Avui
us parlaré dels senglars a Collserola i a la ciutat. Estem davant del mamífer
més gran que podem trobar a prop de Barcelona, el pes dels adults oscil·laria
entre 50 i 90 Kg. La seva població a Collserola està prop dels 650 exemplars degut
a la gran disponibilitat d’aliment, i la manca de depredadors com el llop o el
linx. La seva dieta és omnívora, mengen
productes agrícoles, llavors, fruits, tòfones, arrels, fongs, insectes del sòl
i animals petits. Però, últimament han trobat aliment molt més fàcil a prop
dels nuclis urbans, és fàcil veure’ls a Esplugues, Vallvidrera, la Ciutat
Meridiana, fins i tot a parcs urbans de L’Hospitalet. Encara que són d’hàbits
nocturns es poden veure de dia abeurant al pantà de Vallvidrera, o passant
corrent muntanya avall per la Ctra. de les Aigües (van passar a 4-5 metres de
mi, un diumenge per la tarda). Aquestes poblacions elevades, suposen un perill pels humans, ja
que augmenten el nombre d’atropellaments i poden desequilibrar els ecosistemes.
Encara que no ens agradi actualment la caça és l’únic mitjà per controlar les
seves poblacions i el sentit comú, no oblidem que és un animal salvatge i no
una mascota. Aquí us poso una imatge d’un que em va sorprendre prop de la font
de la Marquesa (la podeu trobar al llibre del Barcelonès)diumenge, 9 d’octubre del 2011
Els senglars de Collserola baixen a la ciutat
Avui
us parlaré dels senglars a Collserola i a la ciutat. Estem davant del mamífer
més gran que podem trobar a prop de Barcelona, el pes dels adults oscil·laria
entre 50 i 90 Kg. La seva població a Collserola està prop dels 650 exemplars degut
a la gran disponibilitat d’aliment, i la manca de depredadors com el llop o el
linx. La seva dieta és omnívora, mengen
productes agrícoles, llavors, fruits, tòfones, arrels, fongs, insectes del sòl
i animals petits. Però, últimament han trobat aliment molt més fàcil a prop
dels nuclis urbans, és fàcil veure’ls a Esplugues, Vallvidrera, la Ciutat
Meridiana, fins i tot a parcs urbans de L’Hospitalet. Encara que són d’hàbits
nocturns es poden veure de dia abeurant al pantà de Vallvidrera, o passant
corrent muntanya avall per la Ctra. de les Aigües (van passar a 4-5 metres de
mi, un diumenge per la tarda). Aquestes poblacions elevades, suposen un perill pels humans, ja
que augmenten el nombre d’atropellaments i poden desequilibrar els ecosistemes.
Encara que no ens agradi actualment la caça és l’únic mitjà per controlar les
seves poblacions i el sentit comú, no oblidem que és un animal salvatge i no
una mascota. Aquí us poso una imatge d’un que em va sorprendre prop de la font
de la Marquesa (la podeu trobar al llibre del Barcelonès)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ep nanu!
ResponEliminaEt felicito pel blog.
Pel que fa als senglars, la seva sobreabundància és cada cop més preocupant. A les Reserves Naturals Integrals del PN del Cap de creus per exemple, la superfície literalment llaurada pels "ramats" de senglar és esfereïdora (incloent tones i tones de pedres aixecades, algunes de grans dimensions). Ja et pots imaginar l'impacte que això causa sobre les poblacions de molts vertebrats terretres (sobretot els que usen el desota les pedres com a aixopluc).
La trista realitat és que els caçadors han estat absolutament incapaços de gestionar aquest problema malgrat els milers i milers de captures anuals.
Joan
Vaig a córrer sovint per la carretera de les Aigües i el cert es cada cop són més domèstics els senglars (http://collseroles.blogspot.com/2011/06/senglars-collserola-de-lanecdota-la.html)
ResponEliminaFelicitats pel teu blog.