dijous, 25 de desembre de 2014

Quatre anys i cent entrades


Fa quatre anys se’m va ocórrer la idea d’escriure una part de les meves rutes en format digital i vaig encetar el blog que teniu al davant. En aquest temps m’han passat moltes coses, bones i no tant bones. L’objectiu d’aquesta entrada número cent és fer un balanç de les entrades fetes. Aquí va el resum:

-          El racó del naturalista: 28 petits resums d’informació ambiental relacionada amb la floració, la fauna, la geologia,...

-          Publicacions en paper: entrades en les quals parlo dels meus tres llibres: Barcelonès 17 excursions a peu, 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona i Maresme 17 excursions a peu. Rutes publicades en revistes com Descobrir Catalunya o Vèrtex, i col·laboració en mapes com Garraf, Ordal, Marina i el GR 92 tarragoní.

-          Informació d’events: venda de llibres per Sant Jordi, conferències a centres excursionistes, presentacions de llibres, excursions guiades,...

-          Rutes ressenyades i algunes georeferenciades amb GPS: per Collserola, Garraf, Ordal, Montjuïc, serralada de Marina, serralada Litoral, serra de Galliners, Foix, Montnegre i Corredor, riu Llobregat...

-          Recorreguts de running: algun petit tast dels meus entrenaments

El número d’entrades entre el 2011 i el 2014 ha experimentat un decreixement notable: 44, 24, 18 i 14. Degut a diversos factors, el principal ha estat una diversificació d’activitats i potser un cert cansament, degut a les coses no tant bones que comentava abans.

dimarts, 25 de novembre de 2014

Caminant entre El Papiol i Sant Just


Recorregut per la banda de ponent de Collserola, menys concorreguda i amb molts atractius naturalistes pel caminaire. Comencem a caminar a l’estació de rodalies de El Papiol, hem de fer un tram urbà en pujada fins a sortir del nucli urbà. A les afores trobem les escletxes, com el seu nom indica són unes esquerdes molt curioses situades al costat d’una bòbila. Continuem per pista entre pins i algun bolet de tardor. Ara ens tocarà baixar fins a la Rierada a on trobem el salt d’aigua, espectacular i en un ambient ombrívol. Remuntem fins a Sant Bartomeu de la Quadra i baixem per un caminet a la Font Fresca. Pugem de valent fins a Santa Creu d’Olorda amb la seva àrea de lleure i ermita romànica. Tornem a baixar de manera marcada i passem per davant d’un forn de calç. Agafem un corriol que ens durà a Can Parellada i més tard a la vall de Sant Feliu. Girem a l’esquerra i passem a tocar de l’ermita de la Salut. Anem per corriolets fins a sortir a Can Gelabert, entre ametllers i conreus. Arribem al casc urbà de Sant Just Desvern, a on anem a buscar la parada del bus a on finalitzo la ruta. Si volem al costat trobem el Trambaix.  

diumenge, 26 d’octubre de 2014

De Montmeló a Montgat, per la Serralada Litoral.


Quan surto a caminar per la Serralada Litoral m’agrada fer aquest tipus de rutes, començar a la vessant obaga boscosa i acabar a la banda litoral a ran de mar. Aquesta vegada ho vaig fer a la primavera (buscant la fructificació dels cirerers), tot sortint de la localitat de Montmeló.
Després de creuar la zona a on es barregen el Congost i el Mogent, pugem a la curiosa torre del Telègraf. Anem caminant per pista forestal amb unes interessants vistes fins arribar al coll Mercader. Feia uns anys havia pujat al castell de Sant Miquel, aquell dia em venia de gust tornar a veure les restes d’aquella fortalesa medieval. A la baixada passem per una zona de cirerers, vaig poder fer alguna foto de les cireres. Continuem la ruta i arribem a la font de Can Gurri. Pugem fortament i una mica abans d’arribar al turó d’en Galzeran baixem tot fent ziga-zagues per les vinyes d’Alella. Som al collet dels Nou Pins, agafem la pista deixant-lo a la dreta i baixem fortament pel sauló. Ara és el moment de gaudir de la baixada i les vistes. Arribem a l’ermita de l’Alegria i al casc urbà de Tiana. Anem per un tros del SL del Rocar i passem al costat del restaurant Can Roca i les caves Parxet. Entrem al nucli de Montgat, creuem la N-II i arribem a la parada de rodalies de Montgat.
 

dimecres, 24 de setembre de 2014

Córrer per muntanya


Em rondava pel cap fer una entrada, que aglutinés tota la informació que tinc penjada al wikiloc sobre recorreguts fets corrent, en compte de caminant. També m’interessava donar-vos una mica la meva visió de l’anomenat running o trail running. Jo portaré uns 8-9 anys sortint a córrer, primer per asfalt, després tímidament per alguna pista de Collserola i últimament més intensivament per terreny muntanyós.  Quins aspectes crec que s’han de tenir en compte? El primer la planificació de rutes assequibles a la nostra condició física, evidentment això exigeix conèixer l’entorn. Es a dir pujades i baixades, terreny pedregós o llis, o longitud aproximada del recorregut que volem fer. Segon portar el material adequat: calçat, roba, gorra, aliment i beguda. A mi em sobta molt la gent que entrena sense aigua o a hores amb forta insolació, jo no ho recomanaria.
Per portar l’aigua i el menjar, tenim dues opcions: motxilla amb bossa d’aigua o camel-bag, o ronyonera amb bidó o bidonets. Jo m’estimo més la segona opció, ja que la motxilla em carrega molt la part muscular del coll. Però, en recorreguts com el de Garraf vinculat a sota, és imprescindible un carregament d’aigua entorn de dos litres. Evidentment alguna de les rutes que trobareu a sota són circulars fetes des de l’Hospitalet i d’altres estan fetes utilitzant el transport públic a l’anada. Ja per acabar important: agafeu mapes, GPS o rutes d’Internet, sortiu a la muntanya, investigueu i dissenyeu les vostres pròpies rutes per córrer. Amb la varietat està el gust.  

Collserola






Garraf

Dolina de Campgràs- Sant Boi 17 km GPS + 8 km no marcats

Riu Llobregat



 

 

 

divendres, 29 d’agost de 2014

Travessant el massís del Garraf, entre Sitges i Castelldefels.


Malgrat aquesta travessa pel Garraf és llarga, es pot fer perfectament ara que l’estiu comença a declinar, això sí, amb una forta provisió d’aigua. Comencem a caminar a Sitges, passem per sota les vies i trobem les marques del GR 5. Sortim del nucli urbà i arribem al polígon de les Pruelles. Aquest primer tros en pujada lleugera i conreus ens farà escalfar una mica la musculatura. Som al coll de la Fita, si ens volem desviar pel corriol de la dreta arribarem a una petita bassa temporal. Continuem per la pista fins arribar a una bifurcació. Continuem en sentit Vallcarca alternant pineda i terreny obert. Encara em recordo que quan era petit hi havia una estació de rodalies a la cimentera, suposo que va deixar de funcionar per poca rendibilitat. Passem Can Planes i les seves vinyes. Arribem a la bassa de la Casa Vella a on podem veure capgrossos (depèn de l’època de l’any). Passem un pou i pugem fins a la collada de Vallgrassa. Travessem la ctra. veiem la masia enlairada i anem a la dreta pel seu exigent fondo. Aquest és un camí pedregós que ens durà fins a les cocones. Aquests són dos dipòsits cilíndrics, un ple d’aigua, utilitzats com a reservori d’aigua pels antics pagesos. Continuem per trams amb més o menys dificultat i pugem fortament fins a la ctra. d’abans. Caminem una estona sobre asfalt fins al pla de Querol, a on passem la barrera. Pugem per la ctra. i si volem, seguim les petges del GR. Les dues possibilitats ens menaran a la dolina de Campgràs i la seva bassa. Aquí hi viu una colònia de granotes comunes i alguna serp d’aigua que s’alimenta d’elles. Anem en direcció a l’abocador, deixant el cim de la Morella a la nostra esquerra. Acabem la pista i fem un corriol molt pedregós que ens farà baixar al bassot de l’Arbre. Depressió del terreny que mai he vist amb aigua. El tros que ve a continuació es troba bastant desforestat, primer ens menarà al turó del Peu de Santa Maria i després al turó d’en Fanxo. D’aquest últim descendirem fins a Can Ganxo i el casc urbà de Castelldefels. Passem a tocar del castell i pels seus carrerons arribem a l’estació de rodalies a on acabem la ruta.