Ressenyes excursionistes

Una tarda qualsevol passant a prop d’una botiga de muntanya vaig fullejar uns papers d’un centre excursionista. Parlava d’un concurs de ressenyes de muntanya, vaig decidir presentar-ne una en el meu estil. La meva sorpresa va ser que vaig resultar premiat. Aquest any vaig decidir presentar-me a la tercera edició del concurs organitzat pel centre excursionista, que no és altre que el  Foment Martinenc i vaig tornar a sortir premiat, i com a guanyador de la modalitat d’excursionisme. I per si fos poc la revista Vèrtex l’ha publicat en el seu número de juliol- agost. Això et dóna ales per continuar apostant pel mateix format d’excursionisme: recorreguts lineals, sempre en transport públic i destacant aspectes naturalistes i antròpics. En aquest cas la ruta es titula Dels boscos del Maresme a la plana del Vallès, el recorregut és d’uns 15 km i la dificultat és mitjana. Comença a Cabrils i la primera part remunta la carena de la Serralada Litoral, passant per la base del turó de Céllecs. A continuació visitem l’ermita romànica de Sant Bartomeu de Cabanyes i la font propera. Aquí enganxem amb el PR de la ruta prehistòrica, a on visitem algunes mostres megalítiques. Ara ens toca canviar totalment de registre i apropar-nos al riu Mogent amb la seva planícia agrícola, per acabar a la població vallesana de Granollers. Si teniu ocasió de fullejar-la no us decebrà i crec que és una bona proposta per aquest final d’estiu.  

Evolució del material d’excursionisme

Quan vaig començar a fer les primeres excursions a principis dels noranta em vaig comprar les primeres botes, les quals després de cada sortida inevitablement em feien  nafres. Recordo també que fins fa no molts anys portava mitjons normals, samarretes de cotó, texans.... roba que després d’una estoneta estava xopa i em causava més d’un maldecap a la pell. Per això en aquesta entrada, m’he decidit a explicar quatre cosetes, que a mi em van bé sobre el material de muntanya. Aquí va:

-          Motxilla: important que tingui subjecció a la cintura, les d’abans a les poques hores carregaven el coll. Amb una “camel bag”, bossa del camell o gep del camell, es a dir un dipòsit d’aigua amb un tub que et permet hidratar-te sense treure la motxilla. Per a mi un invent fantàstic, el pes es distribueix per la columna i no et descompensa.

-          Calçat: important que tingui membrana impermeable, però més que això, és trobar l’adequat a la forma del teu peu. O ample o més estilitzat, i confiar en una o dues marques que t’agradin.

-          Mitjons: tècnics i antibutllofes, encara que siguin una mica carets. Si patiu de butllofes, es aconsellable fer servir vaselina abans de la sortida.

-          Samarretes, roba interior i pantalons transpirables: aquesta tecnologia de fibra sintètica  ha estat un avenç molt significatiu en quant a comoditat i prevenció de problemes a la pell.

Amb aquesta roba i motxilla més tècnica, puc fer rutes caminant al voltant de sis hores sense cap mena de problema: ni irritacions, ni mals d’esquena, ni butllofes....

Serralada Litoral: Tiana- Mollet

Porto una bona temporada investigant la banda obaga de la Serralada Litoral per descobrir fonts i indrets rellevants per un projecte que tinc a les mans. Aquí us poso una de les rutes que vaig fer en la meva labor investigadora. Arribem a Montgat i agafem el bus B-29 fins al poliesportiu de Tiana. Aquí començo a caminar fins a la font de l’Albà, pujo fins al cementiri del Còlera i arribo al coll de Montalegre. Deixo la Conreria a l’esquerra i pel camí asfaltat arribo a la font de les Monges. És una autèntica pena veure aquest espai tant deixat. Continuo per la urbanització fins a agafar la pista forestal que em portarà a altre, que agafo en pujada fins a on es troba la font dels Castanyers en un espai molt curiós, amb cases i un restaurant. Aprofito per esmorzar i reflexiono per desfer el camí, per pujar fins al turó de les Maleses, penso que és una llàstima retrocedir tant camí quan veig la torre a sobre meu. Retrocedeixo una mica i trobo un corriol a la dreta, l’agafo fins a un altre de perpendicular que faig a la mateixa ma. Arribo a un altre també perpendicular i crec que el conec d’un dia que vaig pujar de la font de la Guineu, i efectivament de baixada arribo a l’esmentada font. Surto a un camí gran que faig a la dreta i arribo a la pista gran que a l’esquerra em duria a l’ermita de Sant Cebrià de Cabanyes. Faig un trosset seguint unes indicacions que porto per arribar a la font dels Avellaners, però veig que el camí està molt embrossat, desisteixo. Continuo a la dreta passo a prop de Can Torrents Vell i a l’alçada del cementiri em desvio a la dreta. Vorejo el restaurant i arribo a la plaça de les Glòries Catalanes, amb la font de Sant Pere, el lledoner monumental i les restes de l’església vella. Baixo fins a la pista de sota i arribo a la ctra. principal de Sant Fost. Ara només he de baixar, creuar el Besòs i arribar-me a Mollet- Sant Fost a on agafo el tren de tornada. He estat a prop de 4 hores i he fet uns 13-14 km.

Caminant entre Cerdanyola i Vallvidrera

Avui us presento un recorregut que vaig fer el dijous passat per la tarda, aprofitant aquestes tardes primaverals tan propícies per caminar. Arribem a Cerdanyola, sortim de l’estació i enfilem amunt fins a la “C” que trobem a la placeta. Passem pel riu Sec (que porta bastant aigua), sortim del casc urbà i fem via fins  a la riera de Sant Cugat. En aquest curs d’aigua trobem molts barbs de rius, granotes comunes, tòtils i alguna serp d’aigua. Com no hi havia molta gent, vaig decidir no fer cap drecera, i continuar per la pista d’Horta, passem sota l’aqüeducte del Ripoll (a la ruta 3, de 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona trobareu més informació). A l’esquerra trobem l’ermita de Santa Maria de les Feixes, recentment restaurada (des del meu parer, no gaire apropiadament). Passem Can Catà i quan portem uns 4 km a l’esquerra trobem la font de Can Lloses, entre til·lers, convidant al descans. Una mica després abandonem la pista i seguim les petges del GR cap a la dreta, per fer un tros boscà i ombrívol que ens durà a la font de les Heures i a la font Vella de Can Ferrer. Agafem el corriol a la dreta que surt després de l’última font, sortim a una pista i anem a l’esquerra. Arribem a la carena litoral barcelonina, una mica a ponent ens quedaria el Forat del Vent. Remuntem i per una pista recentment preparada arribem al Portell de Valldaura, als 7 km aproximadament. Només passar el pontet agafem un corriol a la dreta que en fort pendent ens menarà al turó de Valldaura i a continuació, per corriols selvàtics arribem al turó de la Magarola. Amb el dia clar, les vistes barcelonines són esplèndides. Aquí vaig decidir evitar la pujada al turó de Sant Cebrià i continuar per la pista, se’m va fer un xic monòton però al final vaig arribar a Vista Rica cap als 10 km. Després de travessar l’Arrabassada i fer una desena de metres per la ctra. del Tibidabo, a la dreta ens surt un corriol, l’agafem. Pugem pel bosc, i a la dreta al costat d’un gran plataner trobem la font de la Salamandra. Acabada de netejar, i amb una prunera al costat. Continuem fins al Coll de la Vinassa, i anem a la dreta, seguim les marques fins a la font del Canet i la seva surera. Arribem a una pista gran i anem a la dreta baixant per l’alzinar. Passem a tocar del centre d’informació de Collserola, de Vil·la Joana i per les escales arribem a la parada de FGC del Baixador de Vallvidrera, després d’haver fet uns 13,5 km en unes 3h i 30 minutets.

Premis Liebster

Fa pràcticament un any i mig que vaig començar a escriure en el blog que teniu al davant. En un principi la idea és difondre el patrimoni que tenim a prop de l’àrea metropolitana de Barcelona i sempre fent servir el transport públic. Tafanejant en diferents blogs havia sentit a parlar dels premis Liebster (paraula alemanya que vol dir favorit) i aquesta setmana he tingut la sort de ser escollit per Xino Xano. Excursions per a no excursionistes entre la seva tria. Crec que és una iniciativa molt interessant per estendre la xarxa entre gent amb les mateixes aficions. Aquí us poso la meva tria:

-          La brolla d’en Toni: blog centrat principalment en la Serralada Litoral amb descripcions acurades de fonts, camins, lèxic,... una referència per trobar allò que busques  

-          Caminando con Blas: relats de l’autor sobre les seves gestes esportives, explicades de manera molt interessant, sobretot per un aficionat a córrer per muntanya

-          Patrimoni i muntanyes: blog sobre el patrimoni humà que trobem a la muntanya i que pot ser un gran centre d’interès per un recorregut

-          Collserola: podem trobar informació molt variada tan de rutes a peu, zones per córrer, com d’activitats culturals

-          Corriols: aquí trobarem rutes per diferents indrets de la geografia catalana amb un gran suport cartogràfic i visual

A continuació us poso les normes pels premiats, i crec que no fa falta dir-ho, sense cap compromís per continuar amb la cadena.

Les normes són:

1.- Copiar i enganxar el logo del premi al bloc, i enllaçar al blocaire que t’ho ha otorgat.

2.- Nominar als teus 5 blogs favorits (han de tenir menys de 200 seguidors) i deixar un breu comentari en els seus blocs per fer-los saber que han rebut el guardó.

3.- Demanar i esperar que aquests bloggers passin el guardó a altres 5 blogs.