diumenge, 29 de maig del 2011

La muntanya de Montjuïc

Molt possiblement un turonet de 173 metres d'alçada,  al costat d'una gran ciutat com Barcelona i amb la gran pressió turística que suporta, a priori no sembli un gran destí excursionista. Però,  amaga racons d'allò més interessants, evidentment l'estrella és la pujada al castell i el passeig pel seu perímetre al costat de l'única pineda de pi blanc del turó. Us preguntareu, que m'aporta aquesta muntanya? sens dubte unes vistes fantàstiques, ja sigui de la zona metropolitana, el port, el morrot (penya-segats que donen al mar), de la serralada litoral i prelitoral,... també parcs urbans, que conserven  molt encant com el de la Font del Gat amb el seu restaurant i la seva famosa cançó, o el de Jacint Verdaguer amb les seves basses plenes de nenúfars i granotes. Alguns els hi sorprendrà saber que  trobem unes ruïnes del Castell del Port (segle XI), unes quantes pedreres algunes molt conegudes com el teatre Grec, d'altres com la Foixarda (alberga l'única massa d'aigua de la muntanya amb la seva fauna d'ocells), el Sot del Migdia molt conegut pels concerts musicals als quals assistien als anys 90 els de la meva generació,...
A tot això li hem de sumar edificis històrics, com la ermita de Santa Madrona, el MNAC, el palauet Albèniz o l'estadi olímpic. També mereixen una visita  apart, el Jardí Botànic històric i el nou. En definitiva un espai molt a prop que podem recórrer a peu, tot gaudint de l'entorn, mentre segurament al cel veurem algun dels xoriguers de la gran colònia protegida que viu al morrot. Ja sabeu per més informació al llibre del Barcelonès, hi trobareu dos itineraris.

dissabte, 21 de maig del 2011

Cireres i altres fruits

Aquest matí caminant per la serra d'Ordal, entre Cervelló i Sant Boí he pogut veure gran quantitat de cirerers amb els fruits en diferents graus de maduresa. M'he sentit atret pel seu color, la seva brillantor i pel seu gust quan els he tastat, per que la planta gasta tanta energia en produir tot aquest embolcall per la seva llavor? evidentment per atreure als animals que com jo, tasten el seu fruit i dipositen la llavor barrejada amb l'adob dels seus excrements en un lloc llunyà de la planta mare. Com podeu comprendre, jo no m'he menjat el pinyol, però les guilles, els senglars i multitud d'ocells ho fan. No totes les plantes han seguit la mateixa estratègia per dispersar els fruits, alguns com l'om o la tipuana han desenvolupat una estructura alada a fi que el vent sigui el dispersador. D'altres com les gramínies tenen petites estructures per enganxar-se als pèls dels mamífers. En fi, tot un seguit de maneres diferents d'aconseguir el màxim èxit biològic.

dissabte, 14 de maig del 2011

El poblament humà del Garraf

Tothom que s'hagi decidir a recórrer a peu el  Garraf, segurament haurà notat les extremes condicions del massís. Si ens imaginem la vida fa unes dècades, quan no hi havien cotxes, havia de ser una vida molt dura pels  pagesos que havien de baixar a alguna població costanera a comprar queviures o en la sequedat de la canícula estival, amb les cisternes buides d'aigua de pluja. Per això és normal trobar moltes ruïnes de grans masos abandonats com les Àligues, la Casa Vella, o Cal Jaques, o fins i tot, petits pobles com Jafre, però també trobem alguns que han sobreviscut al pas dels temps, com  el casalot de Santa Susanna, o Ca n'Amell de la Muntanya (fotografia). Per tot el Garraf trobem rastres de l'activitat humana: conreus de vinyes, fruiters,  marges de pedra, les famoses barraques (per cert la major part marcades al mapa de Piolet), cocones o cisternes per emmagatzemar aigua o mantenir l'aliment fresc, basses de reg, fonts, com la desapareguda de Montseva, la del Moltó o la de la Sentiu. Espero que us piqui el cuc de la curiositat i us animeu a llençar-vos a descobrir tots aquests indrets que ens amaga el Garraf, durant els mesos de maig i juny és quan el trobareu més espectacular, i encara no fa una calor molt marcada.

diumenge, 8 de maig del 2011

De Vallvidrera a Sant Cugat

Avui m'he decidit a descriure una de les travesses més interessants que podeu fer a Collserola, la longitud és d'uns 15 quilòmetres i la podeu fer en unes 4 hores. Començarem a caminar al Baixador de Vallvidrera i pujarem per les escales cap al centre d'informació a on agafarem un camí marcat cap a la font de la Budellera. No ens arribarem, sino que pujarem per  un caminet a l'esquerra que ens durà fins a la font d'en Canet, a on podrem observar larves de salamandra en aquesta font recentment restaurada, arrecerats per la seva curiosa surera. Pujarem seguint les petges del GR fins al coll de la Vinassa, des d'on descendirem fins a la font de la Salamandra i el seu plataner. Haurem de creuar la carretera que mena al Tibidabo i baixar fins a l'Arrabassada a on a ma esquerra ens queda la residència Vista Rica. Ara ve un tros fantàstic: la roureda de la reserva natural de la Font Groga (indret molt freqüentat els festius, millor us atanseu entre setmana), descendim i agafem un caminet a la dreta cap a la font Groga. Paga la pena descansar una estona i gaudir del silenci de la font, baixem pel corriol i creuem el torrent de la Salamandra, el qual resseguirem fins arribar a l'ermita de Sant Medir, potser pel camí ens sorprén algun esquirol saltant entre el brancatge. Just passar l'ermita,  anem a l'esquerra, passem al costat la depuradora i per un viaducte ens arribem a la font de Sant Medir, pugem i arribem a Can Gener. Aquesta masia recentment funciona com a restaurant. A continuació caminem per la pista resseguint la riera de Sant  Medir, a la dreta podrem visitar l'ermita de Sant Adjutori i ens arribarem a Can Borrell (antigament tenien un senglar al corrals del darrera). D'aquí farem pista, passarem al costat de la Torre Negra, del Pi d'en Xandrí i arribarem al casc urbà de Sant Cugat, a on després de veure a la dreta el seu famós monestir arribarem a l'estació de FGC. Per fer aquest recorregut és recomanable portar mapa per triar els possibles corriols, si no voleu fer un itinerari tant llarg, us proposo qualsevol dels 12 que trobareu per la zona de Collserola i recollits al llibre del Barcelonès.

diumenge, 1 de maig del 2011

Els amfibis del Maresme

Aprofitant que aquesta setmana ha sortit una nova guia d'amfibis i rèptils del territori català, i avui hem anat al Maresme a fer alguna foto i comprar els famosos maduixots, us faré una introducció d'aquests petits animals que podem trobar en aquesta comarca. Aquests animals d'hàbits nocturns estan lligats a zones d'aigua per la seva reproducció i tenen un paper important en el control de les poblacions d'insectes. A la fotografia podeu veure una salamandra fotografiada aquest matí a Sant Cebrià de Vallalta, aquests amfibis surten per la nit quan la humitat és alta. Viuen a les zones boscoses d'alzinar i podem trobar les seves larves a gran quantitat de fonts com la dels Eucaliptus, o a la dels Tres Raigs. Per altra banda trobem tritons com el verd o el palmejat, que els podem veure a  basses de masies del Corredor o algun dels  estanys de Tordera com a Cal Raba. Granotes com la verda o la reineta a la vora de basses, o torrenteres, és més fàcil sentir-les. Gripaus com el comú, lligat a basses de reg molt grans, que podem trobar caminant per qualsevol pista després d'una pluja. El tòtil lligat als cultius, com per exemple els cirerers d'Arenys de Munt, a on posa les larves als bidons de plàstic. I per últim el corredor i la granoteta de punts, especialistes en colonitzar tolles temporals de poca profunditat, que podem trobar a les zones agrícoles prop de Tordera. Malauradament aquests animals de poca mobilitat es poden trobar atropellats a qualsevol pista forestal, i malgrat el seu aspecte de vegades berrugós o llefiscós fan un paper molt important en els ecosistemes.