dissabte, 26 de maig de 2012

Recorregut naturalista per Collserola


Moltes vegades tenim la idea que les muntanyes al voltant de les ciutats són pobres en biodiversitat i que hem de recórrer boscos atapeïts per veure animals, res més lluny de la realitat. La major part de les meves sortides per fer observacions de fauna són a la banda sud-est de Collserola, al paisatge mosaic comprés entre El Papiol i Esplugues, format per pinedes, alzinars, barrancs, herbassars, brolles amb garric i ginesta, conreus amb masies,.... El recorregut que us presento avui, el comencem a L’Hospitalet (es pot començar a la Diagonal, a la parada de Zona Universitària), travessem el parc Cervantes i pugem fins a la falda de Sant Pere Màrtir. En aquest turonet castigat pels incendis, trobem clapes de pins, ametllers, figueres, ginesta,... abunden els conills, les serps verdes, i els xoriguers. Trobem disperses antigues basses per sulfatar que daten del temps de la fil·loxera, quan tota aquesta zona eren vinyes. En aquests pous viuen tòtils, petits gripaus de la banda de solana. Arribem a la plaça Mireia i girem a l’esquerra per buscar la font del Ferro, porxada i convidant al descans. Baixem per anar a buscar el seu torrent amb una bona massa d’alzinar i la bassa de Can Baró amb els seus capgrossos. Pel camí podem veure algun sargantaner gros (sargantanes amb la cua molt llarga, cada cop més escasses) o algun ratolí. Deixem a la dreta el camí cap a la font del Rector i passem l’entrada a les instal·lacions d’aigua. Molt a prop està la riera de Sant Just, un dels pocs punts de Collserola a on encara es reprodueix el gripau comú. A l’esquerra trobem el corriol dels Ametllers, recentment restaurat, sortim a una pista gran, asfaltada. Anem a la dreta fins Can Merlés, una mica abans a la dreta trobem l’accés a la font, mereix la pena visitar-la amb el seu curiós sistema d’extracció d’aigua. Fem un tros molt feixuc per asfalt en pujada (passen pocs cotxes) i una mica abans d’arribar a la ctra. de Molins- Vallvidrera agafem un corriol a l’esquerra. En la major part del recorregut veurem pinyes rossegades per esquirols i furgades de senglars. Pugem un tros de pista i arribem a un nus de camins, baixem pel corriol desdibuixat que tenim enfront fins a petar a una pista gran. Ara descendim cap  a la vall de Sant Feliu, amb la pedrera enfront. Anem a l’esquerra i ens anem atansant a la Penya del Moro i el seu poblat ibèric (val la pena pujar, contemplar les vistes i possiblement algun rapinyaire). Ara descendim veient tota la vall de Sant Just i agafem un corriol a l’esquerra pel pedregar. Deixem un colomar i anem a la dreta. De mica en mica, entre ametllers i garrofers arribem a Can Gelabert, amb la seva bassa amb granotes. D’aquí passem la riera de Sant Just i pel polígon entrem al casc urbà a on trobem parades de bus i el Trambaix.

2 comentaris:

  1. Xino Xano et felicita pel teu bloc i et comunica que ha decidit concedir-te el premi Liebster. Per a conèixer la resta de premiats i les bases dels premis, pots enllaçar amb
    http://xinoxanocaminades.blogspot.com.es/2012/05/and-winner-is.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi,

      Moltes gràcies pel premi.
      Me n'alegro molt que trobis la proposta del blog interessant.

      Salutacions
      Rafa

      Elimina