La serra del Corredor entre Caldetes i Llavaneres

Malgrat tenir unes rutes penjades anteriorment al wikiloc, avui  he trobat més interessant explicar-vos una ruta pel parc natural del Corredor- Montnegre que vaig fer la setmana passada. Aquest recorregut parteix de la població de Caldes d’Estrac, puja fins al cim del Montalt amb els seus 596 m i descendeix a la població de Sant Andreu de Llavaneres. Són prop de 20 km, el primer tram és dur, però ombrejat i el segon no té gaire dificultat tècnica. Al llibre Maresme17 excursions a peu, a la ruta 10 trobareu quelcom semblant però no entre les dues parades de rodalies, si no entre els dos nuclis urbans de Llavaneres i Sant Vicenç.
Arribem a la parada de Caldes d’Estrac i travessem tot el nucli urbà.

Sortim per la riera de Torrentbó seguint les petges del PR fins que girem a l’esquerra cap al restaurant Castell de l’Oliver. Arribem al nucli de Sant Vicenç de Montalt i pugem fortament per una urbanització. Caminem per la pineda mediterrània i baixem fins a una zona de conreus amb una bassa agrícola. A partir d’ara pujarem més o menys sostingudament alternant trossos boscosos molt ombrívols fins arribar a la pedra de Ferradura. Els entesos diuen que hi ha unes inscripcions prehistòriques, que jo no he sabut veure mai. Ara agafarem un corriol que després de suar molt ens durà al cim del Montalt. Aquí podem contemplar les fantàstiques vistes litorals. Sortim del cim per un corriol i anem baixant per bosc fins a sortir a una pista gran. Som al GR 83 o camí de l’exili, que rememora el recorregut fet pels republicans a les acaballes de la Guerra Civil. Aquest tros de pista és fa una mica monòton fins arribar al coll de Pallarès, a on abandonem el camí marcat. Al poc arribem  al camí Fondo, força espectacular entre talussos granítics que ens durà a una pista. Entrem al nucli de Sant Andreu de Llavaneres, el creuem sencer  i ara només ens quedarà baixar la riera fins a la parada de rodalies.   

La Serralada de Marina entre Montcada i El Masnou

Recorregut variat entre els alzinars del Vallès i les pinedes i les vistes del Maresme. Apart de copsar aquestes diferències de vegetació degudes a les vessants muntanyoses, passarem per set fonts, tres cims (un d’ells un poblat ibèric), veurem monuments històrics, vinyes....  Comencem a caminar a la parada de rodalies de Montcada i Reixac- Manresa, seguint les petges del GR 92 creuem les vies d’altra de les línies de rodalies que passa pel municipi. Passem el Besòs, creuem la ctra. de la Roca i enfilem per una pista cap a la font del Tort.

Pugem per un corriol que segueix una de les rutes del parc fins al coll de Moià. Ara per pista i amb unes vistes fantàstiques del Vallès baixem en direcció a l’ermita de Sant Pere de Reixac. Abans d’arribar-hi, anem a la dreta i més tard a l’esquerra fins a la font dels Avellaners. Sortim de la font per un corriol i menem  a una pista que en pujada ens apropa a la font dels Caçadors. Just al costat agafem un caminet ascendent marcat que ens salvarà un desnivell fort fins a dur-nos al cim del poblat ibèric de les Maleses. Parem una estona per contemplar els 360 º de vistes que tenim. Retrocedim un tros de corriol i anem a l’esquerra entre una clapa de bosc fins a una pista. Pugem al turó de la Coscollada amb la seva torre de guaita. Baixem per la pista molt transitada per ciclistes. Anem recte i arribem a una bassa temporal a on trobem capgrossos de gripau corredor. Aquest amfibi oportunista, amb una permanència d’un mes d’aigua a la tolla, en té prou per fer la metamorfosi. Baixem fins arribar-nos a la Conreria, actualment casa de colònies. Seguim les marques del GR 92, creuem la ctra.  i pugem per asfalt. Continuem per la pista en pujada amb vistes litorals. Anem a l’esquerra i pugem per un corriol al turó de Galzeran amb la torre de guaita. Un cop relaxats amb la visió baixem per una zona de vinyes a l’esquerra, fins al collet dels Nou Pins a on retrobem el GR. Ara ens tocarà baixar fins a trobar un corriol a l’esquerra. Aquest és el meu tros preferit de la serralada, descendint trobem: la font del Safareig, la font dels Eucaliptus, la de l’Esquerda, el Pi bord, coves de vinya i la font del Fonoll. Sortim a la urbanització Mas Coll, més tard arribem a Alella i per la riera baixem a El Masnou a on trobem la parada de rodalies.

 

 

2a edició de 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona

Corria l’any 2007 quan vaig començar a treballar el projecte de seleccionar 20 excursions apeu pel voltant de Barcelona en forma de travessies i fent servir el transport públic tant a l’anada com a la tornada. Després de fer el treball de camp per Collserola, Garraf, Ordal, Marina, Serralada Litoral, Montserrat, Puigventós, Cingles de Bertí i Montseny; tota la feina de redactat i mapes, al juny de 2011 el llibre va veure la llum. Va sortir publicat com el número 122 de la col·lecció Azimut de Cossetània, han passat tres anys i s’han venut uns 1500 exemplars. Comparat amb els best- sellers no és gran cosa, però per una guia de muntanya està prou bé. Tenint en compte cada cop la presencia de més rutes a Internet (Wikiloc és un clar exemple) i la baixada de la pràctica de senderisme a Catalunya. El passat mes em van comunicar que es faria una segona edició del llibre i ja el podeu trobar a les llibreries. Què hi ha de nou? S’han modificat les errades i actualitzat la cartografia. I evidentment s’han canviat algunes informacions confuses, camins o corriols modificats, i s’han tingut en compte les aportacions que mitjançant el blog els excursionistes m’han fet arribar.

Muntanyes d’Ordal, entre Vallirana i Gelida.

Una de les travessies més complertes que podeu fer per les muntanyes d’Ordal i sense trepitjar pràcticament asfalt, és la que teniu al davant. Invertireu unes 4h 30 minuts en recórrer els prop de 15,5 km. Al meu segon llibre 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona, la trobareu descrita de manera molt semblant,però en sentit invers. Arribem a Vallirana amb el bus L57, ens hem de baixar a la última parada, a la benzinera. Pugem tot seguint les marques del PR C-70 fins a les ruïnes de Cal Beco i el coll de Verdeguer. Entre pins arribem a la font de Sant Ponç amb el seu safareig amb fauna aquàtica.

Baixem fins arribar al monestir romànic de Sant Ponç i una mica després, entrem en un fondo humit que en pujada ens aproparà al cim de les Agulles. Aquí vaig esmorzar i fer la fotografia que acompanya la ressenya. Baixem fins al coll de Portell i tornem a pujar fins al Roc Forellac. Des d’aquí en dies clars, s’albiren fins als Pirineus. Baixem de manera marcada fins arribar a la Font Freda i al torrent de Vallbardina. Trobem les marques del GR 5 que ens duran a Gelida. Però, primer veurem el castell enlairat i passarem per la font de Cantillepa. Arribarem al nucli urbà i baixarem seguint el recorregut del funicular, fins a l’estació de rodalies a on acabem la ruta.

De Garraf a Gavà, per la Morella.

Avui parlaré d’una travessa dura pel massís del Garraf, però intensa i molt atractiva. Una de les meves rutes preferides, d’uns 23 km i unes 6 hores de duració, la dificultat és alta deguda a la distància, el desnivell i els corriols difícils d’aquesta mola calcària. Tot el recorregut és fàcil de seguir amb el mapa del Garraf de l’editorial Piolet. Per cert si el voleu aconseguir el dimecres 23 a les 19 h, tornaré a ser a la parada de la biblioteca Tecla Sala, a  la Rambla de L’Hospitalet. També portaré altres documents cartogràfics i llibres. Comencem a caminar al costat del mar, a l’estació de Garraf. El primer tros és una pujada feixuga que ens durà a les vinyes de Can Lluçà.

Passarem per una zona agrícola fins a la bassa de la Casa Vella a on trobem el PR- C37. Pugem per creuar la ctra. i tornem  a baixar fins a la masia de Vallgrassa. Aquí comença la part “guapa” tot un fondo pedregós que ens durà a les cocones. Aquests dipòsits cilíndrics eren utilitzats pels pagesos com a reservori d’aigua i magatzem. Un està sec i l’altre té aigua, de l’últim he tret alguna salamandra i alguna serp caiguda. Continuem per aquest fondo i pugem a la ctra. d’abans fins al pla de Querol. Pugem fins a la dolina de Campgràs i la seva bassa, ahir curiosament vaig passar i el raucar de les granotes era impressionant. Continuem fins coronar el cim de la Morella, amb els seus 596 metres és el sostre del massís ( la pujada és canyera, ja que hem pujat des del nivell del mar). Baixem fins al coll Sustrell i una mica després anem a la dreta per un corriol que ens menarà a una pista. Aquí trobem un dipòsit d’aigua, anem uns metres a l’esquerra. Agafem un corriol a la dreta que ens farà baixar fins a una altre pista que farem a la mateixa ma. Passem per diverses masies i la font de la Sentiu. Som a la urbanització del mateix nom a on  anem a l’esquerra, per la pineda. De mica en mica ens atansem a la població de Gavà i a la parada de rodalies a on acaba el nostre recorregut.