divendres, 20 de juliol del 2012

Evolució del material d’excursionisme


Quan vaig començar a fer les primeres excursions a principis dels noranta em vaig comprar les primeres botes, les quals després de cada sortida inevitablement em feien  nafres. Recordo també que fins fa no molts anys portava mitjons normals, samarretes de cotó, texans.... roba que després d’una estoneta estava xopa i em causava més d’un maldecap a la pell. Per això en aquesta entrada, m’he decidit a explicar quatre cosetes, que a mi em van bé sobre el material de muntanya. Aquí va:

-          Motxilla: important que tingui subjecció a la cintura, les d’abans a les poques hores carregaven el coll. Amb una “camel bag”, bossa del camell o gep del camell, es a dir un dipòsit d’aigua amb un tub que et permet hidratar-te sense treure la motxilla. Per a mi un invent fantàstic, el pes es distribueix per la columna i no et descompensa.

-          Calçat: important que tingui membrana impermeable, però més que això, és trobar l’adequat a la forma del teu peu. O ample o més estilitzat, i confiar en una o dues marques que t’agradin.

-          Mitjons: tècnics i antibutllofes, encara que siguin una mica carets. Si patiu de butllofes, es aconsellable fer servir vaselina abans de la sortida.

-          Samarretes, roba interior i pantalons transpirables: aquesta tecnologia de fibra sintètica  ha estat un avenç molt significatiu en quant a comoditat i prevenció de problemes a la pell.

Amb aquesta roba i motxilla més tècnica, puc fer rutes caminant al voltant de sis hores sense cap mena de problema: ni irritacions, ni mals d’esquena, ni butllofes....


diumenge, 1 de juliol del 2012

Serralada Litoral: Tiana- Mollet


Porto una bona temporada investigant la banda obaga de la Serralada Litoral per descobrir fonts i indrets rellevants per un projecte que tinc a les mans. Aquí us poso una de les rutes que vaig fer en la meva labor investigadora. Arribem a Montgat i agafem el bus B-29 fins al poliesportiu de Tiana. Aquí començo a caminar fins a la font de l’Albà, pujo fins al cementiri del Còlera i arribo al coll de Montalegre. Deixo la Conreria a l’esquerra i pel camí asfaltat arribo a la font de les Monges. És una autèntica pena veure aquest espai tant deixat. Continuo per la urbanització fins a agafar la pista forestal que em portarà a altre, que agafo en pujada fins a on es troba la font dels Castanyers en un espai molt curiós, amb cases i un restaurant. Aprofito per esmorzar i reflexiono per desfer el camí, per pujar fins al turó de les Maleses, penso que és una llàstima retrocedir tant camí quan veig la torre a sobre meu. Retrocedeixo una mica i trobo un corriol a la dreta, l’agafo fins a un altre de perpendicular que faig a la mateixa ma. Arribo a un altre també perpendicular i crec que el conec d’un dia que vaig pujar de la font de la Guineu, i efectivament de baixada arribo a l’esmentada font. Surto a un camí gran que faig a la dreta i arribo a la pista gran que a l’esquerra em duria a l’ermita de Sant Cebrià de Cabanyes. Faig un trosset seguint unes indicacions que porto per arribar a la font dels Avellaners, però veig que el camí està molt embrossat, desisteixo. Continuo a la dreta passo a prop de Can Torrents Vell i a l’alçada del cementiri em desvio a la dreta. Vorejo el restaurant i arribo a la plaça de les Glòries Catalanes, amb la font de Sant Pere, el lledoner monumental i les restes de l’església vella. Baixo fins a la pista de sota i arribo a la ctra. principal de Sant Fost. Ara només he de baixar, creuar el Besòs i arribar-me a Mollet- Sant Fost a on agafo el tren de tornada. He estat a prop de 4 hores i he fet uns 13-14 km.