dissabte, 26 de febrer del 2011

Xerrada sobre excursionisme, medi ambient i cinema.

Avui faig una entrada diferent, ahir divendres vaig participar en un programa radiofònic sobre cinema, medi ambient i excursionisme. El programa es diu Charada i el fan el divendres a Radio Sant Boi. La temàtica és el cinema però en aquest cas vam dialogar sobre els documentals sobre el consumisme actual, el catastrofisme com a tendència al cinema i de com els excursionistes valorem el medi en el qual ens desenvolupem. Això només són pinzellades, si voleu sentir el col.loqui sencer, aquí us poso l'enllaç:

diumenge, 20 de febrer del 2011

Tot no ha de ser bosc

En aquest diumenge plujós he decidit sortir a fer un itinerari per Collserola. Amb l'intenció de fer alguna foto a algun amfibi despistat i veure els efectes de la pluja al paisatge. D'animals només n'he trobat un gripauet i el paisatge amb el dia  ennuvolat,... però malgrat una miqueta de pluja he fet un itinerari. Des de la parada de Molins de Rei he pujat fins al Plà, una zona oberta a on es formen tolls d'aigua i es reprodueixen els gripaus corredor i la granoteta de punts (imatge d'un dia amb sol). Aquests espais de transició entre la ciutat i el bosc tenen un gran paper ecològic, ja que sustenten a poblacions d'insectes, rèptils i amfibis que són la base de l'alimentació d'ocells rapinyaires i mamífers carnívors. Una llàstima la poca importància que se li dona a aquests hàbitats que funcionen de vegades com a abocadors de runes o pistes de proves per a cotxes o motos. A partir d'aquí he pujat a l'ermita romànica de Sant Pere de Romaní, per descendir a continuació  a la riera de Bonet. Tenia pensat pujar fins a Santa Creu d'Olorda, però la pluja s'ha intensificat i entre amelllers florits he agafat la pista que m'ha apropat a la cimentera Samsón. A partir d'aquí passem a tocar l'ermita de la Salut i entrem en una zona agrícola, amb ametllers, garrofers, pins pinyoners,... altre zona no boscosa a on trobem unes poblacions importats de serp verda. Animalet molt castigat per la mitologia popular però un gran controlador de les poblacions de rossegadors. M'he arribat a Can Gelabert i d'aquí al casc urbà de Sant Just a on he agafat el bus cap a casa. Aquesta ruta s'assembla parcialment a una que em van publicar al núm. 128 del gener de gener de 2009 de la revista Descobrir. Aquí us poso l'enllaç:

dilluns, 14 de febrer del 2011

Les fonts de Collserola

A la serra de Collserola degut a la seva orografia, a la gran permeabilitat del substrat silícic i a la intercepcció de la pluja per la vegetació arbòria podem comptar amb prop de 200 fonts. Algunes d'elles no són més que un broc, però d'altres asociades a masies o a una gran tradició humana tenen una estructura arquitetònica prou remarcable, com porxades o safareigs. A part de la bellesa d'aquests indrets per als excursionistes no hem d'oblidar el paper com a reservoris d'aigua per a la fauna, ja sigui pels ocells o mamífers com a abeurador o com a punt reproductor pels amfibis (principalment salamandres i tòtils). Tampoc hem d'oblidar que mai hem d'alliberar animals  exòtics en aquests punts d'aigua, fets per gent sense mala fe però amb un gran perjudici pels organismes autòctons. Estem parlant de peixos com la gambusia, crancs americans o tortugues. Si us heu quedat amb ganes de fer un tomb per Collserola i visitar les seves fonts, us recomano agafar el FGC fins al Baixador de Vallvidrera. A partir d'aquí podreu anar fins a la font de la Budellera (fotografia), a la font d'en Canet, la Vella, la Nova,... Podreu també apropar-vos al pantà de Vallvidrera a on trobareu un petit centre d'informació a l'antiga casa del guàrdia del pantà i si voleu, pujar fins al cim més alt d'aquesta serra. I si us ha despertat la curiositat al llibre del Barcelonès trobareu aquesta ruta i molta més informació.

dimarts, 8 de febrer del 2011

El conglomerat montserratí

Si hi ha quelcom que destaca de la muntanya de Montserrat és la geologia. Aquest massís està format per conglomerat, aquesta roca constituida per còdols lligats per una matriu, és ben visible en la major part de les seves agulles, i canals. D'origen aquàtic, el conglomerat ha estat modelat pels agents meteorològics durant segles donant aquesta forma característica a la muntanya. Com a sugerència de sortida, jo us proposaria agafar l'autobús fins a Collbató o el Bruc i pujar pels molts camins fins al Monestir a on podeu agafar el telefèric (si no teniu vertígen) o el cremallera per arribar al FGC. A més si teniu sort podeu veure alguna de les cabres salvatges que poblen el massís des que es van reintroduir fa una vintena d'anys.

dimarts, 1 de febrer del 2011

Del Papiol a la Floresta.



L'itinerari que us presento a continuació és dels meus preferits, ja que transcorre per una zona poc freqüentada de la banda de ponent de Collserola i amb alternança de paisatges agrícoles i boscosos. Arribem a la parada de tren de El Papiol, molt allunyada del nucli urbà i continuem recte per la carretera tot deixant un curiós pub "El cielo y el Infierno" a la dreta. Justament aquí surt el PR C-35 que travessa tota una zona agrícola amb ametllers, figueres i una explotació d'argila tot contemplant a la dreta la població amb el seu curiós castell. A les zones de cultius és a on trobem la major diversitat d'espècies animals: rapinyaires, insectes, amfibis,... Passem al costat del cementiri de Roques Blanques protegit dels senglars amb tanques electrificades, passem una bóbila i el PR ens condueix després d'una feixuga pujada al Puig Madrona. Des d'aquesta atalaia contemplem gran part del Baix Llobregat, després de prendre aire baixem en picat cap a l'ermita romànica de la Salut. A partir d'ara seguim les petges del GR 96 fins a Can Castellví, masia reformada en restaurant amb animalets domèstics pels nens. Pugem per la carretera i agafem un caminet a la dreta pel mig de les cases (vigilem amb els gossos).  Passem les runes de Can Campreciós i arribem a un pont que pasa per sobre la Rierada. Aquest curs fluvial és un dels afluents del Llobregat i conserva una molt bona població de barbs, amb una exuberant vegetació de ribera. Continuem recte passant diverses vegades pel riuet, per pedres o saltant, vigilem si el nivell d'aigua és molt alt. L'any passat va mantenir la neu uns quants dies i va ser molt difícil passar, fins al punt que vaig relliscar amb la conseqüent remullada hivernal. Pujarem per un corriol fins a Can Bosquets, a on agafarem la pista fins la carretera. La travessarem i caminarem una estona pels carrers fins agafar unes escales a l'esquerra que ens duràn a la estació de FGC de La Floresta.
Aquesta sortida es pot fer en unes 4 hores i el recorregut és al voltant d'uns 15 Km.

Can Bosquets