dimarts, 18 de març de 2014

De Vallirana a Sant Boi, per les Penyes del Moro


Aquesta és una de les rutes que tinc penjada al wikiloc des d’aquest estiu i que ara faré la entrada. És un dels recorreguts fantàstics que podem fer les muntanyes d’Ordal. El bus ens deixa  al municipi de Vallirana, el primer tros és monòton, ja que hem de travessar la urbanització de la Selva Negra fins arribar al inici de la vall d’Arús. Aquí entre cingleres calcàries passarem per les mines de guix de Can Bogunyà (després de la gossera i la font del mateix nom), tot alternant trossos més oberts amb boscosos. Passarem per la font de la Ginebre i una mica més tard arribarem  a les Penyes del Moro. Aquesta plataforma calcària representa un dels meus espais preferits (la imatge de l’encapçalament del bloc hi correspon), la solitud i les vistes són bestials.
Baixem i fem un tros de pista fins entrar en la zona cremada aquest estiu sota el Puig Vicenç, de mica en mica deixem el terreny forestal per entrar en els conreus de cirerers del Baix Llobregat i en els ravals de Torrelles. Després de passar al costat de les instal·lacions de Catalunya en miniatura fem una pujada molt feixuga fins al coll de Querol. A partir d’aquí descendim entre cirerers, i amb vistes del cim del Montbaig coronat per l’ermita de Sant Ramón, fins al barri de la Ciutat Cooperativa de Sant Boi a  on agafem el FGC.  
 
 

2 comentaris:

  1. Por si fuera interesante o de utilidad para ti o para los lectores de tu web, tengo publicado el siguiente blog:
    http://plantararboles.blogspot.com
    Se trata de una manual breve y sencillo para que los amantes del monte y del campo podamos reforestar, casi sobre la marcha, aprovechando las semillas que nos dan los árboles y arbustos autóctonos de nuestra propia región.

    Salud,
    José Luis Sáez Sáez

    ResponElimina
  2. Hola José Luis,

    Le echaré un vistazo al blog. En biología la dispersión de las semillas por la fauna se llama zoocoria . No me había planteado a los excursionistas como dispersadores de la vegetación. No obstante me parece una interesante idea.
    Un saludo y gracias por entrar en mi blog.

    ResponElimina