El poblament humà del Garraf

Tothom que s'hagi decidir a recórrer a peu el  Garraf, segurament haurà notat les extremes condicions del massís. Si ens imaginem la vida fa unes dècades, quan no hi havien cotxes, havia de ser una vida molt dura pels  pagesos que havien de baixar a alguna població costanera a comprar queviures o en la sequedat de la canícula estival, amb les cisternes buides d'aigua de pluja. Per això és normal trobar moltes ruïnes de grans masos abandonats com les Àligues, la Casa Vella, o Cal Jaques, o fins i tot, petits pobles com Jafre, però també trobem alguns que han sobreviscut al pas dels temps, com  el casalot de Santa Susanna, o Ca n'Amell de la Muntanya (fotografia). Per tot el Garraf trobem rastres de l'activitat humana: conreus de vinyes, fruiters,  marges de pedra, les famoses barraques (per cert la major part marcades al mapa de Piolet), cocones o cisternes per emmagatzemar aigua o mantenir l'aliment fresc, basses de reg, fonts, com la desapareguda de Montseva, la del Moltó o la de la Sentiu. Espero que us piqui el cuc de la curiositat i us animeu a llençar-vos a descobrir tots aquests indrets que ens amaga el Garraf, durant els mesos de maig i juny és quan el trobareu més espectacular, i encara no fa una calor molt marcada.