dijous, 25 de juliol del 2013

El foc als ecosistemes mediterranis


Els ecosistemes mediterranis han evolucionat adaptant-se als fenòmens climàtics: la precipitació, la temperatura, la humitat ambiental i encara que consti d’entendre al foc. Durant mil·lennis abans de l’arribada dels humans, els vegetals han sobreviscut a aquest factor tant comú en el nostre clima. Ja sabem que per que es faci un foc, es necessita: combustible, oxigen i sequedat ambiental, trinomi molt comú en les èpoques estivals.

La capacitat de regeneració de la natura, té en compte els factors naturals, ni de molt menys els incendis provocats i amb una freqüència tant elevada en “l’època humana”.


Quines són les dues estratègies de les plantes mediterrànies al foc?

La primera és rebrotar, el foc els hi destrueix la part aèria, però sobreviuen les parts subterrànies, tornant a regenerar les tiges i les fulles després del incendi. Aquest és el cas de les alzines, els roures, el marfull, l’arboç, el bruc,... i la segona germinar, el foc destrueix per complert la planta, però les llavors moltes vegades resistents al foc, germinen ocupant l’hàbitat buit. Aquesta estratègia és pròpia del pi blanc, el pi pinyer, les estepes, el romaní,...

Però sens dubte hi ha una espècie vegetal única, que ha desenvolupat una cobertura especial de protecció: la surera. Totes les suredes que podem trobar a la serralada litoral o al Corredor- Montnegre (entre d’altres espais naturals), tenen aquest recobriment al tronc que els permet sobreviure al foc i rebrotar després del incendi.

 

dimecres, 3 de juliol del 2013

L'Ordal entre Gelida i Sant Andreu de la Barca

La primera entrada estival del blog torna a tractar sobre les muntanyes d’Ordal, concretament un recorregut que vaig fer ahir entre Gelida i Sant Andreu de la Barca. Vaig sortir de la parada de rodalies de Gelida seguint les petges del GR i alternant corriol, carretera i escales arribem a la parada del funicular de Gelida. Pocs metres amunt trobem l’església de Sant Pere de Gelida (1 km), poc després deixem sota nostre la font de Sant Miquel i agafem unes escales a l’esquerra. Aquí em vaig despistar una mica (veureu unes voltes a la ruta del GPS).
Per això us ho intentaré especificar més: després del tram d’escales arribem a un carrer sense asfaltar, anem a l’esquerra tot seguit i trobem dos escales a la dreta. Hem de pujar per les de més a l’esquerra fortament, fins a un carrer i continuar amunt. Arribem a la base del castell i l’ermita preromànica de Sant Pere, (restes del segle X) i anem a l’esquerra fins arribar a l’entrada del recinte (3 km). Pugem per la pista alternant terreny obert i pinedes, fins arribar a la desviació cap a la font del Senyor (4,2 km). Anem a la dreta i arribem a la bassa a on podem trobar capgrossos de tòtil i granota comuna. A la seva esquerra surt un corriol que ens durà a la mina tapada per una porta metàl•lica. Retrocedim i pugem ara per terreny més obert fins arribar a Ca n’Oller de la Muntanya (5,9 km). Anem a l’esquerra pel carrer principal de la urbanització Safari fins arribar a una mena de placeta. Tornem a anar a la mateixa ma per la ctra. i als 500 metres agafem un corriol a l’esquerra (7,3 km). Pujarem per un terreny ombrívol força atractiu fins a sortir a una pista gran, la farem uns metres de baixada i ràpidament a la dreta ens surt el corriol que ens durà a la Roca Foradada (9,1 km). Ahir la visibilitat no acompanyava, però es podia veure l’Ordal i Collserola perfectament. Llàstima la pila d’urbanitzacions que esquitxen el massís. Retrocedim i continuem recte deixant unes cases a la dreta fins arribar a un dipòsit d’aigua. Entrem dintre del recinte i sortim a al c. del Gregal que fem a l’esquerra (segon tram d’urbanització). L’hem de baixar tot fins arribar a l’Alt de la Creu de l’Aragall (10,4 km). Agafem el camí de la Creu de l’Aragall que ens conduirà entre cases al cim (11,6 km). Veurem la torre de guaita i la creu d’obra, apart de les fantàstiques vistes. Baixem per un corriol que ens durà al c. dels Eucaliptus que farem a l’esquerra, fins agafar un corriol a la mateixa ma (12,2 km). Caminant sobre terreny argilós, entre estepes i matabous arribarem a una zona més amplia des d’on podrem contemplar el cim. Continuarem per la pista fins a Can Ponç (13,9 km), farem un trosset més fins arribar a la ctra. (15,6 km). Només la farem 500 metres fins agafar un corriol que va paral•lel a aquesta i que ens durà a l’entrada de la urbanització Can Llopard. Aquí surt un camí que serpentejant ens durà al casc urbà de Sant Andreu de la Barca (18,7 km) i tot seguint el c. del Raval de Corbera arribarem a la parada dels FGC (19 km) a on acabem el recorregut.