dimarts, 27 de desembre del 2011

Ruta gravada per la Serralada Litoral


Com a última entrada d’aquest any us presento una filmació que vaig fer divendres passat sobre una ruta del llibre 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona. En transport públic. Al mes de juliol vaig filmar una per Collserola i ara la segona, per la Serralada Litoral. Crec que una mica millorada: he intentat que no es senti el clic de la càmera (no sempre ho he aconseguit), el Bosc Bonic és molt difícil de transmetre mitjançant imatges, però ho he intentat, les fonts amb el sorollet de l’aigua crec que convida a visitar-les, la filmació de les larves de salamandra m’ha quedat poc nítida degut a les ones de l’aigua,...Però resumint, la intenció com sempre submergir-vos durant uns 8 minuts i escaig en una ruta que es pot fer en un matí tranquil·lament per un indret poc freqüentat i amb una visió hivernal de la muntanya, que de vegades no tenim.  

diumenge, 11 de desembre del 2011

Córrer per Collserola: Sant Cugat- L'Hospitalet


Avui faig una entrada una mica diferent: fer una excursió corrent per muntanya o un entrenament diferent utilitzant el transport públic. Ahir vaig decidir agafar el FGC fins a Sant Cugat i travessar tota Collserola fins a L’Hospitalet, recorregut que ja he fet moltes vegades caminant. El recorregut és de 18- 19 km, i la duració depèn de la forma física del corredor. Des de l’estació s’ha de fer un tros d’asfalt pla fins al Pla del Vinyet a on surt la pista forestal, que ens fa passar al costat de la Torre Negra i ens porta a Can Borrell. Aquest primer tros és molt agradable, per pista ample i  serveix d’escalfament. A continuació recorrerem la riera de Sant Medir entre bosc, passant-la varis cops fins arribar a una clariana. A la dreta ens queda la font de Sant Sever a on ens podrem hidratar. Remuntem una miqueta i deixem a l’esquerra Can Gener, aquí si baixem a l’esquerra arribaríem a la font de Sant Medir i pel viaducte, a l’ermita. Però a l'anar corrent és més factible fer la pista fins arribar a una altre més gran. Uns metres a l’esquerra trobem la font del Maño, més val veure, per que ara haurem de remuntar la carena litoral, part més dura del recorregut. I efectivament, pugem per la pista asfaltada, passem per Can Puig i arribem a la ctra. de l’Arrabassada. La fem uns metres a l’esquerra i la creuem amb molt de compte, per agafar el corriol fins al coll de la Vinassa. Passem per sota les cases del Tibidabo i anem a la dreta per baixar cap a la Torre de Collserola. Pugem les escales i baixem fins a la ctra. que ens durà a Vallvidrera. Agafarem les escales marcades com a GR i petarem al Passeig de les Aigües. Zona molt freqüentada, però amb unes vistes de Barcelona espatarrants, la fem un trosset fins al mirador dels Xiprers (imatge un dia de tempesta, que per cert em va caure a sobre), a on trobem una font. Baixem pel corriol i arribem al parc de Cervantes i a la Diagonal, aquí trobareu metro, jo encara vaig baixar una mica més cap a L’Hospitalet.

dissabte, 3 de desembre del 2011

La diversitat de rèptils del Garraf


Avui us parlaré dels rèptils que podeu trobar al  Garraf. Aquest massís calcari és un hàbitat idoni per aquests vertebrats, ja que té una insolació molt alta, gran quantitat d’insectes, micromamífers, petits ocells,... que són les seves preses  i de refugis per aquests animals tant maltractats per la opinió pública. Al voltant de les construccions humanes podem trobar dracs de paret, sargantanes comunes i sargantaners grossos, guaitant algun insecte o termoregulant la seva temperatura corporal. Als fondals humits, entre les herbes i protegits per la cobertura vegetal trobem vidriols, llangardaixos sense potes que s’alimenten de petits invertebrats. Possiblement en el transcurs d’alguna caminada veurem passar algun llangardaix comú amb els ocels blaus característics del mascle o alguna petita bívia, llangardaix amb unes potetes minúscules. Sens dubte els animals més temuts i més comuns al Garraf, les serps, ens sorprendran pel camí o les trobarem atrapades en alguna de les múltiples cisternes d’ús agrícola abandonades pel massís; a on cauen o entren per caçar dracs i després no poden sortir. Estem parlant de l’escàs escurçó, de la serp verda, la blanca, la llisa o la ferradura (imatge). Totes molt beneficioses com a controladores de les poblacions de rosegadors. Però l’estrella d’aquest hàbitat és la tortuga mediterrània, viu entre la vegetació baixa o en antics bancals abandonats. Actualment trobem individus autòctons i d’altres alliberats en un procés de reintroducció dut a terme per varies associacions. Jo en les meves excursions n’he vist alguna, si per casualitat en trobeu, no oblideu que és un animal, no una joguina i s’han de deixar al seu hàbitat. Si voleu veure al centre d’informació de la Pleta en tenen un parell en un tancat.