Caminant entre Cerdanyola i Vallvidrera

Avui us presento un recorregut que vaig fer el dijous passat per la tarda, aprofitant aquestes tardes primaverals tan propícies per caminar. Arribem a Cerdanyola, sortim de l’estació i enfilem amunt fins a la “C” que trobem a la placeta. Passem pel riu Sec (que porta bastant aigua), sortim del casc urbà i fem via fins  a la riera de Sant Cugat. En aquest curs d’aigua trobem molts barbs de rius, granotes comunes, tòtils i alguna serp d’aigua. Com no hi havia molta gent, vaig decidir no fer cap drecera, i continuar per la pista d’Horta, passem sota l’aqüeducte del Ripoll (a la ruta 3, de 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona trobareu més informació). A l’esquerra trobem l’ermita de Santa Maria de les Feixes, recentment restaurada (des del meu parer, no gaire apropiadament). Passem Can Catà i quan portem uns 4 km a l’esquerra trobem la font de Can Lloses, entre til·lers, convidant al descans. Una mica després abandonem la pista i seguim les petges del GR cap a la dreta, per fer un tros boscà i ombrívol que ens durà a la font de les Heures i a la font Vella de Can Ferrer. Agafem el corriol a la dreta que surt després de l’última font, sortim a una pista i anem a l’esquerra. Arribem a la carena litoral barcelonina, una mica a ponent ens quedaria el Forat del Vent. Remuntem i per una pista recentment preparada arribem al Portell de Valldaura, als 7 km aproximadament. Només passar el pontet agafem un corriol a la dreta que en fort pendent ens menarà al turó de Valldaura i a continuació, per corriols selvàtics arribem al turó de la Magarola. Amb el dia clar, les vistes barcelonines són esplèndides. Aquí vaig decidir evitar la pujada al turó de Sant Cebrià i continuar per la pista, se’m va fer un xic monòton però al final vaig arribar a Vista Rica cap als 10 km. Després de travessar l’Arrabassada i fer una desena de metres per la ctra. del Tibidabo, a la dreta ens surt un corriol, l’agafem. Pugem pel bosc, i a la dreta al costat d’un gran plataner trobem la font de la Salamandra. Acabada de netejar, i amb una prunera al costat. Continuem fins al Coll de la Vinassa, i anem a la dreta, seguim les marques fins a la font del Canet i la seva surera. Arribem a una pista gran i anem a la dreta baixant per l’alzinar. Passem a tocar del centre d’informació de Collserola, de Vil·la Joana i per les escales arribem a la parada de FGC del Baixador de Vallvidrera, després d’haver fet uns 13,5 km en unes 3h i 30 minutets.

Premis Liebster

Fa pràcticament un any i mig que vaig començar a escriure en el blog que teniu al davant. En un principi la idea és difondre el patrimoni que tenim a prop de l’àrea metropolitana de Barcelona i sempre fent servir el transport públic. Tafanejant en diferents blogs havia sentit a parlar dels premis Liebster (paraula alemanya que vol dir favorit) i aquesta setmana he tingut la sort de ser escollit per Xino Xano. Excursions per a no excursionistes entre la seva tria. Crec que és una iniciativa molt interessant per estendre la xarxa entre gent amb les mateixes aficions. Aquí us poso la meva tria:

-          La brolla d’en Toni: blog centrat principalment en la Serralada Litoral amb descripcions acurades de fonts, camins, lèxic,... una referència per trobar allò que busques  

-          Caminando con Blas: relats de l’autor sobre les seves gestes esportives, explicades de manera molt interessant, sobretot per un aficionat a córrer per muntanya

-          Patrimoni i muntanyes: blog sobre el patrimoni humà que trobem a la muntanya i que pot ser un gran centre d’interès per un recorregut

-          Collserola: podem trobar informació molt variada tan de rutes a peu, zones per córrer, com d’activitats culturals

-          Corriols: aquí trobarem rutes per diferents indrets de la geografia catalana amb un gran suport cartogràfic i visual

A continuació us poso les normes pels premiats, i crec que no fa falta dir-ho, sense cap compromís per continuar amb la cadena.

Les normes són:

1.- Copiar i enganxar el logo del premi al bloc, i enllaçar al blocaire que t’ho ha otorgat.

2.- Nominar als teus 5 blogs favorits (han de tenir menys de 200 seguidors) i deixar un breu comentari en els seus blocs per fer-los saber que han rebut el guardó.

3.- Demanar i esperar que aquests bloggers passin el guardó a altres 5 blogs.

Recorregut naturalista per Collserola

Moltes vegades tenim la idea que les muntanyes al voltant de les ciutats són pobres en biodiversitat i que hem de recórrer boscos atapeïts per veure animals, res més lluny de la realitat. La major part de les meves sortides per fer observacions de fauna són a la banda sud-est de Collserola, al paisatge mosaic comprés entre El Papiol i Esplugues, format per pinedes, alzinars, barrancs, herbassars, brolles amb garric i ginesta, conreus amb masies,.... El recorregut que us presento avui, el comencem a L’Hospitalet (es pot començar a la Diagonal, a la parada de Zona Universitària), travessem el parc Cervantes i pugem fins a la falda de Sant Pere Màrtir. En aquest turonet castigat pels incendis, trobem clapes de pins, ametllers, figueres, ginesta,... abunden els conills, les serps verdes, i els xoriguers. Trobem disperses antigues basses per sulfatar que daten del temps de la fil·loxera, quan tota aquesta zona eren vinyes. En aquests pous viuen tòtils, petits gripaus de la banda de solana. Arribem a la plaça Mireia i girem a l’esquerra per buscar la font del Ferro, porxada i convidant al descans. Baixem per anar a buscar el seu torrent amb una bona massa d’alzinar i la bassa de Can Baró amb els seus capgrossos. Pel camí podem veure algun sargantaner gros (sargantanes amb la cua molt llarga, cada cop més escasses) o algun ratolí. Deixem a la dreta el camí cap a la font del Rector i passem l’entrada a les instal·lacions d’aigua. Molt a prop està la riera de Sant Just, un dels pocs punts de Collserola a on encara es reprodueix el gripau comú. A l’esquerra trobem el corriol dels Ametllers, recentment restaurat, sortim a una pista gran, asfaltada. Anem a la dreta fins Can Merlés, una mica abans a la dreta trobem l’accés a la font, mereix la pena visitar-la amb el seu curiós sistema d’extracció d’aigua. Fem un tros molt feixuc per asfalt en pujada (passen pocs cotxes) i una mica abans d’arribar a la ctra. de Molins- Vallvidrera agafem un corriol a l’esquerra. En la major part del recorregut veurem pinyes rossegades per esquirols i furgades de senglars. Pugem un tros de pista i arribem a un nus de camins, baixem pel corriol desdibuixat que tenim enfront fins a petar a una pista gran. Ara descendim cap  a la vall de Sant Feliu, amb la pedrera enfront. Anem a l’esquerra i ens anem atansant a la Penya del Moro i el seu poblat ibèric (val la pena pujar, contemplar les vistes i possiblement algun rapinyaire). Ara descendim veient tota la vall de Sant Just i agafem un corriol a l’esquerra pel pedregar. Deixem un colomar i anem a la dreta. De mica en mica, entre ametllers i garrofers arribem a Can Gelabert, amb la seva bassa amb granotes. D’aquí passem la riera de Sant Just i pel polígon entrem al casc urbà a on trobem parades de bus i el Trambaix.

Córrer pel riu Llobregat, entre Sant Boi i L’Hospitalet.

Ja fa un temps que surto a investigar el camí de la llera del riu Llobregat i els possibles accessos des de diferents localitats. El camí del riu és molt freqüentat per les seves característiques: camí ample, pla, amb bones vistes,... Aquí us proposo un tros que vaig fer corrent la setmana passada entre Sant Boi i L’Hospitalet d’uns 13 km aproximadament. Vaig arribar en els FGC a Molí Nou (era dia de vaga, però no vaig tenir problemes), després d’estirar pujo en direcció a la Colònia Güell. La deixo a la dreta i vaig a un pontet que està per sobre la parada dels FCG de la Colònia (1km corrent i ens estalviem pagar un bitllet més car). A partir d’aquí baixo per anar per un camí de terra paral·lel a la ctra. que em permet contemplar zona agrícola a l’esquerra. Arribem a la parada de Molí Nou i anem a l’esquerra per zona agrícola oberta fins al Llobregat. Les vistes de Collserola i l’entorn són molt interessants. Ara sí, agafo el camí que deixa el riu a l’esquerra, o sigui vaig pel marge dret del riu (comptant sempre a partir del naixement del curs fluvial) fins al pont, per creuar-lo a l’alçada del camp de fútbol de l’Espanyol. La foto està presa des d'aquest punt, i ens permet contemplar un bon tros de l'Ordal. Ara només hem de continuar fins a l’autovia a on a l’alçada de la benzinera trobem un caminet que ens du fins a l’hospital de Bellvitge. Podem finalitzar aquí quan portem uns 10 km (jo vaig fer uns 3 km fins al meu barri). Si voleu més informació: http://www.parcriullobregat.cat/

El senderisme i la fauna

De vegades coneguts o lectors de les meves rutes, m’han preguntat: trobaré tots aquests animals que comentes als teus recorreguts? Evidentment la resposta és no, per observar la fauna dels espais naturals, has de freqüentar molt el territori, saber els ritmes vitals de la fauna i tenir molta sort. Si parem atenció entre la vegetació, a les flors i volant podem veure tota una munió d’insectes: abelles, abellots, papallones, grills, escarabats,... Si mirem amunt en terreny boscós podem veure gaigs, garses, puputs, mallerengues,.... i en terreny més obert xoriguers, falcons, bernats pescaires, inclús alguna àliga. La fauna aquàtica és relativament fàcil de veure, els amfibis són nocturns però les seves larves o capgrossos les podem trobar a fonts, cisternes, basses, rierols,.... Si sortim a caminar un dia després de la pluja, veurem algun gripau buscant menjar i malauradament algun atropellat. Peixos com els barbs comú o el cua-roig els podem trobar als rierols amb una certa netedat. De mamífers forestals podem veure esquirols, senglars (cada cop més), ratolins o rates, musaranyes i segurament algun conill. Els altres mamífers com la mostela, la guineu o la geneta són més complicats de veure però ocasionalment podem trobar-los. Sargantanes, llangardaixos i serps com la de ferradura de la fotografia, trobada fortuïtament no són molt abundants, però els podem trobar en època primaveral.  Conjugar excursionisme i naturalisme, arriba a ser molt gratificant, ja que cada ruta sempre està sembrada de sorpreses.