Travessa per alzinars, torrents i zones agrícoles de Collserola

Avui us parlaré d’una travessa molt diversa en quant a paisatges per la serra de Collserola. El recorregut dura unes 4 hores i són uns 14 quilòmetres. Sortirem de l’estació de FGC de La Floresta, per les escales que tenim enfront, fem dreta i baixem fins a creuar una ctra. que ens menarà a una pista forestal. Descendim fins a trobar la masia de Can Busquets, seguim les petges del GR 96 fins passar per sobre la Rierada. No és la primera vegada que esmento aquest curs d’aigua de Collserola, un dels més importants i de major riquesa biològica. Agafem el corriol de la dreta i en poca estona de descens per l’alzinar arribem a la font del Bon Pastor, sense paraules, només heu de gaudir d’aquest fantàstic entorn. Retrocedim i pugem pel GR fins arribar a la masia de Can Castellví i més tard la de Can Pasqual. Fem un trosset molt curtet de carretera a la dreta fins agafar un camí a l’esquerra. Descendirem per la vall de Sant Feliu amb el Puig d’Olorda enfront. Passem al costat de les ruïnes del convent de Santa Margarida i la seva font, netejada fa un temps, després dels impactes meteorològics soferts a la serra. Deixem a la dreta la Torre del Bisbe, i agafem el següent corriol a l’esquerra, estalviant-nos baixar per un tros de pista. Veiem Can Parellada i sortim a la pista que fem a l’esquerra. Fem esquerra i arribem a la Salut, una mica després deixem la pujada a la penya del Moro i anem a la dreta fins a sortir a una zona oberta de garrofers, ametllers, i restes d’antics conreus. Aquesta zona últimament està sent molt transformada pel creixement urbà, esperem sigui respectada, ja que trobem una biodiversitat molt gran. Passem per davant de Can Gelabert, i els seus horts, creuem la riera de Sant Just i sortim a un polígon. Pugem fortament i anem en direcció al Walden, a on trobem parades de bus i trambaix.  

Travessa Garraf- Sitges, per Jafre.

El passat diumenge vam realitzar la travessa entre Garraf i Sitges, combinant trams marcats com a GR 92 i GR 5, PR C-37, pistes, corriols i diferents ambients d’aquest massís calcari. Aquest recorregut és un dels sis que podeu trobar al mapa del Garraf, és de dificultat alta, el temps aproximat és de cinc hores i la longitud entre 18-19 km. Sortim de l’estació de Garraf, travessem per sota la ctra. de les Costes i enfilem el GR 92 fins arribar a Can Lluçà (3,7 km). Durant aquest tros podrem gaudir de les vistes del mar, del Castellot i del mosaic vegetal del Garraf. Aquí deixem el GR i agafem la pista que ens farà passar entre oliveres, vinyes, arboços,... fins al PR, passant per les runes i la bassa de la Casa Vella (5,3 km). En aquesta bassa recentment arranjada podem trobar capgrossos de granoteta de punts i en funció de l’època de l’any uns petits crustacis. Les nostres petges ens faran caminar al costat de les vinyes de Can Planes (foto de la portada del mapa) i de mica en mica ens aproparan a les runes de la Casa Nova (7,8 km). Aquí agafarem un corriol que ens durà passant a prop d’algunes barraques de vinya a la pista PR (10 km). Anirem a la dreta passant a prop de la Fassina i remuntarem el camí fins arribar al poble abandonat de Jafre (11 km), actualment protegit per una tanca, i suposo esperant rehabilitació. Aquí agafarem el GR 92.4 que deixaremal arribar al PR per agafar un corriol amb força pendent, a l’alçada d’un roure,  però que ens permetrà fer drecera fins al GR 5. Ara remuntarem un collet, un altre i començarem a davallar per terreny calcari força atractiu, a on podrem veure marques de l’erosió de l’aigua. Passem a tocar les runes de Can Vilar i arribem al coll de la Fita (15,6 km). Baixem amb la zona litoral al fons, agafem una drecera i entre conreus, masos i tanques, arribem al centre comercial de Les Pruelles (17,5 km). A partir d’aquí només haurem de baixar pel casc urbà de Sitges fins passar les vies del tren per sota i ja som a  l'estació (19 km).

La manca d'aigua a les serres litorals

A l’escola de petits ens havien ensenyat que al clima mediterrani hi ha dos pics de precipitació: a la primavera i a la tardor. Però la natura acostuma a ser capriciosa i després d’una primavera molt plujosa amb les fonts plenes i els boscos florits fins a ben entrat el juliol, portem una sequera important. A l’agost no van caure les tempestes típiques de la segona quinzena, i setembre i octubre han deixat a la franja litoral unes precipitacions minses. Com repercuteix això als ecosistemes? Els bolets són inexistents, per aquesta època sempre veia apagallums o rússules pels boscos de Collserola, els torrents temporals i les fonts són eixuts, molts amfibis com la salamandra han tingut una reproducció molt fluixa, per sort la Rierada que té un cabal més gran (imatge), conserva aigua i no hem de patir per la població de barbs. Els tolls d’aigua que serveixen de reproducció a gripaus com el corredor o la granoteta de punts, són inexistents. Cap problema ja que aquests amfibis són oportunistes i s’adapten a les variabilitats hídriques. Els ocells i els mamífers han de caminar o volar més per apaivagar la set, i segurament això els hi repercutirà en la seva dinàmica diària. Tampoc hem de fer el crit al cel, els boscos mediterranis estan adaptats a la manca d’aigua, l’alzina, arbre emblemàtic d’aquest ecosistema té les arrels molt desenvolupades i perforen el terra per buscar aigua. Esperem que el panorama canviï en els propers dies.

Els senglars de Collserola baixen a la ciutat

Avui us parlaré dels senglars a Collserola i a la ciutat. Estem davant del mamífer més gran que podem trobar a prop de Barcelona, el pes dels adults oscil·laria entre 50 i 90 Kg. La seva població a Collserola està prop dels 650 exemplars degut a la gran disponibilitat d’aliment, i la manca de depredadors com el llop o el linx.  La seva dieta és omnívora, mengen productes agrícoles, llavors, fruits, tòfones, arrels, fongs, insectes del sòl i animals petits. Però, últimament han trobat aliment molt més fàcil a prop dels nuclis urbans, és fàcil veure’ls a Esplugues, Vallvidrera, la Ciutat Meridiana, fins i tot a parcs urbans de L’Hospitalet. Encara que són d’hàbits nocturns es poden veure de dia abeurant al pantà de Vallvidrera, o passant corrent muntanya avall per la Ctra. de les Aigües (van passar a 4-5 metres de mi, un diumenge per la tarda). Aquestes poblacions  elevades, suposen un perill pels humans, ja que augmenten el nombre d’atropellaments i poden desequilibrar els ecosistemes. Encara que no ens agradi actualment la caça és l’únic mitjà per controlar les seves poblacions i el sentit comú, no oblidem que és un animal salvatge i no una mascota. Aquí us poso una imatge d’un que em va sorprendre prop de la font de la Marquesa (la podeu trobar al llibre del Barcelonès)

Travessa pel Foix i Olèrdola.

La travessa fent servir el transport públic que us presento avui transcorre per l’espai natural del Foix i Olèrdola. És una de les múltiples versions que es poden fer entre les parades de RENFE dels Monjos i Vilafranca del Penedès. Quan arribem a l’estació una mica deixada dels Monjos, haurem d’anar a la dreta tot deixant una zona industrial a la mateixa mà. L’haurem de vorejar fins a trobar els primers indicatius del PR 148 i el riu Foix. Entre vinyes pujarem fins al castell de Penyafort a on trobem un centre d’informació del Parc natural del Foix. Seguim les petges del PR fins que agafem un corriol emboscat per l’alzinar que ens conduirà a l’idíl·lica font de Sant Llorenç amb una tauleta de fusta. Aquí tenim dues opcions continuar pel corriol que surt de la font fins a la pista que va per sobre la pedrera (la última vegada que el vaig fer estava una mica tancat per la vegetació) o retrocedir i agafar el camí a la dreta en pujada que ens durà la mateixa pista. A la pedrera veurem un parell de basses aprofitades pels amfibis i ocells del Foix. Travessem la carretera i veiem a sobre nostre la masia de Cal Castellví, entrem al fondo de la Sequera. A l’esquerra veurem les impressionants cingleres, amb baumes i habitacles medievals i a la dreta el complex íber, romà i medieval d’Olèrdola. Un mica després de deixar el GR i un forn de calç a la dreta anirem cap a l’esquerra fins a la petita població de Sant Miquel d’Olèrdola, a on trobem un servei de bus fins a Vilafranca. Passem el Sant Sepulcre i seguim els indicatius entre cases, vinyes, pinedes,... passem l’autopista i ja veiem Vilafranca al fons. Passem la residència Mare Ràfols i entrem a la població entre bodegues, per finalitzar a la parada de tren. El temps per fer aquesta ruta està al voltant de 4 hores i són uns 15 quilòmetres aproximadament.