diumenge, 12 de febrer del 2012

Caminant per Collserola, entre Cerdanyola i Barcelona.


El recorregut descrit a continuació transcorre per la banda de llevant de la serra de Collserola, només és de 9 km i es pot fer en unes 2h i 30 minuts. Tenim múltiples opcions per anar entre Cerdanyola i Barcelona, al llibre 20 excursions a peu en transport públic, teniu altre opció a la ruta 3. El recorregut que us explicaré, transcorre principalment per alzinar, visitarem diverses fonts i pujarem a la carena litoral, gaudint de les seves fantàstiques vistes. Després de recórrer una mica del casc urbà de Cerdanyola, passarem la riera de Sant Cugat, a on podrem observar la població de barbs cua-roig que hi viuen i una mica després veurem un dels sis trossos de l’aqüeducte del Vallès que trobem a Collserola. A continuació seguirem les petges del GR 92 i passarem davant de Can Catà. Poc després girem a l’esquerra cap a Can Fermí i a la dreta per un corriol fins a la font de Can Lloses. Deixem aquesta font entre til·lers i tornem a agafar la pista amb les marques del GR. Veurem Can Lloses transformat en centre caní a l’esquerra i les marques ens faran deixar la pista, per entrar en un corriol exuberant que ens durà a la font de les Heures i  a la de Can Ferrer, en aquesta última al bassal podem trobar larves de salamandra. Pugem fins al forat del Vent, i anem a l’esquerra amb la ciutat al nostres peus, travessem la ctra. del Cementiri i al poc trobem a l’esquerra la font de Santa Eulàlia. Baixem i travessem la ctra. Alta de les Roquetes que a l’esquerra ens duria al cim de la Torre del Baró. Passem per terreny obert i sortim al barri de Canyelles, a on en baixada arribem a la parada de metro del mateix nom.

dissabte, 28 de gener del 2012

Els ametllers i la pol.linització


Fa ja uns dies que els ametllers comencen a estar florits, no és l’única planta mediterrània amb flors que podem trobar en aquesta època, però si probablement la més vistosa. Veient això se m’ha ocorregut parlar de la pol·linització, és a dir el transport del pol·len de la part masculina d’una flor a la femenina d’altre. Moltes plantes produeixen flors poc vistoses, però amb gran quantitat de pol·len com l’alzina o el pi, aquestes són les que utilitzen el vent com a mitjà de dispersió. Però la gran majoria utilitzen als insectes (en alguns casos les sargantanes o alguns ocells) per fer la dispersió dels seus espermatozoides (situats a dintre del pol·len). Com l’hivern ha estat suau les abelles solitàries, les de la mel o els borinots comencen a freqüentar les flors, més tard veurem escarabats, mosques, o papallones amb la seva espiritrompa que seran els encarregats de col·laborar en la reproducció vegetal. Això de col·laborar és un dir, els animals obtenen un benefici en forma de nèctar i pol·len amb un gran valor nutritiu.

diumenge, 8 de gener del 2012

Les travesses al blog durant el 2011


Ara fa justament un any que vaig començar aquest blog de difusió de rutes en transport públic i entrades sobre natura anomenades “el racó del naturalista”. La meva experiència ha estat molt positiva amb 44 entrades: 18 del racó naturalista, 10 d’informació diversa, i  16 travesses en transport públic (de les quals dos són vídeos fets per mi i dos filmacions de l’extinta TV L’Hospitalet). He pensat com a primera entrada d’aquest any 2012, fer un llistat d’aquestes en funció de l’espai natural, com una mena d’índex del 2011. Al costat veureu el mes de publicació, encara que si pitjeu a sobre anireu a l'entrada corresponent.
Collserola:

1-      Del Papiol a la Floresta. Febrer

2-      De Vallvidrera a Sant Cugat. Maig




Marina- Litoral:


8-      Ruta pel Maresme a la TV de L'Hospitalet. Tiana Teià. Abril



Garraf:



Ordal:

Foix- Olèrdola:





dimarts, 27 de desembre del 2011

Ruta gravada per la Serralada Litoral


Com a última entrada d’aquest any us presento una filmació que vaig fer divendres passat sobre una ruta del llibre 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona. En transport públic. Al mes de juliol vaig filmar una per Collserola i ara la segona, per la Serralada Litoral. Crec que una mica millorada: he intentat que no es senti el clic de la càmera (no sempre ho he aconseguit), el Bosc Bonic és molt difícil de transmetre mitjançant imatges, però ho he intentat, les fonts amb el sorollet de l’aigua crec que convida a visitar-les, la filmació de les larves de salamandra m’ha quedat poc nítida degut a les ones de l’aigua,...Però resumint, la intenció com sempre submergir-vos durant uns 8 minuts i escaig en una ruta que es pot fer en un matí tranquil·lament per un indret poc freqüentat i amb una visió hivernal de la muntanya, que de vegades no tenim.  

diumenge, 11 de desembre del 2011

Córrer per Collserola: Sant Cugat- L'Hospitalet


Avui faig una entrada una mica diferent: fer una excursió corrent per muntanya o un entrenament diferent utilitzant el transport públic. Ahir vaig decidir agafar el FGC fins a Sant Cugat i travessar tota Collserola fins a L’Hospitalet, recorregut que ja he fet moltes vegades caminant. El recorregut és de 18- 19 km, i la duració depèn de la forma física del corredor. Des de l’estació s’ha de fer un tros d’asfalt pla fins al Pla del Vinyet a on surt la pista forestal, que ens fa passar al costat de la Torre Negra i ens porta a Can Borrell. Aquest primer tros és molt agradable, per pista ample i  serveix d’escalfament. A continuació recorrerem la riera de Sant Medir entre bosc, passant-la varis cops fins arribar a una clariana. A la dreta ens queda la font de Sant Sever a on ens podrem hidratar. Remuntem una miqueta i deixem a l’esquerra Can Gener, aquí si baixem a l’esquerra arribaríem a la font de Sant Medir i pel viaducte, a l’ermita. Però a l'anar corrent és més factible fer la pista fins arribar a una altre més gran. Uns metres a l’esquerra trobem la font del Maño, més val veure, per que ara haurem de remuntar la carena litoral, part més dura del recorregut. I efectivament, pugem per la pista asfaltada, passem per Can Puig i arribem a la ctra. de l’Arrabassada. La fem uns metres a l’esquerra i la creuem amb molt de compte, per agafar el corriol fins al coll de la Vinassa. Passem per sota les cases del Tibidabo i anem a la dreta per baixar cap a la Torre de Collserola. Pugem les escales i baixem fins a la ctra. que ens durà a Vallvidrera. Agafarem les escales marcades com a GR i petarem al Passeig de les Aigües. Zona molt freqüentada, però amb unes vistes de Barcelona espatarrants, la fem un trosset fins al mirador dels Xiprers (imatge un dia de tempesta, que per cert em va caure a sobre), a on trobem una font. Baixem pel corriol i arribem al parc de Cervantes i a la Diagonal, aquí trobareu metro, jo encara vaig baixar una mica més cap a L’Hospitalet.