El Garraf és un espai natural poc conegut pel gran públic i amb unes condicions ambientals molt dures: poca aigua i molta insolació. Però qualsevol ruta queda compensada pels dos principals protagonistes: la proximitat del mar i la gran diversitat paisatgística. Que fa tan especial aquest massís? la major part està format per roca calcària que fa que l'aigua la dissolgui fent avencs, coves, rius subterranis, rasclers (marques a les roques) o dolines (extensions planes constituïdes per argiles que han colmatat el material calcari). Però no tot és blanc com a la imatge del fondo de les Coves, també és negre com les pissarres o vermell com els conglomerats de la zona de Gavà i Eramprunyà. I la vegetació? tota la banda obaga de Begues conserva pinedes, alzinars i conreus de fruiters i vinyes. El poblament humà ha deixat petges impressionants com el casalot de Santa Susanna o el poble abandonat de Jafre. Acabaré aquesta entrada parlant de la fauna: al cel podrem veure àguiles cuabarrades, esquirols entre els pins, granotes i gripaus als pocs punts d'aigua, i la tortuga mediterrània reintroduida a la zona i que no fa falta dir-ho, viu al Garraf, no a les cases humanes. Us recomano que aprofiteu aquests mesos de primavera, que les condicions no són tan severes i sortiu a caminar, evidentment acompanyats del mapa de la Piolet, i intenteu fer alguna de les sis rutes proposades.
