dijous, 25 de desembre del 2014

Quatre anys i cent entrades


Fa quatre anys se’m va ocórrer la idea d’escriure una part de les meves rutes en format digital i vaig encetar el blog que teniu al davant. En aquest temps m’han passat moltes coses, bones i no tant bones. L’objectiu d’aquesta entrada número cent és fer un balanç de les entrades fetes. Aquí va el resum:

-          El racó del naturalista: 28 petits resums d’informació ambiental relacionada amb la floració, la fauna, la geologia,...

-          Publicacions en paper: entrades en les quals parlo dels meus tres llibres: Barcelonès 17 excursions a peu, 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona i Maresme 17 excursions a peu. Rutes publicades en revistes com Descobrir Catalunya o Vèrtex, i col·laboració en mapes com Garraf, Ordal, Marina i el GR 92 tarragoní.

-          Informació d’events: venda de llibres per Sant Jordi, conferències a centres excursionistes, presentacions de llibres, excursions guiades,...

-          Rutes ressenyades i algunes georeferenciades amb GPS: per Collserola, Garraf, Ordal, Montjuïc, serralada de Marina, serralada Litoral, serra de Galliners, Foix, Montnegre i Corredor, riu Llobregat...

-          Recorreguts de running: algun petit tast dels meus entrenaments

El número d’entrades entre el 2011 i el 2014 ha experimentat un decreixement notable: 44, 24, 18 i 14. Degut a diversos factors, el principal ha estat una diversificació d’activitats i potser un cert cansament, degut a les coses no tant bones que comentava abans.

dimarts, 25 de novembre del 2014

Caminant entre El Papiol i Sant Just


Recorregut per la banda de ponent de Collserola, menys concorreguda i amb molts atractius naturalistes pel caminaire. Comencem a caminar a l’estació de rodalies de El Papiol, hem de fer un tram urbà en pujada fins a sortir del nucli urbà. A les afores trobem les escletxes, com el seu nom indica són unes esquerdes molt curioses situades al costat d’una bòbila. Continuem per pista entre pins i algun bolet de tardor. Ara ens tocarà baixar fins a la Rierada a on trobem el salt d’aigua, espectacular i en un ambient ombrívol. Remuntem fins a Sant Bartomeu de la Quadra i baixem per un caminet a la Font Fresca. Pugem de valent fins a Santa Creu d’Olorda amb la seva àrea de lleure i ermita romànica. Tornem a baixar de manera marcada i passem per davant d’un forn de calç. Agafem un corriol que ens durà a Can Parellada i més tard a la vall de Sant Feliu. Girem a l’esquerra i passem a tocar de l’ermita de la Salut. Anem per corriolets fins a sortir a Can Gelabert, entre ametllers i conreus. Arribem al casc urbà de Sant Just Desvern, a on anem a buscar la parada del bus a on finalitzo la ruta. Si volem al costat trobem el Trambaix.  

diumenge, 26 d’octubre del 2014

De Montmeló a Montgat, per la Serralada Litoral.


Quan surto a caminar per la Serralada Litoral m’agrada fer aquest tipus de rutes, començar a la vessant obaga boscosa i acabar a la banda litoral a ran de mar. Aquesta vegada ho vaig fer a la primavera (buscant la fructificació dels cirerers), tot sortint de la localitat de Montmeló.
Després de creuar la zona a on es barregen el Congost i el Mogent, pugem a la curiosa torre del Telègraf. Anem caminant per pista forestal amb unes interessants vistes fins arribar al coll Mercader. Feia uns anys havia pujat al castell de Sant Miquel, aquell dia em venia de gust tornar a veure les restes d’aquella fortalesa medieval. A la baixada passem per una zona de cirerers, vaig poder fer alguna foto de les cireres. Continuem la ruta i arribem a la font de Can Gurri. Pugem fortament i una mica abans d’arribar al turó d’en Galzeran baixem tot fent ziga-zagues per les vinyes d’Alella. Som al collet dels Nou Pins, agafem la pista deixant-lo a la dreta i baixem fortament pel sauló. Ara és el moment de gaudir de la baixada i les vistes. Arribem a l’ermita de l’Alegria i al casc urbà de Tiana. Anem per un tros del SL del Rocar i passem al costat del restaurant Can Roca i les caves Parxet. Entrem al nucli de Montgat, creuem la N-II i arribem a la parada de rodalies de Montgat.
 

dimecres, 24 de setembre del 2014

Córrer per muntanya


Em rondava pel cap fer una entrada, que aglutinés tota la informació que tinc penjada al wikiloc sobre recorreguts fets corrent, en compte de caminant. També m’interessava donar-vos una mica la meva visió de l’anomenat running o trail running. Jo portaré uns 8-9 anys sortint a córrer, primer per asfalt, després tímidament per alguna pista de Collserola i últimament més intensivament per terreny muntanyós.  Quins aspectes crec que s’han de tenir en compte? El primer la planificació de rutes assequibles a la nostra condició física, evidentment això exigeix conèixer l’entorn. Es a dir pujades i baixades, terreny pedregós o llis, o longitud aproximada del recorregut que volem fer. Segon portar el material adequat: calçat, roba, gorra, aliment i beguda. A mi em sobta molt la gent que entrena sense aigua o a hores amb forta insolació, jo no ho recomanaria.
Per portar l’aigua i el menjar, tenim dues opcions: motxilla amb bossa d’aigua o camel-bag, o ronyonera amb bidó o bidonets. Jo m’estimo més la segona opció, ja que la motxilla em carrega molt la part muscular del coll. Però, en recorreguts com el de Garraf vinculat a sota, és imprescindible un carregament d’aigua entorn de dos litres. Evidentment alguna de les rutes que trobareu a sota són circulars fetes des de l’Hospitalet i d’altres estan fetes utilitzant el transport públic a l’anada. Ja per acabar important: agafeu mapes, GPS o rutes d’Internet, sortiu a la muntanya, investigueu i dissenyeu les vostres pròpies rutes per córrer. Amb la varietat està el gust.  

Collserola






Garraf

Dolina de Campgràs- Sant Boi 17 km GPS + 8 km no marcats

Riu Llobregat



 

 

 

divendres, 29 d’agost del 2014

Travessant el massís del Garraf, entre Sitges i Castelldefels.


Malgrat aquesta travessa pel Garraf és llarga, es pot fer perfectament ara que l’estiu comença a declinar, això sí, amb una forta provisió d’aigua. Comencem a caminar a Sitges, passem per sota les vies i trobem les marques del GR 5. Sortim del nucli urbà i arribem al polígon de les Pruelles. Aquest primer tros en pujada lleugera i conreus ens farà escalfar una mica la musculatura. Som al coll de la Fita, si ens volem desviar pel corriol de la dreta arribarem a una petita bassa temporal. Continuem per la pista fins arribar a una bifurcació. Continuem en sentit Vallcarca alternant pineda i terreny obert. Encara em recordo que quan era petit hi havia una estació de rodalies a la cimentera, suposo que va deixar de funcionar per poca rendibilitat. Passem Can Planes i les seves vinyes. Arribem a la bassa de la Casa Vella a on podem veure capgrossos (depèn de l’època de l’any). Passem un pou i pugem fins a la collada de Vallgrassa. Travessem la ctra. veiem la masia enlairada i anem a la dreta pel seu exigent fondo. Aquest és un camí pedregós que ens durà fins a les cocones. Aquests són dos dipòsits cilíndrics, un ple d’aigua, utilitzats com a reservori d’aigua pels antics pagesos. Continuem per trams amb més o menys dificultat i pugem fortament fins a la ctra. d’abans. Caminem una estona sobre asfalt fins al pla de Querol, a on passem la barrera. Pugem per la ctra. i si volem, seguim les petges del GR. Les dues possibilitats ens menaran a la dolina de Campgràs i la seva bassa. Aquí hi viu una colònia de granotes comunes i alguna serp d’aigua que s’alimenta d’elles. Anem en direcció a l’abocador, deixant el cim de la Morella a la nostra esquerra. Acabem la pista i fem un corriol molt pedregós que ens farà baixar al bassot de l’Arbre. Depressió del terreny que mai he vist amb aigua. El tros que ve a continuació es troba bastant desforestat, primer ens menarà al turó del Peu de Santa Maria i després al turó d’en Fanxo. D’aquest últim descendirem fins a Can Ganxo i el casc urbà de Castelldefels. Passem a tocar del castell i pels seus carrerons arribem a l’estació de rodalies a on acabem la ruta.


dimarts, 29 de juliol del 2014

La serra del Corredor entre Caldetes i Llavaneres


Malgrat tenir unes rutes penjades anteriorment al wikiloc, avui  he trobat més interessant explicar-vos una ruta pel parc natural del Corredor- Montnegre que vaig fer la setmana passada. Aquest recorregut parteix de la població de Caldes d’Estrac, puja fins al cim del Montalt amb els seus 596 m i descendeix a la població de Sant Andreu de Llavaneres. Són prop de 20 km, el primer tram és dur, però ombrejat i el segon no té gaire dificultat tècnica. Al llibre Maresme17 excursions a peu, a la ruta 10 trobareu quelcom semblant però no entre les dues parades de rodalies, si no entre els dos nuclis urbans de Llavaneres i Sant Vicenç.
Arribem a la parada de Caldes d’Estrac i travessem tot el nucli urbà.
Sortim per la riera de Torrentbó seguint les petges del PR fins que girem a l’esquerra cap al restaurant Castell de l’Oliver. Arribem al nucli de Sant Vicenç de Montalt i pugem fortament per una urbanització. Caminem per la pineda mediterrània i baixem fins a una zona de conreus amb una bassa agrícola. A partir d’ara pujarem més o menys sostingudament alternant trossos boscosos molt ombrívols fins arribar a la pedra de Ferradura. Els entesos diuen que hi ha unes inscripcions prehistòriques, que jo no he sabut veure mai. Ara agafarem un corriol que després de suar molt ens durà al cim del Montalt. Aquí podem contemplar les fantàstiques vistes litorals. Sortim del cim per un corriol i anem baixant per bosc fins a sortir a una pista gran. Som al GR 83 o camí de l’exili, que rememora el recorregut fet pels republicans a les acaballes de la Guerra Civil. Aquest tros de pista és fa una mica monòton fins arribar al coll de Pallarès, a on abandonem el camí marcat. Al poc arribem  al camí Fondo, força espectacular entre talussos granítics que ens durà a una pista. Entrem al nucli de Sant Andreu de Llavaneres, el creuem sencer  i ara només ens quedarà baixar la riera fins a la parada de rodalies.   

divendres, 4 de juliol del 2014

La Serralada de Marina entre Montcada i El Masnou


Recorregut variat entre els alzinars del Vallès i les pinedes i les vistes del Maresme. Apart de copsar aquestes diferències de vegetació degudes a les vessants muntanyoses, passarem per set fonts, tres cims (un d’ells un poblat ibèric), veurem monuments històrics, vinyes....  Comencem a caminar a la parada de rodalies de Montcada i Reixac- Manresa, seguint les petges del GR 92 creuem les vies d’altra de les línies de rodalies que passa pel municipi. Passem el Besòs, creuem la ctra. de la Roca i enfilem per una pista cap a la font del Tort.

Pugem per un corriol que segueix una de les rutes del parc fins al coll de Moià. Ara per pista i amb unes vistes fantàstiques del Vallès baixem en direcció a l’ermita de Sant Pere de Reixac. Abans d’arribar-hi, anem a la dreta i més tard a l’esquerra fins a la font dels Avellaners. Sortim de la font per un corriol i menem  a una pista que en pujada ens apropa a la font dels Caçadors. Just al costat agafem un caminet ascendent marcat que ens salvarà un desnivell fort fins a dur-nos al cim del poblat ibèric de les Maleses. Parem una estona per contemplar els 360 º de vistes que tenim. Retrocedim un tros de corriol i anem a l’esquerra entre una clapa de bosc fins a una pista. Pugem al turó de la Coscollada amb la seva torre de guaita. Baixem per la pista molt transitada per ciclistes. Anem recte i arribem a una bassa temporal a on trobem capgrossos de gripau corredor. Aquest amfibi oportunista, amb una permanència d’un mes d’aigua a la tolla, en té prou per fer la metamorfosi. Baixem fins arribar-nos a la Conreria, actualment casa de colònies. Seguim les marques del GR 92, creuem la ctra.  i pugem per asfalt. Continuem per la pista en pujada amb vistes litorals. Anem a l’esquerra i pugem per un corriol al turó de Galzeran amb la torre de guaita. Un cop relaxats amb la visió baixem per una zona de vinyes a l’esquerra, fins al collet dels Nou Pins a on retrobem el GR. Ara ens tocarà baixar fins a trobar un corriol a l’esquerra. Aquest és el meu tros preferit de la serralada, descendint trobem: la font del Safareig, la font dels Eucaliptus, la de l’Esquerda, el Pi bord, coves de vinya i la font del Fonoll. Sortim a la urbanització Mas Coll, més tard arribem a Alella i per la riera baixem a El Masnou a on trobem la parada de rodalies.
 

 

dissabte, 14 de juny del 2014

2a edició de 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona


Corria l’any 2007 quan vaig començar a treballar el projecte de seleccionar 20 excursions apeu pel voltant de Barcelona en forma de travessies i fent servir el transport públic tant a l’anada com a la tornada. Després de fer el treball de camp per Collserola, Garraf, Ordal, Marina, Serralada Litoral, Montserrat, Puigventós, Cingles de Bertí i Montseny; tota la feina de redactat i mapes, al juny de 2011 el llibre va veure la llum. Va sortir publicat com el número 122 de la col·lecció Azimut de Cossetània, han passat tres anys i s’han venut uns 1500 exemplars. Comparat amb els best- sellers no és gran cosa, però per una guia de muntanya està prou bé. Tenint en compte cada cop la presencia de més rutes a Internet (Wikiloc és un clar exemple) i la baixada de la pràctica de senderisme a Catalunya. El passat mes em van comunicar que es faria una segona edició del llibre i ja el podeu trobar a les llibreries. Què hi ha de nou? S’han modificat les errades i actualitzat la cartografia. I evidentment s’han canviat algunes informacions confuses, camins o corriols modificats, i s’han tingut en compte les aportacions que mitjançant el blog els excursionistes m’han fet arribar.

dimarts, 13 de maig del 2014

Muntanyes d’Ordal, entre Vallirana i Gelida.

Una de les travessies més complertes que podeu fer per les muntanyes d’Ordal i sense trepitjar pràcticament asfalt, és la que teniu al davant. Invertireu unes 4h 30 minuts en recórrer els prop de 15,5 km. Al meu segon llibre 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona, la trobareu descrita de manera molt semblant,però en sentit invers. Arribem a Vallirana amb el bus L57, ens hem de baixar a la última parada, a la benzinera. Pugem tot seguint les marques del PR C-70 fins a les ruïnes de Cal Beco i el coll de Verdeguer. Entre pins arribem a la font de Sant Ponç amb el seu safareig amb fauna aquàtica.
Baixem fins arribar al monestir romànic de Sant Ponç i una mica després, entrem en un fondo humit que en pujada ens aproparà al cim de les Agulles. Aquí vaig esmorzar i fer la fotografia que acompanya la ressenya. Baixem fins al coll de Portell i tornem a pujar fins al Roc Forellac. Des d’aquí en dies clars, s’albiren fins als Pirineus. Baixem de manera marcada fins arribar a la Font Freda i al torrent de Vallbardina. Trobem les marques del GR 5 que ens duran a Gelida. Però, primer veurem el castell enlairat i passarem per la font de Cantillepa. Arribarem al nucli urbà i baixarem seguint el recorregut del funicular, fins a l’estació de rodalies a on acabem la ruta.

dijous, 17 d’abril del 2014

De Garraf a Gavà, per la Morella.


Avui parlaré d’una travessa dura pel massís del Garraf, però intensa i molt atractiva. Una de les meves rutes preferides, d’uns 23 km i unes 6 hores de duració, la dificultat és alta deguda a la distància, el desnivell i els corriols difícils d’aquesta mola calcària. Tot el recorregut és fàcil de seguir amb el mapa del Garraf de l’editorial Piolet. Per cert si el voleu aconseguir el dimecres 23 a les 19 h, tornaré a ser a la parada de la biblioteca Tecla Sala, a  la Rambla de L’Hospitalet. També portaré altres documents cartogràfics i llibres. Comencem a caminar al costat del mar, a l’estació de Garraf. El primer tros és una pujada feixuga que ens durà a les vinyes de Can Lluçà.
Passarem per una zona agrícola fins a la bassa de la Casa Vella a on trobem el PR- C37. Pugem per creuar la ctra. i tornem  a baixar fins a la masia de Vallgrassa. Aquí comença la part “guapa” tot un fondo pedregós que ens durà a les cocones. Aquests dipòsits cilíndrics eren utilitzats pels pagesos com a reservori d’aigua i magatzem. Un està sec i l’altre té aigua, de l’últim he tret alguna salamandra i alguna serp caiguda. Continuem per aquest fondo i pugem a la ctra. d’abans fins al pla de Querol. Pugem fins a la dolina de Campgràs i la seva bassa, ahir curiosament vaig passar i el raucar de les granotes era impressionant. Continuem fins coronar el cim de la Morella, amb els seus 596 metres és el sostre del massís ( la pujada és canyera, ja que hem pujat des del nivell del mar). Baixem fins al coll Sustrell i una mica després anem a la dreta per un corriol que ens menarà a una pista. Aquí trobem un dipòsit d’aigua, anem uns metres a l’esquerra. Agafem un corriol a la dreta que ens farà baixar fins a una altre pista que farem a la mateixa ma. Passem per diverses masies i la font de la Sentiu. Som a la urbanització del mateix nom a on  anem a l’esquerra, per la pineda. De mica en mica ens atansem a la població de Gavà i a la parada de rodalies a on acaba el nostre recorregut.

 

 

dimarts, 18 de març del 2014

De Vallirana a Sant Boi, per les Penyes del Moro


Aquesta és una de les rutes que tinc penjada al wikiloc des d’aquest estiu i que ara faré la entrada. És un dels recorreguts fantàstics que podem fer les muntanyes d’Ordal. El bus ens deixa  al municipi de Vallirana, el primer tros és monòton, ja que hem de travessar la urbanització de la Selva Negra fins arribar al inici de la vall d’Arús. Aquí entre cingleres calcàries passarem per les mines de guix de Can Bogunyà (després de la gossera i la font del mateix nom), tot alternant trossos més oberts amb boscosos. Passarem per la font de la Ginebre i una mica més tard arribarem  a les Penyes del Moro. Aquesta plataforma calcària representa un dels meus espais preferits (la imatge de l’encapçalament del bloc hi correspon), la solitud i les vistes són bestials.
Baixem i fem un tros de pista fins entrar en la zona cremada aquest estiu sota el Puig Vicenç, de mica en mica deixem el terreny forestal per entrar en els conreus de cirerers del Baix Llobregat i en els ravals de Torrelles. Després de passar al costat de les instal·lacions de Catalunya en miniatura fem una pujada molt feixuga fins al coll de Querol. A partir d’aquí descendim entre cirerers, i amb vistes del cim del Montbaig coronat per l’ermita de Sant Ramón, fins al barri de la Ciutat Cooperativa de Sant Boi a  on agafem el FGC.  
 
 

divendres, 7 de febrer del 2014

Xerrada i excursió per la serralada de Marina


Com ja us comentava a l’entrada anterior, aquest mes de febrer col·laboraré en dos events excursionistes. El primer, el dia 20 (dijous) a les 20 h, aquest consistirà en una xerrada sobre el treball de camp de tres mapes de l’Editorial Piolet: Muntanyes d’Ordal, Serralada de Marina i De l’Ametlla de Mar a l’Ampolla. Mitjançant un recorregut amb imatges us mostraré quina ha estat la meva participació en aquets tres documents. Però, si voleu venir a on heu d’anar? Al CMH (Club Muntanyenc Hospitalet) situat al c. Reforma núm. 5 baixos. 93 338 61 25, e-mail: cmhospit@cmhospitalet.org This e-mail address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it. , www.cmhospitalet.org. Si voleu més informació us podeu posar en contacte amb ells o amb mi, via comentaris al blog.
Però l’objectiu d’aquesta entrada és fer-vos un petit resum de la sortida preparada pel diumenge 23. El recorregut coincidirà amb la ruta 4 del mapa de la Serralada de Marina, us comento les característiques tècniques:


-          Distància: 13 km aproximadament

-          Dificultat: mitjana

-          Temps aproximat: 3h i 30 minuts (sense parades)

-          Hora sortida i transport anada: a les 8,30 h a la parada de Rodalies de L’Hospitalet de Llobregat. Aquí agafarem la línia R4 i baixarem a la parada de Montcada i Reixac- Manresa.

-          Hora tornada i transport tornada: Bus B-29 que surt de Tiana a les 13,35 h o a les 14,10 h. Arribem a Montgat i agafem el tren.

Que veurem al itinerari: el riu Besòs, la font del Tort, dels Avellaners, dels Caçadors i de l’Albà, el poblat ibèric de les Maleses, l’ermita de Sant Pere de Reixac, vistes litorals, el contrast entre la part ombrívola i la solana, l’observatori astronòmic de Tiana... Com ja us comentava a l’anterior entrada, les dues activitats són gratuïtes.

Us esperem!

dimarts, 21 de gener del 2014

Treball de camp i cartografia


Com us comentava a l’entrada anterior, el 2013 ha estat un any molt profitós en quan a feina publicada. Han vist la llum dos documents cartogràfics en els quals he col·laborat: Parc de la Serralada de Marina i De l’Ametlla de Mar a l’Ampolla. Quina ha estat la meva participació i implicació en aquests projectes? Jo no tinc la formació en cartografia i en geografia, això ho deixo per les  professionals de l’editorial Piolet. És a dir, jo no sé fer mapes, la meva missió ha estat principalment al camp, revisant camins i localitzant indrets significatius. Per altra banda, ja fa un temps que mantinc una bona relació amb el Club Muntanyenc Hospitalet, entitat de la meva ciutat, i el dia 20 de febrer, m’ha sorgit l’oportunitat d’explicar una mica la meva feina en el món de la cartografia. Què us trobareu si us apropeu a la xerrada? una presentació amb imatges de la meva feina als mapes de Muntanyes d’Ordal, Marina i el GR 92 tarragoní. Bàsicament: preparació, material utilitzat, indrets rellevants, itineraris, imatges... I si us heu quedat amb ganes de fer una ullada al territori cartografiat, el diumenge 23 de febrer, farem un itinerari per la Serralada de Marina. En un principi el núm. 4. De Montcada a Tiana. Pel turó de les Maleses. Com no podria ser d’altre manera, la ruta és lineal i es realitzarà en transport públic. La longitud és de poc més de 13 km i la duració estarà entorn a les quatre hores. Properament faré una entrada amb més informació. No fa falta dir, que les dues activitats són gratuïtes i si voleu podreu adquirir algun dels tres mapes. Si voleu més informació cliqueu aquí.

dijous, 2 de gener del 2014

Les rutes del blog al 2013


Enceto el quart any de vida del blog i com ja tinc el costum, aprofito la primera entrada per fer un resum de totes les entrades de l’any anterior. Si al 2011 vaig fer 44 entrades, al 2012 només 24 i per aquest 2013 han quedat unes minses 18 entrades. Quins són els motius? Potser costa més trobar rutes no ressenyades, o que siguin originals o que no trepitgin les dels llibres o mapes... o potser tinc menys motivació o d’altres aficions. Últimament també faig sortides més llargues i conseqüentment, més a prop de casa: Collserola, Garraf, Ordal, Marina... El racó del naturalista un dels meus filons, sembla estar una mica eixut. Hauré de revifar-lo. Però, quan fas una feina de divulgació com aquesta, crec que el balanç ha de ser positiu. Darrera deixo dos mapes en els quals he col·laborat i el meu tercer llibre de rutes. Ja per acabar la novetat d’aquest any: rutes marcades amb GPS i penjades a Wikiloc, al final de l’entrada veureu les quatre últimes que seran ressenyades al 2014. Per cert, també he rebut un premi, el Versatile blogger.

Les rutes del blog al 2012: Primera entrada de l’any 2013

Entrades al racó del naturalista




Collserola




Garraf



Ordal



Puigventós


Serralada litoral


Publicacions





Rutes wikiloc