dissabte, 21 de maig de 2011

Cireres i altres fruits

Aquest matí caminant per la serra d'Ordal, entre Cervelló i Sant Boí he pogut veure gran quantitat de cirerers amb els fruits en diferents graus de maduresa. M'he sentit atret pel seu color, la seva brillantor i pel seu gust quan els he tastat, per que la planta gasta tanta energia en produir tot aquest embolcall per la seva llavor? evidentment per atreure als animals que com jo, tasten el seu fruit i dipositen la llavor barrejada amb l'adob dels seus excrements en un lloc llunyà de la planta mare. Com podeu comprendre, jo no m'he menjat el pinyol, però les guilles, els senglars i multitud d'ocells ho fan. No totes les plantes han seguit la mateixa estratègia per dispersar els fruits, alguns com l'om o la tipuana han desenvolupat una estructura alada a fi que el vent sigui el dispersador. D'altres com les gramínies tenen petites estructures per enganxar-se als pèls dels mamífers. En fi, tot un seguit de maneres diferents d'aconseguir el màxim èxit biològic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada