El senderisme i la fauna

De vegades coneguts o lectors de les meves rutes, m’han preguntat: trobaré tots aquests animals que comentes als teus recorreguts? Evidentment la resposta és no, per observar la fauna dels espais naturals, has de freqüentar molt el territori, saber els ritmes vitals de la fauna i tenir molta sort. Si parem atenció entre la vegetació, a les flors i volant podem veure tota una munió d’insectes: abelles, abellots, papallones, grills, escarabats,... Si mirem amunt en terreny boscós podem veure gaigs, garses, puputs, mallerengues,.... i en terreny més obert xoriguers, falcons, bernats pescaires, inclús alguna àliga. La fauna aquàtica és relativament fàcil de veure, els amfibis són nocturns però les seves larves o capgrossos les podem trobar a fonts, cisternes, basses, rierols,.... Si sortim a caminar un dia després de la pluja, veurem algun gripau buscant menjar i malauradament algun atropellat. Peixos com els barbs comú o el cua-roig els podem trobar als rierols amb una certa netedat. De mamífers forestals podem veure esquirols, senglars (cada cop més), ratolins o rates, musaranyes i segurament algun conill. Els altres mamífers com la mostela, la guineu o la geneta són més complicats de veure però ocasionalment podem trobar-los. Sargantanes, llangardaixos i serps com la de ferradura de la fotografia, trobada fortuïtament no són molt abundants, però els podem trobar en època primaveral.  Conjugar excursionisme i naturalisme, arriba a ser molt gratificant, ja que cada ruta sempre està sembrada de sorpreses.

Llibres de muntanya per Sant Jordi, a L’Hospitalet.

Ja s’apropa la diada de Sant Jordi, aquell cavaller que va matar el drac per salvar la princesa. Encara que a mi personalment això de matar rèptils no m’estimula gaire, si que em motiva pel contrari el  costum de regalar llibres en aquest dia. I més quan el llibre és de muntanya, i per que aquest rotllo? Per informar-vos que el dilluns 23, de 19 a 20h em podreu trobar a una parada de la Rambla de L’Hospitalet  ( preparada per la biblioteca Tecla Sala) i si us passeu per allà podreu adquirir qualsevol dels meus dos llibres i mapes. Us els podreu portar dedicats i si voleu xerrar una estoneta. Pels que encara no els coneixeu, us faré un breu resum:

-          20 excursions a peu pel voltant de Barcelona. Entransport públic. Com el seu nom indica trobareu un recull de 20 sortides de diferents dificultats per les serres litoral i prelitorals al voltant de l’àrea metropolitana.

-          Barcelonés. 17 excursions a peu. Itineraris per les serres de Marina, Collserola i la muntanya de Montjuïc.

-          Garraf. Cartografia actualitzada per l’editorial Piolet, amb sis rutes marcades i breument ressenyades.

Córrer per la carena litoral de Collserola

Avui us presento altra aventureta de les meves corrent per Collserola. Aquesta en concret ressegueix la banda més propera de la serra, la que permet copsar vistes sobre la ciutat i la planícia litoral. El recorregut és de 18-19 km, amb pujades i baixades constants.  Comença a la parada de RENFE de Ciutat Meridiana tot pujant pel carrer Vallcivera, deixant l’aqüeducte a la dreta hem de pujar per les escales, alternant corriols i carrers asfaltats de Torre Baró fins arribar al principi de la Ctra. de les Aigües. Aquest primer tram de pujada el vaig fer caminant per escalfar la màquina. Ara sí, començo a córrer per la pista tot girant a l’esquerra per arribar al coll de la Ventosa (una mica abans deixo la baixada a la font del Ferro, Barcelonès 17 excursions a peu). Passo per sobre la ctra. del Cementiri i pujant, i baixant arribo al Portell de Valldaura. Aquest tram és bastant exigent i transcorre per corriol. Aquí valoro la opció de pujar al turó de la Magarola o fer tota la marrada de la pista, opto per la segona opció. Aquest tram més planer em permet contemplar Barcelona amb tranquil·litat. Ara sí, pujo fins al turó de Sant Cebrià per sobre de la gossera i baixo fins a Vista Rica. Deixo camins, entre ells el que hem duria a la Font Groga i per corriol surto a l’Arrabassada. La creuo amb compte i pujo uns metres per asfalt en direcció al Tibidabo, per agafar el corriol en pujada cap a la font de la Salamandra i el coll de la Vinassa. Estiro una mica, bec i menjo i continuo passant per la falda del Tibidabo. Faig un trosset asfaltat que em fa passar sota la torre de Collserola i baixo per un tros amb molt pendent. Travesso Vallvidrera i pujo fins al turó d’en Cors, ara només haig de continuar per la pista i encarar la última pujada fins a Sant Pere Màrtir. Després de recuperar l’alè, baixo pel corriol fins al mirador dels Xiprers, faig el tros més pedregós i divertit fins petar al parc de Cervantes. Ara només creuo la Diagonal i arribo a l’Hospitalet cansat però molt satisfet.

Garraf- Ordal, entre Castelldefels i Sant Boi

Aquesta travessa pel Garraf i l’Ordal la vaig realitzar la setmana passada, tot invertint unes 5h i mitja, en recórrer els 21 km i escaig de recorregut. Un cop arribem a l’estació de Castelldefels hem de seguir pel carrer de l’Església tot veient el castell a sobre nostre fins arribar a la zona de Vistalegre. Aquí hem de buscar la riera de la Sentiu fins a sortir a les cases del mateix nom. Tot seguint les petges del PR C 39, passem per la font de la Sentiu i per diverses masies, fins a trobar el camí medieval (antic camí utilitzat per pujar al castell d’Eramprunyà) a trams empedrat que ens menarà pel conglomerat rogenc al GR 92. Pujarem pel terreny calcari fins a la Clota sota les Agulles, una mica després de passar el pou, la bassa i les runes de la Clota agafarem un corriol a la dreta. Passem la ctra. i sortim a la rectoria de Begues, nucli primigeni del municipi. Baixem per la pista asfaltada per agafar la pista a la dreta del PR C 162, que ens farà descendir per terreny rogenc fins a la curiosa i fotogènica Roca del Barret. Remuntarem fins al Puig d’Endi i baixarem per Costa Fustera fins a la urbanització de Can Güell. Fem un trosset d’asfalt fins a agafar un corriol a la dreta que ens menarà a l’oratori de Sant Martí de Porres i més tard a la torre de guaita del turó del Tabor. Parem i contemplem les vistes litorals i boscoses. Anem fent per la pista fins arribar al coll de Querol, en aquest nus de camins hem d’anar recte fins arribar-nos als conreus de cirerers. Tímidament, algun ja havia començat a florir, continuem en baixada i arribem al restaurant de Santa Bàrbara del Llor. Baixem tot recte i entrem a la Ciutat Cooperativa de Sant Boi a on trobem la parada dels FGC de Molí Nou.

De Sant Quirze a Sant Cugat, per la serra de Galliners i el Camí dels Monjos.

La ruta que us descric a continuació la vaig fer al desembre passat entre les poblacions de Sant Quirze i Sant Cugat del Vallès. Sortim de la parada dels FGC de St. Quirze i passem pel casc urbà (carrers Pau Casals, Santiago Rusiñol i Daurador) fins arribar al parc de Can Feliu. Aquí agafem el GR 173 i caminem al costat del torrent de la Betzuca fins arribar-nos a Can Ponsic. Agafem el PR i pugem per la serra de Galliners, aquesta serra és un corredor verd entre els espais agrícoles de Terrassa- Sabadell i Collserola. Caminem per terreny obert amb arboç, roures, romaní,... al terra podem veure rastres de la presència de conills. A dalt la carena trobem el Camí dels Monjos, itinerari que a la dreta ens duria a la Mola i a l’esquerra a Sant Cugat, final del nostre itinerari. Passem pel coll de la Creueta i entrem al parc forestal de Can Barata. Caminem per la boscúria fins al turó d’en Camps i contemplem les vistes fantàstiques de Montserrat. Trepitgem asfalt i passem per la rotonda de la B- 30 i l’AP- 7. Passem davant els estudis de la TVE, anem seguint les indicacions que ens faran passar per les estacions de FGC de Sant Joan i Volpelleres. Continuem pel casc urbà de Sant Cugat fins arribar-nos al monestir, inici o final del Camí dels Monjos. Molt a prop trobem la parada dels FGC. Per fer tot el recorregut d’uns 14- 15 km, vaig invertir unes 4 h, sense comptar parades.