diumenge, 9 d’octubre de 2011

Els senglars de Collserola baixen a la ciutat


Avui us parlaré dels senglars a Collserola i a la ciutat. Estem davant del mamífer més gran que podem trobar a prop de Barcelona, el pes dels adults oscil·laria entre 50 i 90 Kg. La seva població a Collserola està prop dels 650 exemplars degut a la gran disponibilitat d’aliment, i la manca de depredadors com el llop o el linx.  La seva dieta és omnívora, mengen productes agrícoles, llavors, fruits, tòfones, arrels, fongs, insectes del sòl i animals petits. Però, últimament han trobat aliment molt més fàcil a prop dels nuclis urbans, és fàcil veure’ls a Esplugues, Vallvidrera, la Ciutat Meridiana, fins i tot a parcs urbans de L’Hospitalet. Encara que són d’hàbits nocturns es poden veure de dia abeurant al pantà de Vallvidrera, o passant corrent muntanya avall per la Ctra. de les Aigües (van passar a 4-5 metres de mi, un diumenge per la tarda). Aquestes poblacions  elevades, suposen un perill pels humans, ja que augmenten el nombre d’atropellaments i poden desequilibrar els ecosistemes. Encara que no ens agradi actualment la caça és l’únic mitjà per controlar les seves poblacions i el sentit comú, no oblidem que és un animal salvatge i no una mascota. Aquí us poso una imatge d’un que em va sorprendre prop de la font de la Marquesa (la podeu trobar al llibre del Barcelonès)


2 comentaris:

  1. Ep nanu!
    Et felicito pel blog.
    Pel que fa als senglars, la seva sobreabundància és cada cop més preocupant. A les Reserves Naturals Integrals del PN del Cap de creus per exemple, la superfície literalment llaurada pels "ramats" de senglar és esfereïdora (incloent tones i tones de pedres aixecades, algunes de grans dimensions). Ja et pots imaginar l'impacte que això causa sobre les poblacions de molts vertebrats terretres (sobretot els que usen el desota les pedres com a aixopluc).
    La trista realitat és que els caçadors han estat absolutament incapaços de gestionar aquest problema malgrat els milers i milers de captures anuals.
    Joan

    ResponElimina
  2. Vaig a córrer sovint per la carretera de les Aigües i el cert es cada cop són més domèstics els senglars (http://collseroles.blogspot.com/2011/06/senglars-collserola-de-lanecdota-la.html)

    Felicitats pel teu blog.

    ResponElimina