Travessant el massís del Garraf, entre Sitges i Castelldefels.

Malgrat aquesta travessa pel Garraf és llarga, es pot fer perfectament ara que l’estiu comença a declinar, això sí, amb una forta provisió d’aigua. Comencem a caminar a Sitges, passem per sota les vies i trobem les marques del GR 5. Sortim del nucli urbà i arribem al polígon de les Pruelles. Aquest primer tros en pujada lleugera i conreus ens farà escalfar una mica la musculatura. Som al coll de la Fita, si ens volem desviar pel corriol de la dreta arribarem a una petita bassa temporal. Continuem per la pista fins arribar a una bifurcació. Continuem en sentit Vallcarca alternant pineda i terreny obert. Encara em recordo que quan era petit hi havia una estació de rodalies a la cimentera, suposo que va deixar de funcionar per poca rendibilitat. Passem Can Planes i les seves vinyes. Arribem a la bassa de la Casa Vella a on podem veure capgrossos (depèn de l’època de l’any). Passem un pou i pugem fins a la collada de Vallgrassa. Travessem la ctra. veiem la masia enlairada i anem a la dreta pel seu exigent fondo. Aquest és un camí pedregós que ens durà fins a les cocones. Aquests són dos dipòsits cilíndrics, un ple d’aigua, utilitzats com a reservori d’aigua pels antics pagesos. Continuem per trams amb més o menys dificultat i pugem fortament fins a la ctra. d’abans. Caminem una estona sobre asfalt fins al pla de Querol, a on passem la barrera. Pugem per la ctra. i si volem, seguim les petges del GR. Les dues possibilitats ens menaran a la dolina de Campgràs i la seva bassa. Aquí hi viu una colònia de granotes comunes i alguna serp d’aigua que s’alimenta d’elles. Anem en direcció a l’abocador, deixant el cim de la Morella a la nostra esquerra. Acabem la pista i fem un corriol molt pedregós que ens farà baixar al bassot de l’Arbre. Depressió del terreny que mai he vist amb aigua. El tros que ve a continuació es troba bastant desforestat, primer ens menarà al turó del Peu de Santa Maria i després al turó d’en Fanxo. D’aquest últim descendirem fins a Can Ganxo i el casc urbà de Castelldefels. Passem a tocar del castell i pels seus carrerons arribem a l’estació de rodalies a on acabem la ruta.

La serra del Corredor entre Caldetes i Llavaneres

Malgrat tenir unes rutes penjades anteriorment al wikiloc, avui  he trobat més interessant explicar-vos una ruta pel parc natural del Corredor- Montnegre que vaig fer la setmana passada. Aquest recorregut parteix de la població de Caldes d’Estrac, puja fins al cim del Montalt amb els seus 596 m i descendeix a la població de Sant Andreu de Llavaneres. Són prop de 20 km, el primer tram és dur, però ombrejat i el segon no té gaire dificultat tècnica. Al llibre Maresme17 excursions a peu, a la ruta 10 trobareu quelcom semblant però no entre les dues parades de rodalies, si no entre els dos nuclis urbans de Llavaneres i Sant Vicenç.
Arribem a la parada de Caldes d’Estrac i travessem tot el nucli urbà.

Sortim per la riera de Torrentbó seguint les petges del PR fins que girem a l’esquerra cap al restaurant Castell de l’Oliver. Arribem al nucli de Sant Vicenç de Montalt i pugem fortament per una urbanització. Caminem per la pineda mediterrània i baixem fins a una zona de conreus amb una bassa agrícola. A partir d’ara pujarem més o menys sostingudament alternant trossos boscosos molt ombrívols fins arribar a la pedra de Ferradura. Els entesos diuen que hi ha unes inscripcions prehistòriques, que jo no he sabut veure mai. Ara agafarem un corriol que després de suar molt ens durà al cim del Montalt. Aquí podem contemplar les fantàstiques vistes litorals. Sortim del cim per un corriol i anem baixant per bosc fins a sortir a una pista gran. Som al GR 83 o camí de l’exili, que rememora el recorregut fet pels republicans a les acaballes de la Guerra Civil. Aquest tros de pista és fa una mica monòton fins arribar al coll de Pallarès, a on abandonem el camí marcat. Al poc arribem  al camí Fondo, força espectacular entre talussos granítics que ens durà a una pista. Entrem al nucli de Sant Andreu de Llavaneres, el creuem sencer  i ara només ens quedarà baixar la riera fins a la parada de rodalies.   

La Serralada de Marina entre Montcada i El Masnou

Recorregut variat entre els alzinars del Vallès i les pinedes i les vistes del Maresme. Apart de copsar aquestes diferències de vegetació degudes a les vessants muntanyoses, passarem per set fonts, tres cims (un d’ells un poblat ibèric), veurem monuments històrics, vinyes....  Comencem a caminar a la parada de rodalies de Montcada i Reixac- Manresa, seguint les petges del GR 92 creuem les vies d’altra de les línies de rodalies que passa pel municipi. Passem el Besòs, creuem la ctra. de la Roca i enfilem per una pista cap a la font del Tort.

Pugem per un corriol que segueix una de les rutes del parc fins al coll de Moià. Ara per pista i amb unes vistes fantàstiques del Vallès baixem en direcció a l’ermita de Sant Pere de Reixac. Abans d’arribar-hi, anem a la dreta i més tard a l’esquerra fins a la font dels Avellaners. Sortim de la font per un corriol i menem  a una pista que en pujada ens apropa a la font dels Caçadors. Just al costat agafem un caminet ascendent marcat que ens salvarà un desnivell fort fins a dur-nos al cim del poblat ibèric de les Maleses. Parem una estona per contemplar els 360 º de vistes que tenim. Retrocedim un tros de corriol i anem a l’esquerra entre una clapa de bosc fins a una pista. Pugem al turó de la Coscollada amb la seva torre de guaita. Baixem per la pista molt transitada per ciclistes. Anem recte i arribem a una bassa temporal a on trobem capgrossos de gripau corredor. Aquest amfibi oportunista, amb una permanència d’un mes d’aigua a la tolla, en té prou per fer la metamorfosi. Baixem fins arribar-nos a la Conreria, actualment casa de colònies. Seguim les marques del GR 92, creuem la ctra.  i pugem per asfalt. Continuem per la pista en pujada amb vistes litorals. Anem a l’esquerra i pugem per un corriol al turó de Galzeran amb la torre de guaita. Un cop relaxats amb la visió baixem per una zona de vinyes a l’esquerra, fins al collet dels Nou Pins a on retrobem el GR. Ara ens tocarà baixar fins a trobar un corriol a l’esquerra. Aquest és el meu tros preferit de la serralada, descendint trobem: la font del Safareig, la font dels Eucaliptus, la de l’Esquerda, el Pi bord, coves de vinya i la font del Fonoll. Sortim a la urbanització Mas Coll, més tard arribem a Alella i per la riera baixem a El Masnou a on trobem la parada de rodalies.

 

 

2a edició de 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona

Corria l’any 2007 quan vaig començar a treballar el projecte de seleccionar 20 excursions apeu pel voltant de Barcelona en forma de travessies i fent servir el transport públic tant a l’anada com a la tornada. Després de fer el treball de camp per Collserola, Garraf, Ordal, Marina, Serralada Litoral, Montserrat, Puigventós, Cingles de Bertí i Montseny; tota la feina de redactat i mapes, al juny de 2011 el llibre va veure la llum. Va sortir publicat com el número 122 de la col·lecció Azimut de Cossetània, han passat tres anys i s’han venut uns 1500 exemplars. Comparat amb els best- sellers no és gran cosa, però per una guia de muntanya està prou bé. Tenint en compte cada cop la presencia de més rutes a Internet (Wikiloc és un clar exemple) i la baixada de la pràctica de senderisme a Catalunya. El passat mes em van comunicar que es faria una segona edició del llibre i ja el podeu trobar a les llibreries. Què hi ha de nou? S’han modificat les errades i actualitzat la cartografia. I evidentment s’han canviat algunes informacions confuses, camins o corriols modificats, i s’han tingut en compte les aportacions que mitjançant el blog els excursionistes m’han fet arribar.

Muntanyes d’Ordal, entre Vallirana i Gelida.

Una de les travessies més complertes que podeu fer per les muntanyes d’Ordal i sense trepitjar pràcticament asfalt, és la que teniu al davant. Invertireu unes 4h 30 minuts en recórrer els prop de 15,5 km. Al meu segon llibre 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona, la trobareu descrita de manera molt semblant,però en sentit invers. Arribem a Vallirana amb el bus L57, ens hem de baixar a la última parada, a la benzinera. Pugem tot seguint les marques del PR C-70 fins a les ruïnes de Cal Beco i el coll de Verdeguer. Entre pins arribem a la font de Sant Ponç amb el seu safareig amb fauna aquàtica.

Baixem fins arribar al monestir romànic de Sant Ponç i una mica després, entrem en un fondo humit que en pujada ens aproparà al cim de les Agulles. Aquí vaig esmorzar i fer la fotografia que acompanya la ressenya. Baixem fins al coll de Portell i tornem a pujar fins al Roc Forellac. Des d’aquí en dies clars, s’albiren fins als Pirineus. Baixem de manera marcada fins arribar a la Font Freda i al torrent de Vallbardina. Trobem les marques del GR 5 que ens duran a Gelida. Però, primer veurem el castell enlairat i passarem per la font de Cantillepa. Arribarem al nucli urbà i baixarem seguint el recorregut del funicular, fins a l’estació de rodalies a on acabem la ruta.