El GR 92 ressegueix durant 583 km el litoral català entre
les poblacions de Portbou i Ulldecona. La major part dels excursionistes en
algun moment, hem seguit alguna de les seves petges ja sigui per espais
litorals o prelitorals gironins, barcelonins o tarragonins. De tots els
recorreguts hi ha un, que recull l’essència d’aquest sender litoral per un
espai natural molt salvatge. Us estic parlant del tram entre l’Ametlla de Mar i
l’Ampolla el qual podeu trobar al mapa que us presento a continuació. En aquest
mapa fet a escala 1:10.000 trobareu l’itinerari marcat, imatges del recorregut
i l’explicació en català, castellà, anglès i francès. Com no podia ser d’una
altra manera el podeu fer entre les dues parades de rodalies d’aquestes
poblacions (al text trobareu el recorregut urbà). Què podeu trobar en aquest
recorregut? Indrets idíl·lics com les diverses cales i platges, restes de la
Guerra Civil, vegetació litoral, estanys naturals, restes marines com petxines o
posidònia, trams rocosos, penya-segats, fauna marina i terrestre, vistes del
mar i del delta de l’Ebre,... i el més important de tot: tranquil·litat en
alguns moments del recorregut, que us faràn oblidar la proximitat de la
civilització humana.
Aquí trobaràs itineraris en forma de travessia entre dues localitats, tot fent servir el transport públic.
diumenge, 31 de març del 2013
GR 92. De l'Ametlla de Mar a l'Ampolla
dilluns, 18 de març del 2013
La fauna caiguda a pous, cisternes i cocones.
En el transcurs de les nostres caminades segurament
trobarem petges del l’activitat agrícola dels antics, com barraques de vinyes,
pous o murets agrícoles. Si ens fixem una mica més, trobarem cisternes per emmagatzemar
aigua o menjar, antigues sitges o cocones excavades a la roca fetes servir com
a reservori d’aigua, dipòsits de preparació d’insecticides per lluitar contra
plagues vinícoles... Però quin us fa la fauna d’aquestes restes? Algunes
d’aquestes estructures encara acumulen aigua i són utilitzades pels amfibis per
reproduir-se, principalment gripaus i salamandres. Com la salamandra de la
foto, la qual vaig treure d’una font de l’Ordal a on havia deixat les larves i
no podia sortir. Malauradament, molts com el tòtil entren per deixar les larves
i moren ofegats al no poder sortir. D’altres són utilitzades per petits rèptils
com a refugi, dracs i sargantanes que poden sortir amb facilitat. Aquestes preses atrauen a serps com la llisa, la verda, la de ferradura o la blanca, entren per alimentar-se i
queden atrapades. Per això, hi ha entitats com la Societat Catalana d’Herpetologia (estudien amfibis i
rèptils) que es dediquen a fer rescats cada cert temps. Dintre de les meves
excursions, també entra el tema del rescat de fauna, principalment per la zona
de Collserola, Garraf i Ordal. Els mamífers també cauen, principalment per accident. Aquests tenen una mortalitat molt alta,
ja que són homeoterms (regulen la seva temperatura corporal)
han de menjar amb freqüència i si passen dies abans del rescat, acaben morint.
Ratolins, conills i musaranyes són els mamífers més freqüents, però aquesta
primavera passada vaig treure una cria de senglar, viva per cert.
Etiquetes de comentaris:
Collserola,
El racó del naturalista,
Garraf,
Ordal
diumenge, 3 de març del 2013
Mapa de la Serralada de Marina
Aquesta entrada té com a objectiu fer la presentació del
nou mapa de l’editorial Piolet del
Parc de la Serralada de Marina. Ens trobem davant una cartografia feta a escala
1:20.000, en un format pràctic per l’excursionista i amb la intenció de
recopilar les màximes dades del terreny. La meva col·laboració ha estat
principalment treball de camp, localitzant topònims, fonts, edificis
emblemàtics... no fa falta dir, que hi ha hagut més coneixedors d’aquest entorn
que també han aportat dades (Toni Seuma
entre d’altres). Aquí no ha acabat la meva feina, he marcat sis itineraris que
podeu trobar descrits per la cara de darrera, acompanyats d’imatges. Marina és
un territori amb dues bandes molt diferenciades: la solana amb terreny recobert
amb vegetació baixa i algun pi, localitzat al Barcelonès i al Maresme i l’obaga
més boscosa amb moltes fonts que es correspondria amb el Vallès. Aquest
contrast l’he intentat plasmar alhora de fer la selecció de rutes, les que
evidentment estan dissenyades per fer amb transport públic. A continuació us
faig una breu descripció:
1- La
solana i el Puig Castellar:
recorregut molt curt per la zona més eixuta de la serra, pujant al turó del Pollo
a on trobem un poblat iber i unes vistes esplèndides, tot passant per diverses
fonts
2- Badalona:
la Vall del Pomar i el monestir: zona mosaic al voltant de Badalona amb ermites, el monestir de Sant Jeroni
de la Murtra, masies amb història, fonts, torrents exuberants....
3- El
Masnou- Montgat. Pel turó de Galzeran: excursió lineal visitant el cim més alt de Marina, caminant
entre vinyes, fonts...
4- De
Montcada a Tiana. Pel turó de les Maleses: travessa lineal per zona boscosa en un principi, pujant a
altre poblat iber i acabant a la banda de solana
5- L’obaga
de Sant Fost de Campsentelles:
itinerari circular entre bosc, vinyes, ermites, fonts....
6- Fonts,
dolmens i cims de Sta. Maria de Martorelles: un dels meus preferits, per la soledat del recorregut,
les vistes i l’alzinar tan ben conservat
Etiquetes de comentaris:
Maresme,
Serralada de Marina,
Serralada litoral
Subscriure's a:
Missatges (Atom)