La travessa fent servir el transport públic que us
presento avui transcorre per l’espai natural del Foix i Olèrdola. És una de les
múltiples versions que es poden fer entre les parades de RENFE dels Monjos i
Vilafranca del Penedès. Quan arribem a l’estació una mica deixada dels Monjos,
haurem d’anar a la dreta tot deixant una zona industrial a la mateixa mà. L’haurem
de vorejar fins a trobar els primers indicatius del PR 148 i el riu Foix. Entre
vinyes pujarem fins al castell de Penyafort a on trobem un centre d’informació
del Parc natural del Foix. Seguim les petges del PR fins que agafem un corriol
emboscat per l’alzinar que ens conduirà a l’idíl·lica font de Sant Llorenç amb
una tauleta de fusta. Aquí tenim dues opcions continuar pel corriol que surt de
la font fins a la pista que va per sobre la pedrera (la última vegada que el
vaig fer estava una mica tancat per la vegetació) o retrocedir i agafar el camí
a la dreta en pujada que ens durà la mateixa pista. A la pedrera veurem un
parell de basses aprofitades pels amfibis i ocells del Foix. Travessem la
carretera i veiem a sobre nostre la masia de Cal Castellví, entrem al fondo de
la Sequera. A l’esquerra veurem les impressionants cingleres, amb baumes i
habitacles medievals i a la dreta el complex íber, romà i medieval d’Olèrdola.
Un mica després de deixar el GR i un forn de calç a la dreta anirem cap a l’esquerra
fins a la petita població de Sant Miquel d’Olèrdola, a on trobem un servei de
bus fins a Vilafranca. Passem el Sant Sepulcre i seguim els indicatius entre
cases, vinyes, pinedes,... passem l’autopista i ja veiem Vilafranca al fons.
Passem la residència Mare Ràfols i entrem a la població entre bodegues, per
finalitzar a la parada de tren. El temps per fer aquesta ruta està al voltant
de 4 hores i són uns 15 quilòmetres aproximadament.
Avui us faig una entrada per informar-vos que el cap de
setmana vinent (1 i 2 d’octubre) a la localitat de l’Esquirol es celebra la X Fira del llibre de Muntanya. És una oportunitat per la gent interessada en el
muntanyisme posar-se al dia de les novetats, participar en debats, escoltar
conferències, veure documentals, participar en curses d’orientació, mercats,...
També evidentment alguns autors fan la presentació dels seus llibres com és el
meu cas, si voleu escoltar-me una estona i veure unes quantes imatges dels
diferents paisatges per on transcorre el llibre 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona. En transport públic. només
heu de venir el dissabte a les 18,30 hores, podeu aprofitar per gaudir del
fantàstic entorn del Collsacabra i de totes les ofertes de la fira.
La presència d’aquestes particularitats geològiques que
fan moltes vegades les delícies dels excursionistes, està relacionada amb el
tipus de substrat geològic de l’espai natural. Al terreny silícic de
Collserola, no abunden les coves però trobem alguna petita com la de Santa
Margarida i la del Bisbe, amb fonts a dintre (descrites al llibre del Barcelonès). Al Maresme constituït bàsicament per granit tampoc en trobem
gaires, sobresurt però la de les Bones Dones sota el Montcabrer, amb restes
prehistòrics. Pel contrari el terreny calcari es farcit de coves, avencs,
esquerdes, dolines (coves reomplertes de sediments), degut a la fàcil
dissolució d’aquest material. Per veure aquest material haurem d’anar al Garraf,
amb els avencs de la Flauta o el de l’Esquerrà entre centenars, o a l’Ordal amb
l’avenc de l’Esquirol o el de l’Ordal (prop del poble). El conglomerat també és
el rei de baumes i coves, a Sant Llorenç del Munt trobem per exemple la Cort
Fosca, al costat de l’Hospital de Sang, reminiscència d’antigues guerres. Montserrat
també és un clar exponent, amb moltes coves amb nom de sants, com la Santa Cova
o Santa Anna. Als humans sempre ens han fascinat aquestes entrades rocoses, ja
sigui com a lloc de culte o com a protecció.
Aquest estiu amb la TV de L'H vam sortir a filmar dos petits reportatges
pel telenotícies nit del cap de setmana. El dos es van emetre dintre de la
secció a 10 km de l’Hospitalet, el primer emès el 28 d’agost, transcorre per
Collserola, i des de la residència Vista Rica visita l’emblemàtica Font Groga,
també surt un trosset de la font de la Salamandra i vistes del Tibidabo. El
segon va sortir el 4 de setembre i el vam gravar a Montjuïc, al voltant del
castell i el penya-segat del Morrot, amb un petit trosset al final de la bassa
de la Fuixarda. Aquests dos racons estan molt a prop de l’àrea metropolitana,
tenen fàcil accés i un encant propi. Si voleu més informació sobre aquests
indrets al llibre Barcelonès 17 excursions a peu en trobareu alguna ruta.
Ara
que estem apropant-nos a la tardor,
entre els mesos de setembre i octubre és quan es produeix la migració d’ocells
de latituds septentrionals més fredes a zones més càlides del sud. Aquest
ocells van seguint la línia de la costa catalana, i aprofiten les corrents
d’aire per desplaçar-se en els seus viatges gastant el mínim d’energia
possible. Des de qualsevol talaia elevada a nivell costanera podem observar una
variada fauna de ocells de pas, com per exemple al Turó de la Magarola a Collserola, o al Puig
Castellar de la serralada de Marina. Al primer d’aquests punts, es porta un
registre dels avistaments, arribant a comptar-ne prop de 300 individus en dies
bons. Les principals espècies detectades han estat: el falcó vesper, l’aligot,
l’arpella, l’esparver, el xoriguer i el falcó mostatxut. I en menor proporció:
cigonyes, cigonyes negres, voltors comuns, àguiles pescadores, àguiles
marcenques, astors, falcons,... Em d’esmentar també que aquests animals fan
petites escales per alimentar-se i descansar a diferents punts d’aigua com a la
Fuixarda de Montjuïc o al delta del Llobregat. Aquí us poso una imatge del
pit-roig o rupit (com li diuen en una part del Maresme), ja que la població
catalana d’aquest ocell es veu augmentada amb els ocells que passen l’hivern a
les nostres contrades.