Aquest matí he sortit a caminar per la banda oest de Collserola. És curiós l'aspecte net que ofereix la serra, amb tota la vegetació sense pols i els innumerables bassals i camins enfangats. Potser aquest últim aspecte ha dissuadit a molta gent per sortir a caminar, una llàstima, ja que trobem molts elements interessants: animals que surten a alimentar-se durant la pluja i es queden als marges dels camins, o sota pedres o a antigues cisternes agrícoles. Us explico, a la serra trobem escampats pous, cisternes o estructures per preparar un insecticida contra la fil·loxera (insecte que va assolar les vinyes catalanes al segle XIX), aquests dipòsits alguns s'han omplert de sediments però d'altres encara serveixen. En un d'aquests he trobat una serp llisa i dos gripaus corredors que són els models de la fotografia (evidentment si no els hagués tret haurien mort). Per altre banda La Rierada, un dels cursos d'aigua permanent de Collserola i afluent del Llobregat, baixava amb molta força i en alguns trams costava de no mullar-se. Aquest és un tema important, ja que al riu hi viuen barbs, peixos adaptats a les fluctuacions del clima mediterrani, però que gràcies a aquesta aportació d'aigua, aquest estiu viuran més tranquils. Encara recordo un estiu, amb la Rierada pràcticament seca i els peixos a dues tolles residuals, amb dues senyores serps d'aigua posant-se les botes a costa d'ells. A la feina i pel carrer sempre sento a la gent neguitosa per tanta pluja, però penseu que aquest serà un estiu amb un risc d'incendi baix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada