dissabte, 22 d’octubre de 2011

La manca d'aigua a les serres litorals


A l’escola de petits ens havien ensenyat que al clima mediterrani hi ha dos pics de precipitació: a la primavera i a la tardor. Però la natura acostuma a ser capriciosa i després d’una primavera molt plujosa amb les fonts plenes i els boscos florits fins a ben entrat el juliol, portem una sequera important. A l’agost no van caure les tempestes típiques de la segona quinzena, i setembre i octubre han deixat a la franja litoral unes precipitacions minses. Com repercuteix això als ecosistemes? Els bolets són inexistents, per aquesta època sempre veia apagallums o rússules pels boscos de Collserola, els torrents temporals i les fonts són eixuts, molts amfibis com la salamandra han tingut una reproducció molt fluixa, per sort la Rierada que té un cabal més gran (imatge), conserva aigua i no hem de patir per la població de barbs. Els tolls d’aigua que serveixen de reproducció a gripaus com el corredor o la granoteta de punts, són inexistents. Cap problema ja que aquests amfibis són oportunistes i s’adapten a les variabilitats hídriques. Els ocells i els mamífers han de caminar o volar més per apaivagar la set, i segurament això els hi repercutirà en la seva dinàmica diària. Tampoc hem de fer el crit al cel, els boscos mediterranis estan adaptats a la manca d’aigua, l’alzina, arbre emblemàtic d’aquest ecosistema té les arrels molt desenvolupades i perforen el terra per buscar aigua. Esperem que el panorama canviï en els propers dies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada