Recorregut naturalista per Collserola

Moltes vegades tenim la idea que les muntanyes al voltant de les ciutats són pobres en biodiversitat i que hem de recórrer boscos atapeïts per veure animals, res més lluny de la realitat. La major part de les meves sortides per fer observacions de fauna són a la banda sud-est de Collserola, al paisatge mosaic comprés entre El Papiol i Esplugues, format per pinedes, alzinars, barrancs, herbassars, brolles amb garric i ginesta, conreus amb masies,.... El recorregut que us presento avui, el comencem a L’Hospitalet (es pot començar a la Diagonal, a la parada de Zona Universitària), travessem el parc Cervantes i pugem fins a la falda de Sant Pere Màrtir. En aquest turonet castigat pels incendis, trobem clapes de pins, ametllers, figueres, ginesta,... abunden els conills, les serps verdes, i els xoriguers. Trobem disperses antigues basses per sulfatar que daten del temps de la fil·loxera, quan tota aquesta zona eren vinyes. En aquests pous viuen tòtils, petits gripaus de la banda de solana. Arribem a la plaça Mireia i girem a l’esquerra per buscar la font del Ferro, porxada i convidant al descans. Baixem per anar a buscar el seu torrent amb una bona massa d’alzinar i la bassa de Can Baró amb els seus capgrossos. Pel camí podem veure algun sargantaner gros (sargantanes amb la cua molt llarga, cada cop més escasses) o algun ratolí. Deixem a la dreta el camí cap a la font del Rector i passem l’entrada a les instal·lacions d’aigua. Molt a prop està la riera de Sant Just, un dels pocs punts de Collserola a on encara es reprodueix el gripau comú. A l’esquerra trobem el corriol dels Ametllers, recentment restaurat, sortim a una pista gran, asfaltada. Anem a la dreta fins Can Merlés, una mica abans a la dreta trobem l’accés a la font, mereix la pena visitar-la amb el seu curiós sistema d’extracció d’aigua. Fem un tros molt feixuc per asfalt en pujada (passen pocs cotxes) i una mica abans d’arribar a la ctra. de Molins- Vallvidrera agafem un corriol a l’esquerra. En la major part del recorregut veurem pinyes rossegades per esquirols i furgades de senglars. Pugem un tros de pista i arribem a un nus de camins, baixem pel corriol desdibuixat que tenim enfront fins a petar a una pista gran. Ara descendim cap  a la vall de Sant Feliu, amb la pedrera enfront. Anem a l’esquerra i ens anem atansant a la Penya del Moro i el seu poblat ibèric (val la pena pujar, contemplar les vistes i possiblement algun rapinyaire). Ara descendim veient tota la vall de Sant Just i agafem un corriol a l’esquerra pel pedregar. Deixem un colomar i anem a la dreta. De mica en mica, entre ametllers i garrofers arribem a Can Gelabert, amb la seva bassa amb granotes. D’aquí passem la riera de Sant Just i pel polígon entrem al casc urbà a on trobem parades de bus i el Trambaix.

Córrer pel riu Llobregat, entre Sant Boi i L’Hospitalet.

Ja fa un temps que surto a investigar el camí de la llera del riu Llobregat i els possibles accessos des de diferents localitats. El camí del riu és molt freqüentat per les seves característiques: camí ample, pla, amb bones vistes,... Aquí us proposo un tros que vaig fer corrent la setmana passada entre Sant Boi i L’Hospitalet d’uns 13 km aproximadament. Vaig arribar en els FGC a Molí Nou (era dia de vaga, però no vaig tenir problemes), després d’estirar pujo en direcció a la Colònia Güell. La deixo a la dreta i vaig a un pontet que està per sobre la parada dels FCG de la Colònia (1km corrent i ens estalviem pagar un bitllet més car). A partir d’aquí baixo per anar per un camí de terra paral·lel a la ctra. que em permet contemplar zona agrícola a l’esquerra. Arribem a la parada de Molí Nou i anem a l’esquerra per zona agrícola oberta fins al Llobregat. Les vistes de Collserola i l’entorn són molt interessants. Ara sí, agafo el camí que deixa el riu a l’esquerra, o sigui vaig pel marge dret del riu (comptant sempre a partir del naixement del curs fluvial) fins al pont, per creuar-lo a l’alçada del camp de fútbol de l’Espanyol. La foto està presa des d'aquest punt, i ens permet contemplar un bon tros de l'Ordal. Ara només hem de continuar fins a l’autovia a on a l’alçada de la benzinera trobem un caminet que ens du fins a l’hospital de Bellvitge. Podem finalitzar aquí quan portem uns 10 km (jo vaig fer uns 3 km fins al meu barri). Si voleu més informació: http://www.parcriullobregat.cat/

El senderisme i la fauna

De vegades coneguts o lectors de les meves rutes, m’han preguntat: trobaré tots aquests animals que comentes als teus recorreguts? Evidentment la resposta és no, per observar la fauna dels espais naturals, has de freqüentar molt el territori, saber els ritmes vitals de la fauna i tenir molta sort. Si parem atenció entre la vegetació, a les flors i volant podem veure tota una munió d’insectes: abelles, abellots, papallones, grills, escarabats,... Si mirem amunt en terreny boscós podem veure gaigs, garses, puputs, mallerengues,.... i en terreny més obert xoriguers, falcons, bernats pescaires, inclús alguna àliga. La fauna aquàtica és relativament fàcil de veure, els amfibis són nocturns però les seves larves o capgrossos les podem trobar a fonts, cisternes, basses, rierols,.... Si sortim a caminar un dia després de la pluja, veurem algun gripau buscant menjar i malauradament algun atropellat. Peixos com els barbs comú o el cua-roig els podem trobar als rierols amb una certa netedat. De mamífers forestals podem veure esquirols, senglars (cada cop més), ratolins o rates, musaranyes i segurament algun conill. Els altres mamífers com la mostela, la guineu o la geneta són més complicats de veure però ocasionalment podem trobar-los. Sargantanes, llangardaixos i serps com la de ferradura de la fotografia, trobada fortuïtament no són molt abundants, però els podem trobar en època primaveral.  Conjugar excursionisme i naturalisme, arriba a ser molt gratificant, ja que cada ruta sempre està sembrada de sorpreses.

Llibres de muntanya per Sant Jordi, a L’Hospitalet.

Ja s’apropa la diada de Sant Jordi, aquell cavaller que va matar el drac per salvar la princesa. Encara que a mi personalment això de matar rèptils no m’estimula gaire, si que em motiva pel contrari el  costum de regalar llibres en aquest dia. I més quan el llibre és de muntanya, i per que aquest rotllo? Per informar-vos que el dilluns 23, de 19 a 20h em podreu trobar a una parada de la Rambla de L’Hospitalet  ( preparada per la biblioteca Tecla Sala) i si us passeu per allà podreu adquirir qualsevol dels meus dos llibres i mapes. Us els podreu portar dedicats i si voleu xerrar una estoneta. Pels que encara no els coneixeu, us faré un breu resum:

-          20 excursions a peu pel voltant de Barcelona. Entransport públic. Com el seu nom indica trobareu un recull de 20 sortides de diferents dificultats per les serres litoral i prelitorals al voltant de l’àrea metropolitana.

-          Barcelonés. 17 excursions a peu. Itineraris per les serres de Marina, Collserola i la muntanya de Montjuïc.

-          Garraf. Cartografia actualitzada per l’editorial Piolet, amb sis rutes marcades i breument ressenyades.

Córrer per la carena litoral de Collserola

Avui us presento altra aventureta de les meves corrent per Collserola. Aquesta en concret ressegueix la banda més propera de la serra, la que permet copsar vistes sobre la ciutat i la planícia litoral. El recorregut és de 18-19 km, amb pujades i baixades constants.  Comença a la parada de RENFE de Ciutat Meridiana tot pujant pel carrer Vallcivera, deixant l’aqüeducte a la dreta hem de pujar per les escales, alternant corriols i carrers asfaltats de Torre Baró fins arribar al principi de la Ctra. de les Aigües. Aquest primer tram de pujada el vaig fer caminant per escalfar la màquina. Ara sí, començo a córrer per la pista tot girant a l’esquerra per arribar al coll de la Ventosa (una mica abans deixo la baixada a la font del Ferro, Barcelonès 17 excursions a peu). Passo per sobre la ctra. del Cementiri i pujant, i baixant arribo al Portell de Valldaura. Aquest tram és bastant exigent i transcorre per corriol. Aquí valoro la opció de pujar al turó de la Magarola o fer tota la marrada de la pista, opto per la segona opció. Aquest tram més planer em permet contemplar Barcelona amb tranquil·litat. Ara sí, pujo fins al turó de Sant Cebrià per sobre de la gossera i baixo fins a Vista Rica. Deixo camins, entre ells el que hem duria a la Font Groga i per corriol surto a l’Arrabassada. La creuo amb compte i pujo uns metres per asfalt en direcció al Tibidabo, per agafar el corriol en pujada cap a la font de la Salamandra i el coll de la Vinassa. Estiro una mica, bec i menjo i continuo passant per la falda del Tibidabo. Faig un trosset asfaltat que em fa passar sota la torre de Collserola i baixo per un tros amb molt pendent. Travesso Vallvidrera i pujo fins al turó d’en Cors, ara només haig de continuar per la pista i encarar la última pujada fins a Sant Pere Màrtir. Després de recuperar l’alè, baixo pel corriol fins al mirador dels Xiprers, faig el tros més pedregós i divertit fins petar al parc de Cervantes. Ara només creuo la Diagonal i arribo a l’Hospitalet cansat però molt satisfet.