les podem trobar a fonts, cisternes, basses, rierols,.... Si sortim a caminar un dia després de la pluja, veurem algun gripau buscant menjar i malauradament algun atropellat. Peixos com els barbs comú o el cua-roig els podem trobar als rierols amb una certa netedat. De mamífers forestals podem veure esquirols, senglars (cada cop més), ratolins o rates, musaranyes i segurament algun conill. Els altres mamífers com la mostela, la guineu o la geneta són més complicats de veure però ocasionalment podem trobar-los. Sargantanes, llangardaixos i serps com la de ferradura de la fotografia, trobada fortuïtament no són molt abundants, però els podem trobar en època primaveral.  Conjugar excursionisme i naturalisme, arriba a ser molt gratificant, ja que cada ruta sempre està sembrada de sorpreses.

diumenge, 15 d’abril del 2012

Llibres de muntanya per Sant Jordi, a L’Hospitalet.


Ja s’apropa la diada de Sant Jordi, aquell cavaller que va matar el drac per salvar la princesa. Encara que a mi personalment això de matar rèptils no m’estimula gaire, si que em motiva pel contrari el  costum de regalar llibres en aquest dia. I més quan el llibre és de muntanya, i per que aquest rotllo? Per informar-vos que el dilluns 23, de 19 a 20h em podreu trobar a una parada de la Rambla de L’Hospitalet  ( preparada per la biblioteca Tecla Sala) i si us passeu per allà podreu adquirir qualsevol dels meus dos llibres i mapes. Us els podreu portar dedicats i si voleu xerrar una estoneta. Pels que encara no els coneixeu, us faré un breu resum:

-          20 excursions a peu pel voltant de Barcelona. Entransport públic. Com el seu nom indica trobareu un recull de 20 sortides de diferents dificultats per les serres litoral i prelitorals al voltant de l’àrea metropolitana.

-          Barcelonés. 17 excursions a peu. Itineraris per les serres de Marina, Collserola i la muntanya de Montjuïc.

-          Garraf. Cartografia actualitzada per l’editorial Piolet, amb sis rutes marcades i breument ressenyades.

divendres, 6 d’abril del 2012

Córrer per la carena litoral de Collserola


Avui us presento altra aventureta de les meves corrent per Collserola. Aquesta en concret ressegueix la banda més propera de la serra, la que permet copsar vistes sobre la ciutat i la planícia litoral. El recorregut és de 18-19 km, amb pujades i baixades constants.  Comença a la parada de RENFE de Ciutat Meridiana tot pujant pel carrer Vallcivera, deixant l’aqüeducte a la dreta hem de pujar per les escales, alternant corriols i carrers asfaltats de Torre Baró fins arribar al principi de la Ctra. de les Aigües. Aquest primer tram de pujada el vaig fer caminant per escalfar la màquina. Ara sí, començo a córrer per la pista tot girant a l’esquerra per arribar al coll de la Ventosa (una mica abans deixo la baixada a la font del Ferro, Barcelonès 17 excursions a peu). Passo per sobre la ctra. del Cementiri i pujant, i baixant arribo al Portell de Valldaura. Aquest tram és bastant exigent i transcorre per corriol. Aquí valoro la opció de pujar al turó de la Magarola o fer tota la marrada de la pista, opto per la segona opció. Aquest tram més planer em permet contemplar Barcelona amb tranquil·litat. Ara sí, pujo fins al turó de Sant Cebrià per sobre de la gossera i baixo fins a Vista Rica. Deixo camins, entre ells el que hem duria a la Font Groga i per corriol surto a l’Arrabassada. La creuo amb compte i pujo uns metres per asfalt en direcció al Tibidabo, per agafar el corriol en pujada cap a la font de la Salamandra i el coll de la Vinassa. Estiro una mica, bec i menjo i continuo passant per la falda del Tibidabo. Faig un trosset asfaltat que em fa passar sota la torre de Collserola i baixo per un tros amb molt pendent. Travesso Vallvidrera i pujo fins al turó d’en Cors, ara només haig de continuar per la pista i encarar la última pujada fins a Sant Pere Màrtir. Després de recuperar l’alè, baixo pel corriol fins al mirador dels Xiprers, faig el tros més pedregós i divertit fins petar al parc de Cervantes. Ara només creuo la Diagonal i arribo a l’Hospitalet cansat però molt satisfet.

diumenge, 25 de març del 2012

Garraf- Ordal, entre Castelldefels i Sant Boi


Aquesta travessa pel Garraf i l’Ordal la vaig realitzar la setmana passada, tot invertint unes 5h i mitja, en recórrer els 21 km i escaig de recorregut. Un cop arribem a l’estació de Castelldefels hem de seguir pel carrer de l’Església tot veient el castell a sobre nostre fins arribar a la zona de Vistalegre. Aquí hem de buscar la riera de la Sentiu fins a sortir a les cases del mateix nom. Tot seguint les petges del PR C 39, passem per la font de la Sentiu i per diverses masies, fins a trobar el camí medieval (antic camí utilitzat per pujar al castell d’Eramprunyà) a trams empedrat que ens menarà pel conglomerat rogenc al GR 92. Pujarem pel terreny calcari fins a la Clota sota les Agulles, una mica després de passar el pou, la bassa i les runes de la Clota agafarem un corriol a la dreta. Passem la ctra. i sortim a la rectoria de Begues, nucli primigeni del municipi. Baixem per la pista asfaltada per agafar la pista a la dreta del PR C 162, que ens farà descendir per terreny rogenc fins a la curiosa i fotogènica Roca del Barret. Remuntarem fins al Puig d’Endi i baixarem per Costa Fustera fins a la urbanització de Can Güell. Fem un trosset d’asfalt fins a agafar un corriol a la dreta que ens menarà a l’oratori de Sant Martí de Porres i més tard a la torre de guaita del turó del Tabor. Parem i contemplem les vistes litorals i boscoses. Anem fent per la pista fins arribar al coll de Querol, en aquest nus de camins hem d’anar recte fins arribar-nos als conreus de cirerers. Tímidament, algun ja havia començat a florir, continuem en baixada i arribem al restaurant de Santa Bàrbara del Llor. Baixem tot recte i entrem a la Ciutat Cooperativa de Sant Boi a on trobem la parada dels FGC de Molí Nou.

dijous, 8 de març del 2012

De Sant Quirze a Sant Cugat, per la serra de Galliners i el Camí dels Monjos.


La ruta que us descric a continuació la vaig fer al desembre passat entre les poblacions de Sant Quirze i Sant Cugat del Vallès. Sortim de la parada dels FGC de St. Quirze i passem pel casc urbà (carrers Pau Casals, Santiago Rusiñol i Daurador) fins arribar al parc de Can Feliu. Aquí agafem el GR 173 i caminem al costat del torrent de la Betzuca fins arribar-nos a Can Ponsic. Agafem el PR i pugem per la serra de Galliners, aquesta serra és un corredor verd entre els espais agrícoles de Terrassa- Sabadell i Collserola. Caminem per terreny obert amb arboç, roures, romaní,... al terra podem veure rastres de la presència de conills. A dalt la carena trobem el Camí dels Monjos, itinerari que a la dreta ens duria a la Mola i a l’esquerra a Sant Cugat, final del nostre itinerari. Passem pel coll de la Creueta i entrem al parc forestal de Can Barata. Caminem per la boscúria fins al turó d’en Camps i contemplem les vistes fantàstiques de Montserrat. Trepitgem asfalt i passem per la rotonda de la B- 30 i l’AP- 7. Passem davant els estudis de la TVE, anem seguint les indicacions que ens faran passar per les estacions de FGC de Sant Joan i Volpelleres. Continuem pel casc urbà de Sant Cugat fins arribar-nos al monestir, inici o final del Camí dels Monjos. Molt a prop trobem la parada dels FGC. Per fer tot el recorregut d’uns 14- 15 km, vaig invertir unes 4 h, sense comptar parades.

dissabte, 25 de febrer del 2012

Excursionisme i transport públic, a Vèrtex


En el número de gener- febrer de la revista Vèrtex podeu trobar un article fet per mi. Els que heu rebut el número segurament ja haureu endevinat que es tracta de Excursionisme i transport públic. La filosofia d’aquestes rutes és la mateixa que podeu trobar en els llibres i al blog: travesses lineals entre dues localitats i dissenyades per utilitzar el transport públic. Cada ruta porta unes indicacions tècniques, un petit resum amb un mapa i una descripció detallada de l’itinerari. I us preguntareu, per on són aquests recorreguts?

-          Per l’Ordal, entre Corbera i Gelida

-          Pel Garraf, entre Gavà i Castelldefels

-          Per la Serralada Litoral, entre Teià i Alella

-          Pel Corredor, entre Llavaneres i Mataró

-          Pel puig Ventós, entre Olesa i l’Aeri de Montserrat

A per cert! També trobareu una curiosa ressenya sobre 20 excursions a peu pel voltant deBarcelona.

diumenge, 12 de febrer del 2012

Caminant per Collserola, entre Cerdanyola i Barcelona.


El recorregut descrit a continuació transcorre per la banda de llevant de la serra de Collserola, només és de 9 km i es pot fer en unes 2h i 30 minuts. Tenim múltiples opcions per anar entre Cerdanyola i Barcelona, al llibre 20 excursions a peu en transport públic, teniu altre opció a la ruta 3. El recorregut que us explicaré, transcorre principalment per alzinar, visitarem diverses fonts i pujarem a la carena litoral, gaudint de les seves fantàstiques vistes. Després de recórrer una mica del casc urbà de Cerdanyola, passarem la riera de Sant Cugat, a on podrem observar la població de barbs cua-roig que hi viuen i una mica després veurem un dels sis trossos de l’aqüeducte del Vallès que trobem a Collserola. A continuació seguirem les petges del GR 92 i passarem davant de Can Catà. Poc després girem a l’esquerra cap a Can Fermí i a la dreta per un corriol fins a la font de Can Lloses. Deixem aquesta font entre til·lers i tornem a agafar la pista amb les marques del GR. Veurem Can Lloses transformat en centre caní a l’esquerra i les marques ens faran deixar la pista, per entrar en un corriol exuberant que ens durà a la font de les Heures i  a la de Can Ferrer, en aquesta última al bassal podem trobar larves de salamandra. Pugem fins al forat del Vent, i anem a l’esquerra amb la ciutat al nostres peus, travessem la ctra. del Cementiri i al poc trobem a l’esquerra la font de Santa Eulàlia. Baixem i travessem la ctra. Alta de les Roquetes que a l’esquerra ens duria al cim de la Torre del Baró. Passem per terreny obert i sortim al barri de Canyelles, a on en baixada arribem a la parada de metro del mateix nom.

dissabte, 28 de gener del 2012

Els ametllers i la pol.linització


Fa ja uns dies que els ametllers comencen a estar florits, no és l’única planta mediterrània amb flors que podem trobar en aquesta època, però si probablement la més vistosa. Veient això se m’ha ocorregut parlar de la pol·linització, és a dir el transport del pol·len de la part masculina d’una flor a la femenina d’altre. Moltes plantes produeixen flors poc vistoses, però amb gran quantitat de pol·len com l’alzina o el pi, aquestes són les que utilitzen el vent com a mitjà de dispersió. Però la gran majoria utilitzen als insectes (en alguns casos les sargantanes o alguns ocells) per fer la dispersió dels seus espermatozoides (situats a dintre del pol·len). Com l’hivern ha estat suau les abelles solitàries, les de la mel o els borinots comencen a freqüentar les flors, més tard veurem escarabats, mosques, o papallones amb la seva espiritrompa que seran els encarregats de col·laborar en la reproducció vegetal. Això de col·laborar és un dir, els animals obtenen un benefici en forma de nèctar i pol·len amb un gran valor nutritiu.

diumenge, 8 de gener del 2012

Les travesses al blog durant el 2011


Ara fa justament un any que vaig començar aquest blog de difusió de rutes en transport públic i entrades sobre natura anomenades “el racó del naturalista”. La meva experiència ha estat molt positiva amb 44 entrades: 18 del racó naturalista, 10 d’informació diversa, i  16 travesses en transport públic (de les quals dos són vídeos fets per mi i dos filmacions de l’extinta TV L’Hospitalet). He pensat com a primera entrada d’aquest any 2012, fer un llistat d’aquestes en funció de l’espai natural, com una mena d’índex del 2011. Al costat veureu el mes de publicació, encara que si pitjeu a sobre anireu a l'entrada corresponent.
Collserola:

1-      Del Papiol a la Floresta. Febrer

2-      De Vallvidrera a Sant Cugat. Maig




Marina- Litoral:


8-      Ruta pel Maresme a la TV de L'Hospitalet. Tiana Teià. Abril



Garraf:



Ordal:

Foix- Olèrdola: